El Japó proposa doblar les captures a l'inici del ple de la Comissió Balenera Internacional

La població sud-coreana d'Ulsan és l'escenari, fins divendres que ve, de la 57a assemblea plenària anual de la Comissió Balenera Internacional (CBI). L'organisme, que integren 61 estats, analitzarà en els pròxims dies el futur de la moratòria de caça, vigent des del 1986. Un cop més, el Japó encapçalarà les posicions dels països "arponers", partidaris d'augmentar les quotes de caça i d'un eventual aixecament de la moratòria. El govern nipó ha presentat un pla que preveu doblar la quota anual de captura de rorquals d'aleta blanca i l'ampliació de la caça a dues espècies de balenes més.
El Japó proposa doblar les captures a l'inici del ple de la Comissió Balenera Internacional
Seül

El Japó proposa doblar les captures a l'inici del ple de la Comissió Balenera Internacional

La població sud-coreana d'Ulsan és l'escenari, fins divendres que ve, de la 57a assemblea plenària anual de la Comissió Balenera Internacional (CBI). L'organisme, que integren 61 estats, analitzarà en els pròxims dies el futur de la moratòria de caça, vigent des del 1986. Un cop més, el Japó encapçalarà les posicions dels països "arponers", partidaris d'augmentar les quotes de caça i d'un eventual aixecament de la moratòria. El govern nipó ha presentat un pla que preveu doblar la quota anual de captura de rorquals d'aleta blanca i l'ampliació de la caça a dues espècies de balenes més.
La 57a assemblea plenària anual de la Comissió Balenera Internacional (CBI) ha arrencat amb polèmica a la població sud-coreana d'Ulsan. Si els països "conservacionistes" volen plantejar la creació de santuaris baleners, el Japó, un dels principals partidaris d'un futur aixecament de la moratòria sobre la caça de balenes, ha presentat un pla per doblar la seva quota anual de captura de rorquals d'aleta blanca.

El ministeri japonès d'Agricultura, Pesca i Boscos pretén incrementar dels 400 exemplars actuals fins als 850 la quota anual de captures dels rorquals d'aleta blanca, en el marc d'un programa d'investigació científica. El pla també inclouria l'ampliació de la caça de dues espècies com la balena amb gep o iubarta i el rorqual comú.

Els "conservacionistes" consideren que els programes d'investigació no són més que una excusa del govern de Tòquio per continuar amb les seves captures. El Japó vol que l'asemblea prorrogui el seu programa científic sempre que en presenti els resultats cada any al comitè científic de la CBI.

El govern japonès es va subscriure a la moratòria sobre la caça de balenes des de la seva entrada en vigor, l'any 1986. L'any següent, però, va engegar el seu programa d'investigació, pel qual captura anualment amb objectius científics almenys 400 rorquals d'aleta blanca. A més, l'any 2000 Tòquio va expandir unilateralment les seves captures al catxalot i a la balena de Bryde o tropical al Pacífic septentrional.

Les decisions importants requereixen del 75% dels vots

Per tirar endavant les seves propostes, però, el govern japonès haurà de comptar amb una majoria del 75%. Entre els principals opositors a les posicions japoneses hi ha països com Austràlia, Nova Zelanda, la Gran Bretanya i els Estats Units. Aquests i altres països membres, considerats "conservacionistes", creuen que la presumible entrada de quatre nous països pobres a la CBI (el Camerun, Gàmbia, Nauru i Togo) suposa només una estratègia japonesa per reclutar vots a canvi d'ajudes al desenvolupament.

Des de l'inici de la moratòria, el Japó, Islàndia i Noruega han capturat més de 24.000 exemplars de cetacis. L'any 1990 ja es va intentar renovar la moratòria amb la creació d'un sistema de gestió de quotes de caça, conegut com a RMS, però encara no s'ha arribat a cap acord.