Cuba commemora els 50 anys de l'inici de la Revolució enmig d'una situació econòmica crítica
Cuba celebra els 50 anys de l'assalt a la caserna Moncada, que va representar la primera acció armada de Fidel Castro per acabar amb la dictadura de Batista. L'any 53, un grup de guerrillers van aprofitar els carnavals de l'illa per atacar la caserna i començar a erosionar el règim. La idea era dividir les tropes militars amb dos atacs simultanis: l'un contra la caserna de Moncada, i l'altre contra la caserna de Bayamo, finalment però, el pla va fracassar i Batista va assassinar la meitat dels rebels.
Després d'aquell episodi Fidel Castro va ser jutjat i condemnat a quinze anys de presó, tot i això, va sortir-ne al cap de dos anys. Durant el judici, Castro va defensar els objectius de l'acció armada i va assegurar que la història l'absoldria.
Precisament la caserna de Moncada, avui convertida en escola, acull un museu que mostra fotografies de Fidel a més d'objectes com la motxilla del Ché o el vestuari de guerriller de Castro entre moltes d'altres peces que han despertat l'interès de milers de turistes i de curiosos.
A tots aquests però, se'ls haurà d'afegir els 10.000 invitats que Fidel Castro ha convidat a l'acte central de commemoració del 50è aniversari de la revolució, la majoria alts càrrecs del Partit Comunista de Cuba, dirigents dels Comitès de Defensa de la Revolució i brigadistes internacionals.
Santiago de Cuba, la segona ciutat del país, amb mig milió d'habitants, s'ha posat el vestit de gal·la per rebre el líder castrista, coincidint amb la celebració dels carnavals de l'illa, que encapçalarà l'acte central del mig segle de l'assalt a la caserna de Moncada.
Conjuntura política
La imatge que ofereix la ciutat que va veure néixer la Revolució no es correspon en el moment polític que travessa el país, sotmès en una forta desacceleració econòmica i amb una crisi oberta amb Europa després que la UE aprovés un conjunt de sancions polítiques en resposta a les condemnes imposades a 75 dissidents i l'execució de tres segrestadors.
Els fronts oberts de Fidel Castro han trobat en canvi, un cert respir amb els Estats Units, que els últims dies han mostrat senyals d'entesa amb l'administració castrista en assumptes d'immigració, repatriant un nombrós contingent d'emigrants il·legals i a un grup de segrestadors d'una embarcació.
Amb tot, però, l'assignatura pendent de Cuba és l'econòmica. Després de la caiguda del bloc socialista que va truncar les ajudes soviètiques el 1989, Cuba ha hagut de viure de l'exportació de la indústria de la canya de sucre i del turisme, que any rere any experimenta creixement, encara que no suficient per acabar amb la forta desacceleració econòmica, amb un creixement del 1,5% el 2002, i una previsió similar per a l'exercici present.
