El Museu de les Falles a València permet fer un estudi sobre els canvis en l'art de fer ninots

A València ja es comencen a respirar aires fallers, tot i que encara falten uns dies perquè arribi la gran nit del foc, el 19 de març. Com cada any, el públic decideix quin és el ninot que se salva de la crema. Doncs bé, tots els ninots indultats es van guardant en un museu que és un perfecte aparador de com ha evolucionat l'art de les falles dels últims 70 anys. Els estudiosos hi poden veure els canvis en les línies estàtiques i en els elements de composició, mentre els menys entesos es poden deixar dur per la curiositat.
El Museu de les Falles a València permet fer un estudi sobre els canvis en l'art de fer ninots
València

El Museu de les Falles a València permet fer un estudi sobre els canvis en l'art de fer ninots

A València ja es comencen a respirar aires fallers, tot i que encara falten uns dies perquè arribi la gran nit del foc, el 19 de març. Com cada any, el públic decideix quin és el ninot que se salva de la crema. Doncs bé, tots els ninots indultats es van guardant en un museu que és un perfecte aparador de com ha evolucionat l'art de les falles dels últims 70 anys. Els estudiosos hi poden veure els canvis en les línies estàtiques i en els elements de composició, mentre els menys entesos es poden deixar dur per la curiositat.
València conserva en un museu, any rere any, tots els ninots de falles que s'han salvat per votació popular de desaparèixer entre les flames. Els més antics, del 1934, són ara testimonis d'una època i per això representen un excel·lent material, perquè els estudiosos n'investiguen línies estètiques i elements de composició.

Els primers els van modelar amb cera, cossos d'estopa i roba de veritat. Els anys cinquanta comença a usar-se el cartró i, des de fa tres dècades, el poliuretà i la fibra de vidre s'han imposat en tots els monuments.

Els estudiosos, com Josep Lluís Marín, coator del llibre "L'indult del foc" explica que el que sí que és una constant al llarg de la història és la crítica, la burla i la ironia, tot i que els ninots indultats busquen despertar la simpatia del públic com a garantia de salvació. L'artista que els crea és conscient que són el seu candidat electoral.

Tot i això, no deixen de donar informació sobre el context social. Com per exemple la falla que du per nom la "Cacauera estraperlista", del 1943, i que amaga les dures condicions de la postguerra. O el cas de la "Dama de l'engronxadora", que pels estudiosos és una al·legoria a la fragilitat de la democràcia. No debades és el ninot indultat de l'any següent al cop d'estat. Finalment també destaca una falla plena de criatures, que com no podia ser d'una manera, pertany a l'època del "baby boom".