El llegat dels autors, material sensible
Més sovint del que podria semblar, el patrimoni cultural és subhastat o posat a la venda sense el coneixement previ dels gestors públics
L'aparició als Encants de Barcelona de la biblioteca del pintor i poeta Albert Ràfols-Casamada i de Maria Girona ha motivat reaccions tant d'indignació com de sorpresa i incredulitat.
Com pot acabar un llegat o arxiu malvenut, estès a terra en una paradeta?
Després de la mort d'un escriptor o artista, són els hereus els que legítimament poden decidir què fer-ne, llevat que abans el mateix autor n'hagi deixat fixada la destinació amb les institucions. Són els hereus els que poden contactar amb els gestors culturals públics, amb institucions privades o bé amb compradors particulars.
Més sovint del que podria semblar, les famílies que hereten es desprenen del material sense posar-se en contacte prèviament amb el Departament de Cultura de la Generalitat. Els motius poden ser diversos, la pressa per buidar un pis en lloguer o que ha de sortir a la venda, o el desconeixement del valor del que els ha estat llegat.
"Ens hi trobem cada dia. Nosaltres no podem estar en totes les obertures de testament d'autors de Catalunya, això és un tràmit privat", ha reflexionat al 324.cat la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs.
Precisament per evitar aquest tipus de situacions, des del 2013, la Institució de les Lletres Catalanes compta amb un programa d'acompanyament d'escriptors perquè deixin el llegat a la Biblioteca de Catalunya. Gràcies a la digitalització, l'autor pot establir en quina biblioteca o centre vol que quedin dipositats els originals, segons la seva vinculació professional o sentimental, però que siguin accessibles des de la Biblioteca de Catalunya i consultables en xarxa.
Per citar només alguns exemples, així es va fer amb la poeta i traductora Montserrat Abelló, el lingüista i filòleg Joan Solà, ja traspassats, o amb el poeta Màrius Sampere, que continua actiu als 86 anys.
En d'altres casos, però, les situacions s'han anat complicant i derivant en pugnes i baralles. Només cal recordar el desenllaç del destí de l'arxiu fotogràfic d'Agustí Centelles o, més recentement, el del poeta Francesc Garriga, que havia estat en converses amb la Generalitat, però la mort li va arribar abans que hi hagués hagut cessió.
La preservació del llegat de Ràfols-Casamada i de Girona sembla que s'ha pogut reconduir per part de la Generalitat després que ha saltat l'alerta a través de les xarxes socials.
Precisament sobre la funció de les xarxes socials, Borràs ha demanat reflexionar sobre l'ús que se'n pot fer perquè la informació arribi tan ràpid com permeten a bon port. "Ens correspon a nosaltres que ens posem a treballar, però abans hem de poder articular bé els mecanismes per poder actuar", ha conclòs.
