El govern, disposat a mantenir la nova taxa sobre begudes amb sucre, malgrat els advertiments dels productors
Motius de salut pública, però també de recaptació, porten a plantejar una iniciativa que ja s'ha aplicat en altres llocs. La mesura afectaria empreses molt poderoses, entre les quals, multinacionals nord-americanes que, a través del servei diplomàtic dels Estats Units, ja han fet notar el seu malestar.
RedaccióActualitzat
El govern té la intenció d'incloure als pressupostos un nou impost sobre les begudes amb sucre, malgrat les pressions. Motius de salut pública, però també de recaptació, porten a plantejar una iniciativa que ja s'ha aplicat en altres llocs. La mesura afectaria empreses molt poderoses, entre les quals, multinacionals nord-americanes que, a través del servei diplomàtic dels Estats Units, ja han fet notar el seu malestar.
Cada llauna de refresc conté 30 grams de sucre. Es recomana que, en un adult sa, la ingesta diària sigui d'entre 40 i 50 grams. Amb l'objectiu de reduir el consum d'aquestes begudes per millorar la salut de la població, a principis de legislatura, Convergència i Unió i Esquerra Republicana van pactar establir un impost sobre les begudes ensucrades, una nova taxa amb la qual van afirmar que s'ingressarien 22 milions d'euros l'any.
Però els precedents a Europa per intentar establir una taxa similar no han acabat de tenir èxit. A Dinamarca, per exemple, es va retirar un impost sobre greixos saturats i no es va arribar a implantar mai el de les begudes ensucrades. I a França es va aprovar un gravamen d'entre tres i sis cèntims d'euro per litre de beguda ensucrada. El consell constitucional, però, va obligar a treure de la llei la part que deia que el consum d'aquest tipus de beguda perjudicava la salut.
Aquí falta veure com s'acabaria articulant aquest nou tribut, si s'aplicaria sobre el consumidor o sobre el fabricant. Si s'optés per la segona opció, això podria perjudicar els productors, i el govern hauria d'intentar incentivar-los perquè no marxessin. De fet, un estudi elaborat per l'escola de negocis IESE i l'Associació de Begudes Refrescants adverteixen dels perills d'augmentar les càrregues impositives al sector. També afirmen que les empreses podrien decidir buscar ubicacions on la càrrega impositiva fos més baixa
Cada llauna de refresc conté 30 grams de sucre. Es recomana que, en un adult sa, la ingesta diària sigui d'entre 40 i 50 grams. Amb l'objectiu de reduir el consum d'aquestes begudes per millorar la salut de la població, a principis de legislatura, Convergència i Unió i Esquerra Republicana van pactar establir un impost sobre les begudes ensucrades, una nova taxa amb la qual van afirmar que s'ingressarien 22 milions d'euros l'any.
Però els precedents a Europa per intentar establir una taxa similar no han acabat de tenir èxit. A Dinamarca, per exemple, es va retirar un impost sobre greixos saturats i no es va arribar a implantar mai el de les begudes ensucrades. I a França es va aprovar un gravamen d'entre tres i sis cèntims d'euro per litre de beguda ensucrada. El consell constitucional, però, va obligar a treure de la llei la part que deia que el consum d'aquest tipus de beguda perjudicava la salut.
Aquí falta veure com s'acabaria articulant aquest nou tribut, si s'aplicaria sobre el consumidor o sobre el fabricant. Si s'optés per la segona opció, això podria perjudicar els productors, i el govern hauria d'intentar incentivar-los perquè no marxessin. De fet, un estudi elaborat per l'escola de negocis IESE i l'Associació de Begudes Refrescants adverteixen dels perills d'augmentar les càrregues impositives al sector. També afirmen que les empreses podrien decidir buscar ubicacions on la càrrega impositiva fos més baixa
