El canvi climàtic en el quiròfan: certs anestèsics poden afavorir l'escalfament global

Primer estudi que mesura, a tres països, les emissions generades pels centres quirúrgics
El canvi climàtic en el quiròfan: certs anestèsics poden afavorir l'escalfament global

El canvi climàtic en el quiròfan: certs anestèsics poden afavorir l'escalfament global

Primer estudi que mesura, a tres països, les emissions generades pels centres quirúrgics
Xavier Duran Actualitzat
La bona gestió dels quiròfans pot reduir les emissions

La bona gestió dels quiròfans pot reduir les emissions

Tota activitat humana contribueix, en major o menor grau, al canvi climàtic. I la cirurgia no és cap excepció. La petjada de carboni dels quiròfans s'ha analitzat per primer cop i els resultats assenyalen que simplement triar bé el gas anestèsic ja la podria reduir significativament.

L'estudi s'ha publicat a la revista "The Lancet Planetary Health". Ha estat dirigit per Andrea MacNeill, de l'Hospital General de Vancouver (Canadà), i els autors han mesurat la petjada de carboni en aquest centre i dos més: el Centre Mèdic de la Universitat de Minnesota (Estats Units) i l'Hospital John Radcliffe d'Oxford (Regne Unit).

La petjada de carboni és l'equivalent en tones de diòxid de carboni de les emissions de gasos d'efecte hivernacle que es generen considerant totes les activitats que es fan. Es pot referir a un sector concret, a una empresa o fins i tot a un país sencer. En aquest cas, s'han calculat les emissions directes -com els gasos volàtils-, les indirectes -com el consum d'electricitat produïda en altres llocs-, i altres emissions -com les degudes al transport i tractament dels residus generats. No s'han comptat les emissions produïdes en la fabricació, transport i esterilització del material quirúrgic. Per tant, l'empremta real encara seria més elevada.

La mitjana d'emissions en els tres centres és de 188 tones equivalents de diòxid de carboni per quiròfan i any. Considerant que els tres centres siguin representatius i calculant el nombre de quiròfans de tots tres països, els autors assenyalen que les emissions totals degudes a aquestes activitats quirúrgiques als Estats Units, el Canadà i el Regne Unit pujarien a 9,7 milions de tones. Això equival als gasos que emeten dos milions de vehicles de passatgers.

L'origen de les emissions varia molt en els tres centres hospitalaris. A Vancouver i Minnesota els gasos anestèsics són responsables de la major part de les emissions: el 63 i el 51%, respectivament. En canvi, a Oxford només representen el 4%.

La raó és que en els dos primers llocs utilitzen com anestèsic grans quantitats de desflurà, que té un potencial com a gas d'hivernacle entre 5 i 18 vegades superior a altres gasos, com l'isoflurà i el sevoflurà. A més, també és molt més car.

A Oxford, en canvi, el 84% de les emissions es deuen al consum d'energia, que només representa el 17% a Vancouver i el 36% a Minnesota. A causa dels estàndards que s'exigeixen als quiròfans, calefacció, ventilació i aire condicionat representen entre el 90 i el 99% de tot el consum energètic. Sense rebaixar les exigències ni posar en risc els pacients, els autors consideren que reduint aquest consum durant la nit i els caps de setmana i deixant només uns quants quiròfans preparats per a emergències es reduirien significativament la despesa i les emissions.

Segons l'autora principal, Andrea MacNeill, un dels problemes és la manca de consciència sobre l'impacte ambiental de la tria d'anestèsics. I també ha dit que, si bé la cirurgia és imprescindible, això no significa que no es pugui actuar per reduir-ne l'impacte:

"Els impactes climàtics de la cirurgia són generalment acceptats com a necessaris per proporcionar atenció de qualitat, però el nostre estudi mostra que és possible reduir la seva petjada de carboni, cosa que alhora redueix els costos, sense comprometre la cura del pacient".

Una idea semblant expressen, en un comentari a la mateixa revista, Tim Taylor, de la Universitat d'Exeter (Regne Unit), i Phil Mackie, de la Xarxa Pública de Salut d'Escòcia:

"Calen millors decisions sobre el carboni a tots nivells: des de les decisions d'on sesituen els serveis de salut fins a les decisions quotidianes sobre què es posa en el menú de l'hospital. Comprendre la petjada de carboni de la sanitat involucra tothom en el sistema. Des dels pacients fins als directius, des dels conserges fins als cirurgians. Òbviament, la cura del pacient és primordial, però la gestió del carboni no pot continuar sent ignorada".

El sector de la salut és una de les indústries més grans del món i té una petjada de carboni important. Als Estats Units, el sistema de salut genera entre el 8 i el 10% de les emissions totals del país. Al Regne Unit, el Servei de Salut genera la quarta part de les emissions de tot el sector públic.

TEMES:
Ciència Salut Canvi climàtic