Creix el consum de llibres un 1,2% però baixen les vendes entorn d'un 10%
Els catalans van llegir durant el 2012 una mitjana de 4,3 llibres per persona. Es tracta d'un lleuger increment respecte de l'any anterior i un llibre més que fa sis anys, quan se'n llegien 3,4. De fet, la lectura és el segon consum cultural més estès, només per sota d'escoltar musica.
RedaccióActualitzat
Els catalans van llegir durant el 2012 una mitjana de 4,3 llibres per persona. Es tracta d'un lleuger increment respecte de l'any anterior i un llibre més que fa sis anys, quan se'n llegien 3,4, i també creix en un 4% el nombre de lectors que llegeixen amb més intensitat, un mínim de 6 llibres per any. De fet, la lectura és el segon consum cultural més estès, només per sota d'escoltar musica.
El 61% de la població del país llegeix llibres, 3,9 milions de persones. El consum de llibres a Catalunya va créixer durant l'any passat un 1,2% però el nombre de vendes va baixar entorn d'un 10%, una evolució que es constata en el mateix sentit en el primer trimestre del 2013, segons les dades ofertes avui pel Gremi de Llibreters. Respecte al fet que el consum augmenti però baixin les vendes, tant s'atribueix a la pirateria en el llibre digital, com al fet que es va més a les biblioteques per al préstec i que els lectors es presten llibres entre ells davant un moment apressant de crisi econòmica.
Durant l'exercici passat, un 8,8% dels que van llegir ho van fer en format digital -348.000 persones-, i es calcula que es van descarregar de forma il·legal un 55% dels formats. En aquest punt, el president del Gremi d'Editors, Xavier Mallafré, ha tornat a demanar al govern l'aprovació de mesures legals, com les franceses, ja que es calcula que l'impacte a l'estat espanyol per l'efecte de la descàrrega il·legal és d'entre 300 i 400 milions d'euros a l'any.
A més, ha recordat que la cultura suposa el 3,5% del PIB, davant del 4,5% de mitjana a Europa, "amb la qual cosa si s'aconseguís un augment de l'activitat cultural incrementarien els recursos econòmics i hi hauria més llocs de treball".
Pel que fa a la llengua, el castellà continua sent l'opció preeminent (66,6%) i els llibres en català superen la quarta part del consum total (27,8%), un 15% més que els darrers sis anys. Un total d'1,1 milions de persones van llegir en català l'any passat; la xifra ha crescut un 15% en els últims sis anys, mentre que el nombre de lectors en castellà ha disminuït en un 7,4% durant el mateix període.
Respecte del perfil dels lectors, s'indica que qui llegeix en format paper majoritàriament són dones amb estudis superiors, mentre que el retrat del lector de llibres digitals correspondria a un home d'entre 20 i 44 anys, amb estudis superiors i de classe mitjana-alta.
Sobre el lloc en el qual han comprat els llibres, un 79% ho ha fet en una llibreria, un 16% ha anat a una gran superfície, cadena cultural o cadena de llibreries, un 4% a un hipermercat i l'1% al quiosc.
El Gremi de Llibreters de Catalunya ha presentat aquest migdia les últimes dades sobre el consum de llibres en aquesta comunitat, a partir del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, i ha ofert un avanç de les previsions de la jornada de Sant Jordi, dimarts que ve dia 23, on es preveuen unes vendes d'uns 1,5 milions d'exemplars i una facturació d'uns 18 milions d'euros. Segons el vicepresident del gremi, Jeroni Boixareu, les xifres "es mantindran o aniran lleugerament a la baixa respecte a l'any passat".
Aquest any per Sant Jordi entrarà en funcionament "Libridata", una eina informàtica que permet tenir dades sobre les vendes de llibres a l'instant a partir de les dades de 174 establiments, 91 llibreries i cadenes de llibreries i 83 hipermercats.
La prèvia de la setmana del 8 d'abril al 14 mostra, ja a partir d'aquest nou procediment, que Albert Espinosa encapçala les vendes en ficció, en català i castellà, amb "Brúixoles que busquen somriures perduts".
Ildefonso Falcones, amb "La reina descalza"; Sarah Lark, amb "La isla de las mil fuentes"; la saga de les ombres de Grey; "El maestro del Prado", de Javier Sierra" i "Victus", d'Albert Sánchez Piñol, són els més venuts en castellà.
En català destaquen Màrius Serra i els seus "Plans de futur"; "Victus", d'Albert Sánchez Piñol; "L'estiu que comença", de Sílvia Soler; "El carrer de l'embut", de Pilar Rahola; "La reina descalça", d'Ildefonso Falcones i "L'últim abat", de Martí Gironell.
El dia de Sant Jordi suposa per a les llibreries catalanes entre el 8 i el 10% de la facturació de l'any.
El 61% de la població del país llegeix llibres, 3,9 milions de persones. El consum de llibres a Catalunya va créixer durant l'any passat un 1,2% però el nombre de vendes va baixar entorn d'un 10%, una evolució que es constata en el mateix sentit en el primer trimestre del 2013, segons les dades ofertes avui pel Gremi de Llibreters. Respecte al fet que el consum augmenti però baixin les vendes, tant s'atribueix a la pirateria en el llibre digital, com al fet que es va més a les biblioteques per al préstec i que els lectors es presten llibres entre ells davant un moment apressant de crisi econòmica.
Durant l'exercici passat, un 8,8% dels que van llegir ho van fer en format digital -348.000 persones-, i es calcula que es van descarregar de forma il·legal un 55% dels formats. En aquest punt, el president del Gremi d'Editors, Xavier Mallafré, ha tornat a demanar al govern l'aprovació de mesures legals, com les franceses, ja que es calcula que l'impacte a l'estat espanyol per l'efecte de la descàrrega il·legal és d'entre 300 i 400 milions d'euros a l'any.
A més, ha recordat que la cultura suposa el 3,5% del PIB, davant del 4,5% de mitjana a Europa, "amb la qual cosa si s'aconseguís un augment de l'activitat cultural incrementarien els recursos econòmics i hi hauria més llocs de treball".
Pel que fa a la llengua, el castellà continua sent l'opció preeminent (66,6%) i els llibres en català superen la quarta part del consum total (27,8%), un 15% més que els darrers sis anys. Un total d'1,1 milions de persones van llegir en català l'any passat; la xifra ha crescut un 15% en els últims sis anys, mentre que el nombre de lectors en castellà ha disminuït en un 7,4% durant el mateix període.
Respecte del perfil dels lectors, s'indica que qui llegeix en format paper majoritàriament són dones amb estudis superiors, mentre que el retrat del lector de llibres digitals correspondria a un home d'entre 20 i 44 anys, amb estudis superiors i de classe mitjana-alta.
Sobre el lloc en el qual han comprat els llibres, un 79% ho ha fet en una llibreria, un 16% ha anat a una gran superfície, cadena cultural o cadena de llibreries, un 4% a un hipermercat i l'1% al quiosc.
El Gremi de Llibreters de Catalunya ha presentat aquest migdia les últimes dades sobre el consum de llibres en aquesta comunitat, a partir del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, i ha ofert un avanç de les previsions de la jornada de Sant Jordi, dimarts que ve dia 23, on es preveuen unes vendes d'uns 1,5 milions d'exemplars i una facturació d'uns 18 milions d'euros. Segons el vicepresident del gremi, Jeroni Boixareu, les xifres "es mantindran o aniran lleugerament a la baixa respecte a l'any passat".
Aquest any per Sant Jordi entrarà en funcionament "Libridata", una eina informàtica que permet tenir dades sobre les vendes de llibres a l'instant a partir de les dades de 174 establiments, 91 llibreries i cadenes de llibreries i 83 hipermercats.
La prèvia de la setmana del 8 d'abril al 14 mostra, ja a partir d'aquest nou procediment, que Albert Espinosa encapçala les vendes en ficció, en català i castellà, amb "Brúixoles que busquen somriures perduts".
Ildefonso Falcones, amb "La reina descalza"; Sarah Lark, amb "La isla de las mil fuentes"; la saga de les ombres de Grey; "El maestro del Prado", de Javier Sierra" i "Victus", d'Albert Sánchez Piñol, són els més venuts en castellà.
En català destaquen Màrius Serra i els seus "Plans de futur"; "Victus", d'Albert Sánchez Piñol; "L'estiu que comença", de Sílvia Soler; "El carrer de l'embut", de Pilar Rahola; "La reina descalça", d'Ildefonso Falcones i "L'últim abat", de Martí Gironell.
El dia de Sant Jordi suposa per a les llibreries catalanes entre el 8 i el 10% de la facturació de l'any.
