El bisbat de Barcelona reconeix que ha posat al seu nom la Catedral i 132 béns més

El bisbat de Barcelona ha reconegut aquest dimecres que del 1998 al 2015 ha posat al seu nom 133 immobles com temples, rectories o, fins i tot, pavellons esportius, aprofitant una llei aprovada pel govern Aznar.

A la llista hi ha edificis emblemàtics com la catedral de Barcelona, la basílica de la Mercè, l'església del Pi o el Palau Episcopal, la residència del bisbe, que fins llavors no constava que tinguessin propietari. La meitat de les immatriculacions s'han fet a Barcelona ciutat i la resta als altres municipis del bisbat.

"Resoldre aquesta discriminació"

En un comunicat fet públic aquest dimecres, el bisbat assegura que "immatricular un bé no concedeix la propietat", "només dona seguretat jurídica". De tota manera, implícitament dona per fet que l'església n'és la propietària, afirmant que "la propietat de l'església garanteix la cura i la conservació dels béns".

En tot cas, el bisbat assegura que ho ha fet complint "escrupolosament la legalitat, ha regularitzat uns bens que ja eren del poble de Déu":

"Els temples no es van immatricular abans perquè, des de la creació del Registre de la Propietat (1861), amb la normativa de 1863 i fins l'any 1998, estava prohibida la inscripció en els Registres de la Propietat dels temples destinats al culte catòlic, ja que es considerava notori que pertanyien a l'església (no així els de la resta de confessions)."

Segons el bisbat, la llei aprovada el 1998, durant la primera legislatura de José María Aznar, va "resoldre aquesta discriminació", i per això van immatricular "alguns béns".

A la Catalunya Central, les immatriculacions de l'església han estat polèmiques perquè afecten finques particulars i també perquè han posat al seu nom espais que ara són d'ús públic, com places de l'església o antics cementiris que ja no ho són.

Notícia relacionada - Immatriculacions eclesiàstiques: les apropiacions silencioses de l'Església