El lent retorn a la normalitat de Kíiv

El 24 de febrer, el mateix dia que va començar la invasió russa d'Ucraïna, l'Oksana Ussatxva va abaixar la persiana del seu cafè, a poques cantonades de la plaça Maidan.

Igual que molts dels seus veïns, quan les bombes es van començar a aproximar a Kíiv, l'Oksana va marxar de la ciutat, a cases de parents i amics. Però els dies han passat, les tropes russes s'han retirat dels voltants de la capital i la gent hi va tornant, encara que sigui molt a poc a poc. I alguns dels establiments, com el de l'Oksana, tornen a obrir portes:

"Vaig tornar a Kíiv divendres passat i la ciutat semblava morta, sense gent als carrers."

L'endemà mateix, més d'un mes després de tancar el cafè, el va reobrir. "A la inauguració de dissabte, hi van venir molts amics, gent que trobava a faltar el local. En vam tenir menys diumenge i dilluns, però dimarts ja hem tingut més clients", explica.

És l'únic bar obert a tot el barri, que ofereix un aspecte fantasmagòric, més buit que la resta de la ciutat. Això té una explicació:

"Som a tocar de l'edifici administratiu del president Zelenski, ell és dins, i segurament la gent té por d'un atac massiu contra les instal·lacions. Per això no tornen i els negocis encara estan tancats."

A altres barris, afegeix, s'hi va quedar més gent i més bars tornen a obrir. "La ciutat està tornant a la vida", conclou.

El mateix fan alguns comerços, malgrat que al centre de Kíiv continuen dominant les persianes abaixades. El monumental centre comercial Gulliver, un gratacel amb oficines als pisos superiors, va reobrir fa pocs dies. Això sí, de moment, només amb una vintena de botigues.

I de clients també se'n tornen a veure, com el Viktor i l'Igor, que en surten amb unes quantes bosses:

Víktor Iankauskas: "El supermercat d'alimentació es va mantenir obert durant la guerra, però ara estan obrint altres botigues: de cosmètics, roba, fins i tot un restaurant."

Igor Symyscnko: "Malgrat que hi ha molts 'check-points' i personal militar a la ciutat, ara tenim la sensació que Kíiv està tornant a la normalitat. Per descomptat, això ens fa feliços."

L'Igor es refereix als controls militars, omnipresents els primers dies de la guerra i que ara comencen a aixecar-se. Per exemple, al mateix cor de la capital, la plaça Maidan, encara hi queden sacs de sorra i obstacles metàl·lics, però els cotxes ja hi poden circular sense aturar-se.

Però encara queden actius més "check-points" a altres punts estratègics de Kíiv i la presència de militars és ben visible. Igual que són audibles les sirenes que hi continuen sonant cada dia, malgrat que fa quinze dies que no cau cap projectil a la capital ucraïnesa.

Els ciutadans i comerços de Kíiv, doncs, intenten lentament tornar a la normalitat, igual que l'Oksana i el seu cafè. Però la guerra hi ha deixat una petjada que serà molt difícil d'esborrar. Sense anar més lluny, el nom del mateix cafè. Com encara diu el cartell de damunt la porta, abans de la invasió es deia Stanislavski, el mateix nom del carrer, i una picada d'ullet a un teatre proper.

Però després de la invasió ordenada per Putin, el nom de l'actor i director teatral rus no semblava el més adequat per a la seva propietària. Per això l'Oksana ha decidit canviar-li el nom: li dirà Bufet del Teatre. Altres senyals de la guerra, malauradament, no seran tan fàcils de canviar.