"Criteris històrics". Per Dani Cortijo, historiador

Dani Cortijo és historiador i creador d'altresbarcelones.com. Ha elaborat el guió del projecte "Viu l'11 de setembre de 1714 a Twitter"
"Criteris històrics". Per Dani Cortijo, historiador

"Criteris històrics". Per Dani Cortijo, historiador

Dani Cortijo és historiador i creador d'altresbarcelones.com. Ha elaborat el guió del projecte "Viu l'11 de setembre de 1714 a Twitter"
Dani Cortijo és historiador i creador d'altresbarcelones.com.

Dani Cortijo és historiador i creador d'altresbarcelones.com.

Darrerament la xarxa social Twitter ha esdevingut una eina molt potent des de la qual seguir al minut esdeveniments polítics i socials. Les revoltes als països àrabs han constatat la força d'aquesta eina d'intercomunicació capaç de retransmetre a temps real la quotidianitat però també els successos extraordinaris.

Jugar a viatjar en el temps o ressuscitar morts perquè tuitegin sembla feina fàcil, un mer entreteniment, però el repte no era precisament jugar-hi, sinó intentar reproduir de la manera més fidedigna possible allò que va passar fa 297 anys incorporant-hi una eina del present. Tot plegat, es tracta d'un experiment de difusió històrica que pretén recrear un dels moments clau de la nostra història, i la manera de fer-ho ha estat acudir a alguns dels millors historiadors en la guerra de Successió i la història moderna de Catalunya, ja que fa dècades que estudien el tema.

Àngel Casals, cap del Departament d'Història Moderna de la UB, i les seves col·laboradores Míriam Arévalo i Cristina Núñez, han fet una gran tasca de buidatge documental per localitzar frases reals dites pels personatges de l'època, moltes de les quals han estat reproduïdes en el projecte.

Agustí Alcoberro, director del Museu d'Història de Catalunya, ens ha donat tot el suport institucional i assessorament històric en les fonts més adients per poder fer la reconstrucció de la manera més versemblant possible.

Albert Garcia Espuche, director de les excavacions del Born, ha aportat els seus coneixements en el funcionament de la societat barcelonina al segle XVIII, després de trenta anys d'un estudi detallat (casa per casa, i família per família) sobre el tema.

Francesc Riart, il·lustrador i especialista en el vestuari de la guerra de Successió, ha recreat l'aspecte físic i la indumentària dels personatges a través de la recerca històrica exhaustiva de factures, pressupostos, patrons tèxtils i gravats de l'època.

L'assessorament i supervisió d'especialistes d'aquesta talla ens han permès accedir a les fonts més adients i posar-nos al dia de les últimes descobertes fins a fer-nos una idea detallada del que va succeir a Barcelona l'11 de setembre de 1714: què van fer i què pensaven els seus protagonistes a cada minut.

Entre els personatges escollits hi figuren les personalitats que van destacar pel seu posicionament militar o polític, però també hem cregut important incloure-hi personatges anònims com dos soldats rasos de cada bàndol, un religiós, una dona i una nena; sectors normalment invisibilitzats per la història, per transmetre com es va viure aquesta batalla en els diferents estrats de la societat i fugint del protagonisme exclusiu de les grans personalitats. Això ens permet, a més, fer un paral·lelisme amb els usuaris del Twitter, que poden ser tant polítics o mediàtics com qualsevol persona de la nostra societat que tingui mòbil amb internet. D'aquests anònims, per això, en tenim informació real i detallada que ens fa saber el paper que tenien en la societat, ja que la majoria són gent que va existir i va viure aquell dia el setge. Per exemple, sabem que Ramon Dardenyà va formar part de la Companyia de Taverners de la Coronela perquè ell mateix ho va al·legar judicialment; a més, sabem que va sobreviure al setge perquè la seva tomba, encara visible a l'església de Sant Just i Pastor de Barcelona, indica que va morir l'any 1730.

En aquesta recreació, però, ens hem hagut de permetre algunes llicències anacròniques, bàsicament el fet d'introduir "smartphones" connectats al Twitter l'11 de setembre de 1714, però també ens hem vist obligats a ficcionar alguns tuits perquè els usuaris que segueixen #11set1714 trobin un sentit global a la història. Aquest és el cas de la "Gazeta de Barcelona", que es deixà de publicar poc abans del dia 11, però que nosaltres hem ressuscitat per la necessitat de tenir un mitjà de comunicació que aporti la informació des d'un punt de vista menys subjectiu, perquè els usuaris puguin seguir el que haguessin estat els tuits o titulars del minut a minut d'aquell 11 de setembre de 1714.