Desallotgen la seu del govern uzbek després de l'ocupació popular per forçar el canvi de règim
L'Uzbekistan podria estar tornant a poc a poc a la normalitat després de la revolta popular en contra del govern dictatorial d'Islam Karímov. Després de l'assalt a una presó per alliberar milers de presos ahir a la nit, i de l'ocupació, aquest matí, de la seu del govern situada a la ciutat d'Andizan, l'exèrcit ha desallotjat l'edifici i ha alliberat els ostatges. Les forces armades culpen els rebels d'escudar-se en civils. De fet, milers de persones s'han manifestat per forçar un canvi de règim i la repressió hauria provocat una vintena de morts.
La història es repeteix a les repúbliques exsoviètiques. Si fa dos mesos el Kirguizistan era el centre de totes les mirades per l'aixecament popular contra el govern d'Askar Akàiev, ara és el torn de la limítrof Uzbekistan. La població denuncia la violació sistemàtica dels drets humans, i la gota que ha fet vessar el got és l'empresonament de 23 petits empresaris acusats de ser islamistes radicals.
Durant la nit, els manifestants han assaltat les comissaries per agafar armes i més tard han pres la presó i han alliberat els detinguts. Nou persones han mort. A la tarda, la policia ha disparat contra els homes, dones i nens congregats al centre i han causat més morts. Segons la policia local hi havia unes 1.500 persones, i segons els manifestants eren 15.000.
Sembla que les forces armades han començat a disparar i la gent s'ha dispersat. L'operació ha deixat més d'una vintena de morts; mig centenar segons els activistes. Ara, però, la situació es va tranquil·litzant. Això, almenys, és el que diu la policia, que afegeix que al carrer no hi ha multituds després de l'alliberament dels ostatges, que, segons diuen, haurien pres els rebels per ocupar la seu governamental.
Conflictiu conglomerat d'ètnies
L'Uzbekistan pateix un règim dictatorial dirigit per Islam Karímov, aliat de Washington i Moscou en la lluita antiterrorista, però repetidament denunciat per violacions dels drets humans. Es calcula que al país hi ha 6.000 presoners polítics i religiosos.
Amb una superfície com la de Suècia i 26 milions d'habitants, l'Uzbequistan és ric en petroli i gas natural. La ciutat d'Andizan, amb 3 milions d'habitants, està a la fèrtil vall de Fergana, la regió més poblada de l'Àsia central. Stalin la va repartir, amb fronteres complicades i no sempre ètniques, entre el que ara són les repúbliques de l'Uzbekistan, el Kirguizistan, i el Tadjikistan. Des de la dissolució de l'URSS, la vall ha estat escenari d'enfrontaments ètnics i centre d'activitat de l'islamisme radical.
L'Uzbekistan és un país agrícola on un de cada tres homes està a l'atur, els salaris són de 25 euros mensuals i la corrupció és galopant. Això, juntament amb la repressió que s'abat sobre l'oposició democràtica, empeny els descontents cap als islamistes radicals, que pregonen una mena de "comunisme islàmic".
