El Museu d'Arqueologia de Catalunya acollirà la tardor del 2017 una exposició sobre el jaciment de la Draga de Banyoles

El Museu d'Arqueologia de Catalunya acollirà la tardor del 2017 una exposició sobre el jaciment de la Draga de Banyoles

El Museu d'Arqueologia de Catalunya acollirà la tardor del 2017 una exposició sobre el jaciment de la Draga de Banyoles

Imatge general dels treballs d'excavació al Parc Neolític de la Draga, el 6 de juliol del 2016. (horitzontal)

Imatge general dels treballs d'excavació al Parc Neolític de la Draga, el 6 de juliol del 2016. (horitzontal)

ACN Banyoles.-El Museu d'Arqueologia de Catalunya acollirà al setembre del 2017 una exposició monogràfica d'uns 400 m2 sobre el jaciment neolític de la Draga de Banyoles. Malgrat les dificultats per conservar i traslladar els elements localitzats, hi haurà una àmplia representació de les troballes de 25 anys d'excavacions. La intenció és que la mostra viatgi a Madrid i Alacant. En paral·lel, es treballa en una exposició de menor format que serà itinerant en museus arqueològics catalans, com el Darder de la capital de l'Estany. L'anunci s'ha fet oficial durant la presentació de les troballes arqueològiques efectuades entre el maig i el juliol d'enguany, en què han participat una cinquantena d'investigadors. En una fossa de menys de 2 metres quadrats, han aparegut les banyes retallades de sis animals -dos braus, tres cabres i un cabirol salvatge-, així com estris i ornaments personals de l'època del Neolític antic.

Els elements arqueològics que des del 1991 s'han anat descobrint al Parc Neolític de la Draga de Banyoles centraran una exposició de gran format, d'uns 400 metres quadrats, al Museu d'Arqueologia de Catalunya, a partir de la tardor de l'any que ve. Previsiblement, la mostra també viatjarà a la capital espanyola i al Museu Arqueològic Provincial d'Alacant (MARQ), segons han confirmat aquest dimecres investigadors del jaciment banyolí.La intenció és mostrar al gran públic l'ampli ventall de restes aparegudes en aquest indret, que va acollir un poblat d'entre 8.000 i 10.000 metres quadrats durant uns 200 anys a l'entorn del 5.300 a.C., és a dir, al Neolític antic. Concretament, es tracta de l'etapa cardial, en què les comunitats pageses van establir-se al nord-est de la Península Ibèrica. La Draga, en aquest sentit, és "singular" perquè és una de les troballes més antigues d'aquestes societats pageses i també per la seva gran extensió. El director dels Museus de Banyoles, Lluís Figueras, reconeix que s'enfronten a un repte important ja que el trasllat i la conservació de les peces pot ser complicat atesa la fragilitat dels materials. "No sabem el comportament que pot tenir la matèria orgànica d'aquestes elements. Farem estudis per veure com es pot adaptar a la llum i les condicions climàtiques de la sala", ha relatat.En paral·lel, treballen en una mostra de menor format, d'uns 100 metres quadrats, que podria ser itinerant entre els museus i jaciments arqueològics catalans aplegats a Arqueoxarxa. L'exposició podria allargar-se uns tres o quatre anys. De ben segur, però, farà parada a Banyoles. O bé al museu Darder o bé al nou museu arqueològic comarcal a partir del 2018, segons els càlculs de Lluís Figueras.Troballes "úniques"Aquest seguit de detalls s'han conegut en el marc de la presentació de les excavacions efectuades aquest any a la Draga per una cinquantena de persones, entre tècnics i estudiants del Grau d'Arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els treballs de camp clouran divendres. Serà aleshores quan s'encetarà la tasca investigadora: els materials s'enviaran a les diferents institucions que participen del programa perquè determinin i contextualitzin el seu origen. Posteriorment, es retornaran a Banyoles per ser exposats, si s'escau.Enguany han aparegut banyes retallades de fins a sis animals diferents -dos braus, tres cabres i un cabirol salvatge-, restes alimentàries i joies. Probablement, emmarcat en un ritual vinculat a la construcció d'una nova cabana o espai. El codirector del Parc Neolític de la Draga i arqueòleg del CSIC Xavi Terradas destaca l'excepcionalitat de la troballa: "crida l'atenció que en un espai tan reduït, en una fossa de menys de dos metres quadrats, hi hagi sis restes d'aquest tipus. Evidentment no es tracta de restes alimentàries sinó que ens fa pensar en una possible ofrena o veneració". Els investigadors recorden que el brau era un animal molt venerat i tradicionalment associat a la força i la fertilitat. Tanmateix, les restes d'animals, les llavors i cereals i carbons provinents de les llars de foc que han aparegut aquest any donen pistes dels hàbits alimentaris de la població de l'època. Creuen que "no diferia gaire de la dieta dels pagesos de fa cent anys, abans de la industrialització del camp", amb una forta presència de cereals i espècies bòvids domesticats, cabres, porcs i ovelles. Pel que fa a altres elements, han trobat eines de fusta, com aixes, i elements d'ornamentació personal, com ara anells fets amb ossos. Destaquen especialment dues d'aquestes joies, úniques fins al moment a l'Europa occidental. Es tracta d'un doble anell i un penjoll amb triple perforació d'os.