El precedent de la Via Bàltica: "Europa ha de garantir a totes les nacions un dret lliure a l'autodeterminació"

Londres (ACN).- El 23 d'agost del 1989, dos milions de ciutadans d'Estònia, Letònia i Lituània van fer una cadena humana per unir els 671 kilòmetres entre els tres països i expressar davant de tot el món el seu desig d'independència. La Via Bàltica, que ha servit d'inspiració per a la Via Catalana i de la que enguany es commemoren els 24 anys, va marcar un punt d'inflexió. "Una Europa comuna només es pot fer si totes les nacions europees tenen garantit un dret lliure a l'autodeterminació", assegurava el manifest. Dos anys després, la que es considera una de les principals manifestacions pacífiques de la història va assolir el seu objectiu. Estònia, Letònia i Lituània van ser reconegudes com a estats independents.
El precedent de la Via Bàltica: "Europa ha de garantir a totes les nacions un dret lliure a l'autodeterminació"

El precedent de la Via Bàltica: "Europa ha de garantir a totes les nacions un dret lliure a l'autodeterminació"

Londres (ACN).- El 23 d'agost del 1989, dos milions de ciutadans d'Estònia, Letònia i Lituània van fer una cadena humana per unir els 671 kilòmetres entre els tres països i expressar davant de tot el món el seu desig d'independència. La Via Bàltica, que ha servit d'inspiració per a la Via Catalana i de la que enguany es commemoren els 24 anys, va marcar un punt d'inflexió. "Una Europa comuna només es pot fer si totes les nacions europees tenen garantit un dret lliure a l'autodeterminació", assegurava el manifest. Dos anys després, la que es considera una de les principals manifestacions pacífiques de la història va assolir el seu objectiu. Estònia, Letònia i Lituània van ser reconegudes com a estats independents.