El govern aprova el projecte de llei de consultes per poder demanar opinió sense autorització de l'Estat
Just el dia que fa un any que Artur Mas va prendre possessió del càrrec de president del govern de la Generalitat, l'executiu català ha aprovat en l'última reunió de l'any el projecte de llei de consultes per poder preguntar a la ciutadania sobre diferents qüestions sense necessitat de demanar permís a l'Estat. I és que no tindrà els efectes vinculants dels referèndums. L'executiu l'ha batejat com a llei de consultes populars no referendàries.
RedaccióActualitzat
La llei, si finalment rep el vistiplau del Parlament, recull tres pilars bàsics: la convocatòria correspondria al president de la Generalitat, es podria promoure per iniciativa popular a través de 50.000 firmes i la base del dret a vot seria el padró.
El govern dóna llum verda ara a aquesta llei de consultes populars no referendàries amb la vista posada en una possible consulta sobre el pacte fiscal que s'ha de negociar amb l'executiu espanyol. Ara bé, el portaveu del govern, Francesc Homs, no ha volgut "anticipar-se als esdeveniments dels propers mesos" i no s'ha volgut pronunciar sobre si una de les primeres consultes, en el supòsit que tiri endavant, serà la del pacte fiscal.
La normativa és conseqüència d'un acord parlamentari entre CiU i ERC, on s'estableix la convocatòria d'una consulta sobre el concert, tot i que no se'n concreta el moment. Aquesta llei substituirà la que va aprovar el tripartit la passada legislatura, que regulava els referèndums, és a dir, consultes que requereixen l'aval de Madrid.
D'altra banda, el consell executiu ha aprovat el pla de reestructuració de les oficines d'acció exterior així com mesures més restrictives sobre els descomptes al túnel del Cadí, que entrarà en vigor l'1 de gener del 2012. També ha iniciat els tràmits per als regadius de les terres de l'Ebre, entre altres mesures. Finalment, Homs ha reconegut que el govern català ja ha mantingut els primers contactes amb el nou govern espanyol aquest Sant Esteve.
Catalunya tanca la seva "ambaixada" a l'Argentina
La Generalitat ha acordat tancar la seva delegació a Buenos Aires, a l'Argentina, de manera que la xarxa d'"ambaixades" -com popularment són conegudes les oficines del govern a l'exterior- seguirà sent de cinc: Berlín (Alemanya), Londres (Regne Unit), Nova York (Estats Units), Brussel·les (Bèlgica) i París (França).
L'oficina d'Argentina només tenia contractada una persona, el delegat, que serà cessat amb data 1 de gener del 2012, segons ha concretat el portaveu del govern, Francesc Homs. Les funcions d'aquesta oficina les assumirà ACC1O, l'agència de suport a l'empresa catalana a l'exterior i que compta amb una xarxa de centres per tot el món, i que es responsabilitzarà de les actuacions de la Generalitat no només a l'Argentina, sinó també a l'Uruguai i altres països d'Amèrica del Sud.
El tancament de l'"ambaixada" de Buenos Aires, que ha aprovat el Consell Executiu en la seva última reunió de l'any, forma part d'un pla que reestructura l'acció exterior de la Generalitat que pretén centrar-se a donar suport al comerç i reduir despeses en partides com lloguers, comunicacions i informàtica, encara que sense concretar cap tipus de xifra sobre quina és aquesta disminució.
El pla també estableix com a prioritats la presència davant la UE, prioritzar els mercats on Catalunya exporta més, obrir-se als EUA i potenciar la promoció econòmica en zones emergents com Rússia, Àsia i Amèrica del Sud.
El govern dóna llum verda ara a aquesta llei de consultes populars no referendàries amb la vista posada en una possible consulta sobre el pacte fiscal que s'ha de negociar amb l'executiu espanyol. Ara bé, el portaveu del govern, Francesc Homs, no ha volgut "anticipar-se als esdeveniments dels propers mesos" i no s'ha volgut pronunciar sobre si una de les primeres consultes, en el supòsit que tiri endavant, serà la del pacte fiscal.
La normativa és conseqüència d'un acord parlamentari entre CiU i ERC, on s'estableix la convocatòria d'una consulta sobre el concert, tot i que no se'n concreta el moment. Aquesta llei substituirà la que va aprovar el tripartit la passada legislatura, que regulava els referèndums, és a dir, consultes que requereixen l'aval de Madrid.
D'altra banda, el consell executiu ha aprovat el pla de reestructuració de les oficines d'acció exterior així com mesures més restrictives sobre els descomptes al túnel del Cadí, que entrarà en vigor l'1 de gener del 2012. També ha iniciat els tràmits per als regadius de les terres de l'Ebre, entre altres mesures. Finalment, Homs ha reconegut que el govern català ja ha mantingut els primers contactes amb el nou govern espanyol aquest Sant Esteve.
Catalunya tanca la seva "ambaixada" a l'Argentina
La Generalitat ha acordat tancar la seva delegació a Buenos Aires, a l'Argentina, de manera que la xarxa d'"ambaixades" -com popularment són conegudes les oficines del govern a l'exterior- seguirà sent de cinc: Berlín (Alemanya), Londres (Regne Unit), Nova York (Estats Units), Brussel·les (Bèlgica) i París (França).
L'oficina d'Argentina només tenia contractada una persona, el delegat, que serà cessat amb data 1 de gener del 2012, segons ha concretat el portaveu del govern, Francesc Homs. Les funcions d'aquesta oficina les assumirà ACC1O, l'agència de suport a l'empresa catalana a l'exterior i que compta amb una xarxa de centres per tot el món, i que es responsabilitzarà de les actuacions de la Generalitat no només a l'Argentina, sinó també a l'Uruguai i altres països d'Amèrica del Sud.
El tancament de l'"ambaixada" de Buenos Aires, que ha aprovat el Consell Executiu en la seva última reunió de l'any, forma part d'un pla que reestructura l'acció exterior de la Generalitat que pretén centrar-se a donar suport al comerç i reduir despeses en partides com lloguers, comunicacions i informàtica, encara que sense concretar cap tipus de xifra sobre quina és aquesta disminució.
El pla també estableix com a prioritats la presència davant la UE, prioritzar els mercats on Catalunya exporta més, obrir-se als EUA i potenciar la promoció econòmica en zones emergents com Rússia, Àsia i Amèrica del Sud.
