Cabell de Venus, la melena bacteriana que va sorgir d'una erupció volcànica
Descoberta una nova espècie bacteriana arran de l'erupció del volcà submarí Tagoro a l'illa d'El Hierro
La major part de l'activitat volcànica del nostre planeta té lloc en el medi oceànic. I els seus efectes són devastadors, però també poden donar oportunitat a certes espècies per aprofitar el paisatge desolat i ocupar territori. És el cas d'una espècie de bacteri, desconeguda fins ara, descoberta arran de l'erupció del volcà sumbarí Tagoro, situat al costat de l'illa canària de El Hierro.
L'erupció va tenir lloc entre l'octubre del 2011 i el març del 2012. Va durar 138 dies. L'equip que l'ha estudiat ha estat liderat per Miquel Canals, cap del Grup de Recerca Consolidat (GRC) de Geociències Marines de la Universitat de Barcelona, i Roberto Danovaro, de la Universitat Politècnica de la Marche a Ancona (Itàlia). Publiquen la seva troballa a la revista "Nature, Ecology & Evolution".
Miquel Canals va explorar la zona amb un ROV (vehicle submarí dirigit per control remot) dos anys i mig després de l'erupció. I va observar que el cim del volcà estava recobert per un extens tapís microbià de filaments viscosos, que per la semblança amb la melena de la deessa romana va anomenar "cabells de Venus". La comunitat microbiana cobreix prop de 2.000 metres quadrats i està situada a una fondària d'entre 129 i 132 metres.
Les erupcions submarines arrasen superfícies molt extenses del fons marí i fan variar dràsticament les condicions de vida. L'erupció del Tagoro va afectar una àrea de nou quilòmetres quadrats. Com és usual, l'aigua es va escalfar molt i es va fer més tèrbola. La concentració d'oxigen va disminuir de forma important i, en canvi, va augmentar la de sulfur d'hidrogen.
I tots aquests canvis, fatals per a les espècies que vivien en aquell entorn, van ser aprofitats per uns bacteris que pertanyen als anomenats extremòfils, preparats per viure còmodament en ambients extrems o totalment inadequats per a altres sers vius.
Les anàlisis van mostrar que el bacteri pertanyia a una nova espècie, que ha estat anomenada Thiolava veneris. Una altra novetat de la recerca és que fins ara les comunitats bacterianes lligades a l'activitat volcànica havien estat estudiades sobretot en els hàbitats de les fonts hidrotermals de les dorsals mig-oceàniques. Al mateix temps, això provoca dubtes sobre la seva procedència, que serà objecte de nous estudis.
L'episodi i la seva evolució està sent estudiat des de l'inici de l'activitat volcànica pel grup de la Universitat de Barcelona. Les modificacions del fons oceànic fan d'aquest lloc un laboratori natural que aportarà moltes dades sobre el vulcanisme submarí. De moment, ha mostrat que en els escenaris més devastats també poden florir formes de vida fins ara desconegudes.
