Els peatges no tornaran el 2024: la UE ho avala a canvi de potenciar els trens de mercaderies
El govern espanyol s'havia compromès al "pagament per ús" l'any vinent a canvi dels fons Next Generation
La Comissió Europea ha acceptat aquest dilluns deslliurar Espanya del compromís d'aplicar nous peatges a partir de l'any que ve.
Era un dels punts inclosos en el pla de recuperació presentat pel govern espanyol a canvi de rebre els fons europeus Next Generation, i va tornar a aixecar polseguera en plena campanya electoral.
A canvi, el govern espanyol es compromet a invertir més en el transport de mercaderies per tren, amb l'objectiu de reduir les emissions contaminants.
No és l'únic canvi que accepta Brussel·les; n'hi ha mig centenar més. Espanya rebrà 93.000 milions d'euros més dels previstos inicialment, la majoria, 83.000 milions, seran en forma de préstec, i la resta ajudes directes.
El mateix objectiu amb altres mitjans, segons la CE
La Comissió Europea accepta el canvi de plans adduint que, a la pràctica, es manté l'objectiu buscat -la reducció d'emissions contaminants-, però amb altres mitjans per aconseguir complir-lo.
I ho justifica també perquè la inversió en infraestructures ferroviàries per fomentar el transport de mercaderies forma part del paquet de recomanacions específiques que cada any formula la Comissió a països com Espanya.
Així, segons Veerle Nuyts, portaveu d'economia de la Comissió Europea, la proposta del govern espanyol aniria en la línia del que exigeix Brussel·les:
"Espanya ha proposat substituir una mesura de la llei de mobilitat sostenible, l'establiment d'un pagament per ús de les carreteres per mesures per promoure el transport ferroviari, tal com ja recollien les recomanacions específiques de la Comissió per a Espanya".
Per la seva banda, el govern espanyol ha celebrat l'aprovació de l'anomenada "addenda" al pla de recuperació, perquè desbloqueja recursos en forma d'ajudes directes i crèdits que "permetran reforçar projectes que ja estan en marxa i culminar l'ambiciós programa d'inversions fins al 2026".
Aquesta "addenda" introdueix canvis en el pla original, perquè hi ha determinats objectius que l'impacte del brot d'inflació fan molt difícils d'aconseguir.
Què deia el pla original
El pla original de recuperació, enviat el juny del 2021 a Brussel·les pel govern espanyol, recollia el compromís de "desenvolupar un sistema de pagament per a ús de la xarxa de vies d'alta capacitat".
L'objectiu era cobrir els costos de manteniment i també "integrar les externalitats negatives del transport per carretera", és a dir, penalitzar l'ús de les carreteres en el sentit de la doctrina de la UE, resumida en el principi de "qui contamina paga".
El pla anava acompanyat d'un annex amb el calendari concret per seguir l'aplicació i compliment del pla, i fixava per finals d'aquest 2023 "com a molt tard" l'entrada en vigor d'una llei de mobilitat sostenible.
Entre altres coses aquesta llei havia de crear "un mecanisme de pagament per ús de les carreteres de l'estat, que començarà a funcionar a partir del 2024, d'acord al principi de 'qui contamina paga'".
Precisament, el fet que l'estratègia de la UE vagi pel camí del "qui contamina paga" fa difícil pensar, segons molts experts, que el debat sobre la implantació dels peatges quedi definitivament aparcat.
Primer per criteris mediambientals, però també per un criteri financer; es calcula que el manteniment i la conservació de la xarxa d'autovies i autopistes espanyoles pot costar uns 11.000 milions d'euros l'any.
