Descobreixen la fórmula per crear vacunes contra les malalties infeccioses
El científic que va descobrir la primera vacuna contra la malària, Manuel E. Patarroyo, ha trobat la fórmula que permetrà crear vacunes sintètiques contra quasi totes les malalties infeccioses. Segons ha explicat, es tracta "d'un decàleg de principis, de regles", que ha de permetre produir vacunes contra gairebé totes les 517 malalties infeccioses existents, de les quals actualment només 15 tenen vacuna. El científic ha abordat la qüestió des de la química, i no des de la biologia, i ha aconseguit crear proteïnes sintètiques que fan visibles per al sistema immunològic les molècules del microbi que s'adhereix als glòbuls vermells per contagiar la malaltia. La troballa ja ha estat publicada per la revista nord-americana "Chemical Reviews", i per tant compta amb l'aval del món científic.
El mig miler de malalties infeccioses que hi ha provoquen cada any la mort de 16 milions de persones al món. Només 15 tenen vacuna, però en un futur n'hi podria haver contra gairebé totes. El científic colombià Manuel Elkin Patarroyo, que el 1986 va descobrir la primera vacuna contra la malària, ha trobat els principis químics que permetrien crear vacunes sintètiques per prevenir pràcticament totes les 517 malalties infeccioses existents.
A partir justament del seu descobriment contra la malària, i afrontant el problema des del punt de vista de la química i no des de la biologia, l'investigador Patarroyo i el seu equip de la Fundación Instituto de Inmunología de Colombia (FIIC) van aconseguir trobar la manera de fer que les molècules del microbi que contagien aquesta malaltia fossin visibles per al sistema immunitari.
El procés que van seguir va ser el següent: després que el microbi es va introduir dins l'organisme a través de la picadura d'un mosquit van reconèixer les proteïnes o molècules que el paràsit utilitza per enganxar-se a les cèl·lules i infectar-les i en van descobrir l'estructura química per poder-les fragmentar. Això, per si mateix, ja és tot un descobriment, però com que aquestes proteïnes o molècules són invisibles per al sistema immunològic van haver de fer un pas més per desemmascarar-les.
La solució va ser modificar químicament aquests fragments per crear unes noves proteïnes o molècules sintètiques, idèntiques a les anteriors, però amb capacitat per canviar l'ordre dels components i fer-les visibles al sistema immunitari. D'aquesta manera, segons ha explicat el científic, "la molècula es torna altament productora d'anticossos, de defenses, i pot ser utilitzada com a vacuna".
Aquest descobriment es podria aplicar per crear vacunes contra malalties com la tuberculosi, el papil·loma humà, el dengue, l'hepatitis C o la lepra, per citar només algunes de les malalties infeccioses més comunes.
El científic colombià Manuel Elkin Patarroyo, que va descobrir la primera vacuna contra la malària el 1986, va deixar d'aplicar-la el 1996, quan va cedir-ne la patent a l'IMS, l'Organització Mundial de la Salut. Aleshores va submergir-se a investigar una nova vacuna de segona generació que 25 anys més tard ha aconseguit provar en micos amb un 90% d'efectivitat. L'investigador està convençut que n'obtindrà els mateixos índexs en les persones ja que l'organisme dels micos amazònics que utilitza és idèntic al dels humans.
A partir justament del seu descobriment contra la malària, i afrontant el problema des del punt de vista de la química i no des de la biologia, l'investigador Patarroyo i el seu equip de la Fundación Instituto de Inmunología de Colombia (FIIC) van aconseguir trobar la manera de fer que les molècules del microbi que contagien aquesta malaltia fossin visibles per al sistema immunitari.
El procés que van seguir va ser el següent: després que el microbi es va introduir dins l'organisme a través de la picadura d'un mosquit van reconèixer les proteïnes o molècules que el paràsit utilitza per enganxar-se a les cèl·lules i infectar-les i en van descobrir l'estructura química per poder-les fragmentar. Això, per si mateix, ja és tot un descobriment, però com que aquestes proteïnes o molècules són invisibles per al sistema immunològic van haver de fer un pas més per desemmascarar-les.
La solució va ser modificar químicament aquests fragments per crear unes noves proteïnes o molècules sintètiques, idèntiques a les anteriors, però amb capacitat per canviar l'ordre dels components i fer-les visibles al sistema immunitari. D'aquesta manera, segons ha explicat el científic, "la molècula es torna altament productora d'anticossos, de defenses, i pot ser utilitzada com a vacuna".
Aquest descobriment es podria aplicar per crear vacunes contra malalties com la tuberculosi, el papil·loma humà, el dengue, l'hepatitis C o la lepra, per citar només algunes de les malalties infeccioses més comunes.
El científic colombià Manuel Elkin Patarroyo, que va descobrir la primera vacuna contra la malària el 1986, va deixar d'aplicar-la el 1996, quan va cedir-ne la patent a l'IMS, l'Organització Mundial de la Salut. Aleshores va submergir-se a investigar una nova vacuna de segona generació que 25 anys més tard ha aconseguit provar en micos amb un 90% d'efectivitat. L'investigador està convençut que n'obtindrà els mateixos índexs en les persones ja que l'organisme dels micos amazònics que utilitza és idèntic al dels humans.
