El canvi d'hora ha permès estalviar un 5% del consum elèctric durant l'estiu
A les tres de la matinada han tornat a ser les dues. Un any més, aquesta matinada ha tocat endarrerir els rellotges i tots els dispositius que fem servir per saber quina hora és. D'aquesta manera, hem passat de l'horari d'estiu a l'horari d'hivern. El canvi d'hora ha permès estalviar un 5% del consum elèctric durant l'estiu, és a dir 30 milions d'euros al conjunt de les llars catalanes.
RedaccióActualitzat
La pràctica d'endarrerir el rellotge una hora a l'hivern i avançar-lo una hora a l'estiu permet aprofitar més les hores de sol i, per tant, gastar menys en llum elèctrica.
En concret, aquests últims set mesos corresponents a l'horari d'estiu han suposat un estalvi d'entre 10 i 11 euros per cada llar a Catalunya. És a dir, uns 30 milions d'euros en total.
Joan Josep Escobar, portaveu de l'Institut Català de l'Energia, considera que, tot i que no representa un gran estalvi econòmic, el canvi d'hora és una manera de conscienciar la població sobre la importància de no malgastar electricitat.
El canvi d'hora s'aplica a tots els països de la Unió Europea des del 1981, quan es va establir que s'avançaria el rellotge una hora l'últim diumenge de març, a les dues de la matinada, i s'endarreriria una hora l'últim diumenge d'octubre, també a la matinada, en aquest cas a les tres.
Els canvis d'hora sempre han estat controvertits perquè algunes persones al·leguen que els provoquen molèsties, però no són nous. Els romans tenien un altre tipus de canvi horari que consistia en hores més llargues i hores més curtes. A l'hivern les hores eren de, per exemple, 45 minuts i a l'estiu les hores duraven 90 minuts. Creien que, així, eixamplaven el temps a l'estiu i el disminuïen a l'hivern.
El que no es pot canviar són les hores de llum natural. Cada any s'han d'il·luminar els carrers durant més de 20.000 hores de nit. Al centre de control de l'enllumenat de l'Ajuntament de Barcelona hi ha el banc de fotocèl·lules que determina cada dia en quin moment s'han d'encendre i apagar els fanals. L'estalvi, en aquest cas, no ve del canvi d'hora, sinó de noves tecnologies que permeten regular la intensitat de llum a la nit, o de bombetes més eficients com les de LEDs.
En concret, aquests últims set mesos corresponents a l'horari d'estiu han suposat un estalvi d'entre 10 i 11 euros per cada llar a Catalunya. És a dir, uns 30 milions d'euros en total.
Joan Josep Escobar, portaveu de l'Institut Català de l'Energia, considera que, tot i que no representa un gran estalvi econòmic, el canvi d'hora és una manera de conscienciar la població sobre la importància de no malgastar electricitat.
El canvi d'hora s'aplica a tots els països de la Unió Europea des del 1981, quan es va establir que s'avançaria el rellotge una hora l'últim diumenge de març, a les dues de la matinada, i s'endarreriria una hora l'últim diumenge d'octubre, també a la matinada, en aquest cas a les tres.
Els canvis d'hora sempre han estat controvertits perquè algunes persones al·leguen que els provoquen molèsties, però no són nous. Els romans tenien un altre tipus de canvi horari que consistia en hores més llargues i hores més curtes. A l'hivern les hores eren de, per exemple, 45 minuts i a l'estiu les hores duraven 90 minuts. Creien que, així, eixamplaven el temps a l'estiu i el disminuïen a l'hivern.
El que no es pot canviar són les hores de llum natural. Cada any s'han d'il·luminar els carrers durant més de 20.000 hores de nit. Al centre de control de l'enllumenat de l'Ajuntament de Barcelona hi ha el banc de fotocèl·lules que determina cada dia en quin moment s'han d'encendre i apagar els fanals. L'estalvi, en aquest cas, no ve del canvi d'hora, sinó de noves tecnologies que permeten regular la intensitat de llum a la nit, o de bombetes més eficients com les de LEDs.
