El govern espanyol vol portar al Constitucional la nova llei antidesnonaments

El govern espanyol vol portar al Constitucional la nova llei antidesnonaments
Madrid

El govern espanyol vol portar al Constitucional la nova llei antidesnonaments

Redacció
Un semàfor en vermell davant el Tribunal Constitucional

Un semàfor en vermell davant el Tribunal Constitucional

El govern espanyol vol portar al Tribunal Constitucional la segona llei antidesnonaments de Catalunya, aprovada per la totalitat del Parlament al desembre de l'any passat. L'executiu de Mariano Rajoy considera que 10 dels 18 articles de la llei podrien ser inconstitucionals.

Són els articles que fan referència als principals instruments de la normativa: la mediació per a famílies en casos de sobreendeutament, l'expropiació d'ús dels pisos d'entitats financeres i grans propietaris que tinguin pisos buits, i el reallotjament obligatori amb lloguer social per evitar desnonaments.

Un altre article és el 16, referent al "reallotjament obligatori" amb lloguer social. Estableix un sistema temporal que preveu ajudar les famílies que han de ser desnonades de manera imminent, amb el qual es fixa un lloguer per a un termini de tres anys ampliables a tres més si es considera necessari pel context social i econòmic.

Un punt que, segons el govern espanyol, "incideix directament en la regulació del contracte de compravenda" i que "podria afectar el contingut essencial de la propietat". "De nou, el govern de l'Estat torna a protegir les entitats i als que tenen més i no als més vulnerables", ha considerat la consellera d'Habitatge de la Generalitat.

Relacionat estretament amb l'anterior, el darrer àmbit afectat fa referència a la "cessió temporal d'ús obligatori" de pisos buits que pertanyin a entitats financeres. Correspon als articles 15 i 17. En l'anterior llei 24/2015 es donava potestat a les administracions –ajuntaments en primera instància i, si no en tenien capacitat, la Generalitat-, per obligar les entitats financeres a cedir pisos per tres anys.

Per evitar el veto del TC, la llei 4/2016 estableix una expropiació de l'ús d'habitatges a bancs i grans propietaris per un període d'entre 4 i 10 anys per a finalitats socials. L'expropiació, la faria la Generalitat, que a través d'un jurat, fixaria el preu de l'expropiació al qual es restaria el cost de la rehabilitació de l'habitatge.

La primera llei, suspesa

Aprovada al Parlament el passat 22 de desembre de 2016, la llei sorgia com a resposta al recurs presentat pel govern espanyol contra diversos punts de la Llei 24/2015, que el Tribunal Constitucional (TC) va suspendre.

Ara, el govern de l'Estat obre un procés de negociació –pas previ per recórrer la llei a l'alt tribunal-, perquè considera que l'actual normativa podria incórrer també en inconstitucionalitat.

Des de la Generalitat s'insisteix que la normativa és plenament legal i que compta amb l'aval del Consell de l'Advocacia de Catalunya.