El desgel dels pols alimenta noves formes de vida sota els icebergs on fins ara no n'hi havia
Una de les conseqüències de l'escalfament del planeta és el desgel dels pols. A l'Antàrtida s'han trencat unes plaques de gel que feia milers d'anys que es mantenien compactes. Això, que té la seva part negativa, també en té una de positiva, i és que els científics han pogut arribar a llocs on no havia arribat mai ningú i descobrir éssers vius que fins ara no se sabia que existien. Els nutrients provinents del desgel han alimentat aquests organismes, que han colonitzat indrets desèrtics.
Els efectes del canvi climàtic sobre l'ecosistema marí de l'Antàrtida són positius. Aquesta és la sorpresa amb què s'ha trobat l'expedició que ha analitzat com afecta el desgel en aquesta àrea. A bord del trencaglaç "Polarsten", Enrique Isla i altres científics d'arreu del món no es podien creure el que havien descobert: sota uns icebergs antàrtics aparentment adormits durant milers d'anys, es trobaven de cop amb una insospitada presència de vida.
L'increment de la temperatura ambiental ha provocat la desintegració d'icebergs i plaques de gel. A la vegada, aquest fet ha propiciat que l'anomenat "gel marí" hagi desprès els seus nutrients a un fons -fins aquest moment- amb poca vida. El resultats de les investigacions han confirmat coses que ja se sabien, com el fet que un iceberg té un primer "efecte bulldòzer" sobre el fons marí, però després -i aquesta és la novetat- la natura s'adapta i troba el seu forat per regenerar-se. Si s'estudia el comportament d'aquests ecosistemes, sabrem més de la Terra i dels efectes del canvi climàtic sobre l'Antàrtida, el continent que és de tots.
Amb el Projecte Climant, científics com Josep Maria Gili també buscaven altres respostes, però amb el descobriment sorgeixen noves preguntes que qüestionen els primers efectes del canvi climàtic sobre el continent de gel. Els científics es plantegen el canvi d'un paradigma sobre l'Antàrtida. I és que l'evolució en aquest indret no és tan lenta com es pensava i això fa reconsiderar el ritme d'estudis de què ha de ser objecte.
Amb tot, aquest procés enriquidor s'aturarà si el ritme de trencament de les muntanyes de gel s'accelera. Un fet que no es preveu en dècades.
L'expedició ha durat un mes, amb un equip de 40 científics de 12 països. Hi ha participat el Consell Superior d'Investigacions Científiques amb la coordinació dels ministeris d'Educació i Ciència.
L'increment de la temperatura ambiental ha provocat la desintegració d'icebergs i plaques de gel. A la vegada, aquest fet ha propiciat que l'anomenat "gel marí" hagi desprès els seus nutrients a un fons -fins aquest moment- amb poca vida. El resultats de les investigacions han confirmat coses que ja se sabien, com el fet que un iceberg té un primer "efecte bulldòzer" sobre el fons marí, però després -i aquesta és la novetat- la natura s'adapta i troba el seu forat per regenerar-se. Si s'estudia el comportament d'aquests ecosistemes, sabrem més de la Terra i dels efectes del canvi climàtic sobre l'Antàrtida, el continent que és de tots.
Amb el Projecte Climant, científics com Josep Maria Gili també buscaven altres respostes, però amb el descobriment sorgeixen noves preguntes que qüestionen els primers efectes del canvi climàtic sobre el continent de gel. Els científics es plantegen el canvi d'un paradigma sobre l'Antàrtida. I és que l'evolució en aquest indret no és tan lenta com es pensava i això fa reconsiderar el ritme d'estudis de què ha de ser objecte.
Amb tot, aquest procés enriquidor s'aturarà si el ritme de trencament de les muntanyes de gel s'accelera. Un fet que no es preveu en dècades.
L'expedició ha durat un mes, amb un equip de 40 científics de 12 països. Hi ha participat el Consell Superior d'Investigacions Científiques amb la coordinació dels ministeris d'Educació i Ciència.
