El nou govern d'Austràlia compleix la promesa electoral i anuncia la retirada de l'Iraq

Els laboristes, guanyadors de les eleccions de fa una setmana a Austràlia, han ratificat la seva promesa electoral de retirar gradualment les tropes desplegades a l'Iraq. Kevin Rudd, que dirigirà el nou govern, ja ha anunciat que els primers de tornar seran els 550 efectius que participen en combats. El nou primer ministre electe ha anunciat que tornaran abans de mitjans que l'any que ve. Després de la derrota del conservador John Howard, doncs, Austràlia deixa de ser un dels principals aliats dels EUA en el conflicte iraquià. Tot i això, Rudd, ha dit que mantindrà converses contínues amb l'ambaixador nord-americà.
El nou govern d'Austràlia compleix la promesa electoral i anuncia la retirada de l'Iraq
Sydney

El nou govern d'Austràlia compleix la promesa electoral i anuncia la retirada de l'Iraq

Els laboristes, guanyadors de les eleccions de fa una setmana a Austràlia, han ratificat la seva promesa electoral de retirar gradualment les tropes desplegades a l'Iraq. Kevin Rudd, que dirigirà el nou govern, ja ha anunciat que els primers de tornar seran els 550 efectius que participen en combats. El nou primer ministre electe ha anunciat que tornaran abans de mitjans que l'any que ve. Després de la derrota del conservador John Howard, doncs, Austràlia deixa de ser un dels principals aliats dels EUA en el conflicte iraquià. Tot i això, Rudd, ha dit que mantindrà converses contínues amb l'ambaixador nord-americà.

Després que l'any 2003 fos dels primers països d'afegir-se als Estats Units en la invasió de l'Iraq, Austràlia retirarà finalment les seves tropes del conflicte. Les eleccions del 24 del novembre han portat al poder el Partit Laborista, que durant la campanya va prometre que si guanyava retiraria els efectius a l'Iraq.

D'aquesta manera, una vegada més, els Estats Units perden un aliat en el conflicte després d'un canvi de govern. Les enquestes mostraven que l'Iraq era un dels principals temes de preocupació de la societat australiana a l'octubre. Un 64% dels habitants s'oposaven a la participació del seu país en la guerra, i el 73% creia que el suport d'Austràlia al combat global contra el terrorisme encapçalat per George Bush ha convertit el país en un objectiu d'atemptats.

La retirada dels efectius de combat, als quals seguiran més endavant el miler de militars restants, significa, doncs, un cop dur per a l'administració de Washington. L'ambaixador dels Estat Units a Canberra, Robert McCallum, ja ha dit que segueix molt de prop la presa de decisions dels laboristes i ha recalcat que vol "treballar amb Rudd" per determinar "com redistribuirà les seves forces i com les desplegarà d'una forma nova".