El director de l'Oficina Econòmica del president del govern, Miguel Sebastián, candidat del PSOE a l'alcaldia de Madrid

Els socialistes ja tenen candidat a l'alcaldia de Madrid. Després de diversos intents fallits, com ara el de l'exministre José Bono, el PSOE ha designat Miguel Sebastián com a futur rival d'Alberto Ruiz-Gallardón a l'Ajuntament de Madrid. Sebastián, home d'absoluta confiança de José Luis Rodríguez Zapatero, ocupa actualment el càrrec de director de l'Oficina Econòmica del president del govern espanyol. El seu assessor econòmic és ara en qui els socialistes han dipositat la confiança per arribar a un consistori tradicionalment popular. Zapatero ha definit les seves qualitats com "eficàcia, modernitat i prestigi". L'executiva del PSM ha aprovat la candidatura per unanimitat, però tampoc hi han faltat veus crítiques.
El director de l'Oficina Econòmica del president del govern, Miguel Sebastián, candidat del PSOE a l'alcaldia de Madrid
Madrid

El director de l'Oficina Econòmica del president del govern, Miguel Sebastián, candidat del PSOE a l'alcaldia de Madrid

Els socialistes ja tenen candidat a l'alcaldia de Madrid. Després de diversos intents fallits, com ara el de l'exministre José Bono, el PSOE ha designat Miguel Sebastián com a futur rival d'Alberto Ruiz-Gallardón a l'Ajuntament de Madrid. Sebastián, home d'absoluta confiança de José Luis Rodríguez Zapatero, ocupa actualment el càrrec de director de l'Oficina Econòmica del president del govern espanyol. El seu assessor econòmic és ara en qui els socialistes han dipositat la confiança per arribar a un consistori tradicionalment popular. Zapatero ha definit les seves qualitats com "eficàcia, modernitat i prestigi". L'executiva del PSM ha aprovat la candidatura per unanimitat, però tampoc hi han faltat veus crítiques.

El president del govern i secretari general del PSOE ha assegurat que Miguel Sebastián portarà "ordre, imaginació, qualitat de vida i proximitat" als ciutadans de Madrid. Segons Zapatero, "estem en temps nous i Sebastián és un nou polític que resumeix molt bé les qualitats del que desitja la societat en general i, en particular, la ciutat de Madrid: eficàcia, modernitat i prestigi".

Els elogis que li ha brindat el secretari general del PSOE no ha estat l'única prova del suport que Sebastián acapara en les files socialistes. A la tarda, l'executiva del Partit Socialista de Madrid ha aprovat la designació del candidat per unanimitat després que el secretari general dels socialistes madrilenys, Rafael Simancas, demanés als seus coreligionaris fer pinya al costat del nou candidat.

Però tot i la crida de Simancas també hi ha hagut veus crítiques tant pel nomenament com pel procés de designació. Provenien sobretot de dirigents regionals pròxims al sector "guerrista". Aquests dirigents creuen que Sebastián és un candidat poc conegut que no respon a les expectatives que s'havien generat. Amb tot, el sector descontent ha descartat plantar cara a la direcció fins després de les municipals del 2007.

La carrera de Sebastián

Miguel Sebastián es presenta per primer cop a unes eleccions. Fins ara ha fet una brillant i influent carrera, però en el món econòmic i a la rereguarda del poder polític. Una carrera allunyada del coneixement del gran públic.

Sebastián va ser director d'Estudis del BBVA i des d'aquest càrrec va donar suport, el 2001, a la proposta socialista de fer un tipus únic d'IRPF. Això possiblement li va costar el càrrec, perquè va molestar l'aleshores vicepresident econòmic del PP, Rodrigo Rato.

Amb la victòria electoral del PSOE el 2004 es va apuntar que Sebastián podia ocupar el Ministeri d'Economia i Hisenda, però finalment la cartera i la vicepresidència la va ocupar Pedro Solbes. L'ara candidat a l'alcaldia de Madrid va ocupar un càrrec de rang inferior, però molt influent, el de director de l'Oficina Econòmica del president del govern, un càrrec amb influència directa sobre les decisions de Rodríguez Zapatero.

Com a economista Sebastián és molt respectat pels seus col·legues i els cercles empresarials. Se'l considera un seguidor dels corrents liberals, i des del centre d'Estudis del BBVA va ser un clar partidari d'afavorir la flexibilitat laboral.