El fiscal s'oposa a l'indult de Vera i Colorado perquè no hi troba "cap raó de justícia"

La fiscalia ja ha enviat els dos informes de Vera i Colorado al Tribunal Suprem, en què s'informa que el fiscal és contrari a la concessió de l'indult a l'exsecretari d'Estat i a l'exdirector de la Policia, que van ser condemnats a set i sis anys de presó pel "cas dels fons reservats". El fiscal ha conclòs que en els dos casos no hi ha cap raó fins ara perquè es concedeixi aquesta mesura de gràcia, que va ser sol·licitada, entre altres, per Felipe González, José Barrionuevo i José Luis Corcuera. No obstant, la decisió final sobre els indults l'haurà d'adoptar en última instància el Govern. Abans, però, també emetran el seu informe sobre el cas el Tribunal Suprem o l'Audiència de Madrid, així com tribunals que van dictar les sentències del cas. La fiscalia ha recordat en ambdós casos la "naturalesa i la gravetat dels delictes", consistents en la disposició en benefici propi de 645 milions de pessetes en el cas de Vera i de 89 milions en el de Rodríguez Colorado. La fiscalia ha explicat en els escrits que ha enviat a la sala penal de l'Alt Tribunal que Vera "segueix sense satisfer les responsabilitats civils a les quals va ser condemnat", ja que no ha restituït a l'Estat els prop de quatre milions d'euros que se li exigeixen. En el cas de Colorado, que sí que va demanar l'indult per a ell mateix, el fiscal ha dit que tot i que "ha procedit a satisfer parcialment les responsabilitats civils per les quals va ser condemnat", "sense haver ingressat a la presó i havent passat un marge de temps tan escàs, poc o res, en bona lògica, pot haver evolucionat la seva conducta". El representant del ministeri públic ha assenyalat que els dos condemnats "es van repartir o van prendre per a ells mateixos en benefici propi enormes quantitats de diners confiats a la seva administració per sufragar les despeses necessàries per a la defensa i la seguretat de l'Estat". El fiscal ha afirmat que els delictes que van cometre Vera i Colorado han estat castigats històricament amb gran severitat, "no només pel descrèdit que suposen per a la funció pública, sinó també per l'abús afegit que comporta la posició d'aquells que estan obligats a ser els primers a garantir-la i la defrauden".