Barcelona obre el Parc de la Prevenció per divulgar el patrimoni dels Bombers i fer formació sobre emergències

ACN Barcelona.-L'Ajuntament de Barcelona ha recuperat i convertit l'antic Parc de Bombers del Poble Sec, situat al número 30 del carrer Lleida, en el Parc de la Prevenció, un nou equipament per a tota la ciutadania que combinarà un espai museístic i un centre de formació, divulgació i exposicions dedicat a la prevenció del risc. Al número 28 del mateix carrer s'ubica la Central de Gestió d'Emergències (CGE), que els sindicats de Bombers, Guàrdia Urbana i Mossos reclamen que sigui reformada o traslladada, ja que una quinzena de treballadors han patit càncer els últims anys, malaltia que atribueixen a les radiacions i instal·lacions deficients de l'edifici.

Aquest nou espai té l'objectiu d'esdevenir una institució pública i oberta a la ciutadania on es narra i s'exposa la història dels Bombers de Barcelona interrelacionada amb la pròpia història de la ciutat, i es transmet i promou la recerca i divulgació de coneixement en prevenció i autoprotecció en emergències i catàstrofes per convertir-se en un centre referent en la divulgació del passat i present de la vocació de servei del Servei de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament de Barcelona (SPEIS). També vol reconèixer la funció social dels Bombers i posar en valor el patrimoni històric del cos, així com la seva estreta vinculació amb la ciutat.El nou Espai Bombers Parc de la Prevenció disposa d'àrees d'exposició, divulgació i formació de tot allò relacionat amb la prevenció de catàstrofes i emergències. Els objectes exposats provenen de les col·leccions del cos de Bombers de Barcelona, que compta amb més d'un miler de peces de tota mena. Un primer grup és el dels vehicles, d'un període cronològic molt ampli i estat de conservació divers. El mateix succeeix amb els útils, la seva diversitat en ús, època i estat de conservació és molt diferent. La col·lecció conté una gran varietat d'extintors, escales, eines manuals, o difusores, entre altres. El volum i la qualitat de les peces de la col·lecció la fa única a l'estat espanyol.La zona expositiva també compta amb elements amb els que els visitants poden interactuar i experimentar amb les sensacions que es poden tenir durant un incendi o d'altres emergències, a més de tenir la possibilitat de realitzar activitats interactives i interactuar amb el contingut audiovisual. El centre disposa de diverses aules per fer sessions informatives, simpòsiums o cursos sobre coneixements de seguretat i prevenció. Finalment l'Espai Bombers Parc de la Prevenció inclou un centre de reunió per entitats com el Cau del Jubilat (associació de bombers jubilats) o l'Agrupació Cultural i Esportiva Bombers de Barcelona (ACE).3,2 milions per adequar i ampliar l'espaiLes obres d'adequació de l'edifici, que es van iniciar el novembre del 2014, han suposat una inversió de 3,2 milions d'euros, dels quals 2,4 milions corresponen a l'obra de reforma i de rehabilitació i 800.000 euros al projecte museogràfic.L'antic Parc de Bombers comptava amb dues plantes i estava construït amb les tècniques pròpies de la seva època: estructura vertical de murs massissos de maó i estructura horitzontal metàl·lica. El projecte ha suposat la seva rehabilitació integral i la revalorització dels seus elements més característics, el pati d'útils i la torre de pràctiques, així com la construcció al seu interior d'un nou cos de quatre plantes amb estructura metàl·lica.La intervenció ha cercat d'aconseguir la major transparència entre els diferents espais expositius, utilitzant majoritàriament el vidre en el nou cos i amb noves obertures als murs interiors. D'aquesta manera, tot l'edifici s'integra en un recorregut de visita continu que, a més, i per primer cop des de la seva construcció, fa accessibles les cobertes per a ús públic. Un cop reformat, l'edifici ha vist ampliada la seva superfície construïda passant del 1.095 metres quadrats als 1.433. L'antic Parc de Bombers del Poble Sec va ser dissenyat per l'arquitecte Emilio Gutiérrez, i es va edificar per a l'Exposició Internacional de l'any 1929. El Parc de Bombers va ser un edifici pioner: el primer que va ser planificat per a complir amb les noves necessitats del servei. És el Parc de Bombers més veterà conservat a l'estat i l'únic parc històric que es conserva a Barcelona. Les instal·lacions van deixar de funcionar com a parc l'any 2000 i va quedar buit. L'any 2003 van ser utilitzades com a seu organitzativa pels Jocs Mundials de Policies i Bombers. Posteriorment, l'any 2005, l'edifici es va cedir de manera provisional a la Policia espanyola per oficines i dependències fins l'any 2013, quan l'Ajuntament de Barcelona el va recuperar amb la intenció de convertir-la en el Parc de la Prevenció.Els sindicats veuen "contradiccions" al govern municipalPràcticament tots els sindicats de la Guàrdia Urbana, dels Mossos d'Esquadra i dels Bombers de Barcelona reclamen des de fa mesos el trasllat de tots els treballadors de la Central de Gestió d'Emergències (CGE) i de la Sala Central de Comandament (SCC) de Barcelona a un altre edifici. El complex actual presenta, segons els sindicats, deficiències que afecten la salut dels treballadors. En aquest sentit, els diversos sindicats han reclamat tant a l'Ajuntament de Barcelona com a la Generalitat una relació "completa" de tots els casos de càncer que hi ha hagut entre els treballadors d'aquestes dependències des de la seva obertura. Segons ells, hi ha hagut almenys 15 casos de càncer en deu anys, una incidència que suposa un 400% més que en altres sales similars de Catalunya. L'edifici és propietat de Fira de Barcelona i durant diversos anys va ser un centre de telecomunicacions i informàtica de l'Ajuntament. El 2005, amb el desplegament dels Mossos d'Esquadra a la capital catalana, es va reformar per ubicar-hi la SCC i la CGE, que agrupa els cossos operatius: Mossos, Urbana, Bombers de Barcelona i SEM.Tant la SCC com la CGE estan situades al soterrani i tenen ventilació "forçada". Així, hi ha molt poca humitat, i els treballadors tot i beure uns dos litres d'aigua al dia es queixen de mal de cap, sequedat de gola i problemes respiratoris. A més, les sales estan plenes de petites antenes i repetidors perquè els 'walkie-talkies' puguin funcionar. Això fa que hi hagi força radiació electromagnètica, tot i que encara no s'ha pogut determinar si és excessiva o si té relació directa amb la incidència de càncer.La sala havia de ser provisional com a màxim dos anys, abans que la Generalitat pogués construir una central d'emergències a Barcelona. Es van mirar opcions com a l'antic Hospital Militar, o a la zona de la Maquinista i el Bon Pastor, però problemes pressupostaris han endarrerit la solució final.En total han treballat a l'edifici uns 360 treballadors. La zona més afectada és la dels Bombers, amb 7 casos entre 40 treballadors, la Urbana presenta 4 casos i els Mossos 4 més. Un dels treballadors ha patit un càncer de tiroides i un de pròstata gairebé seguits. Tot això ha fet que molts dels treballadors vulguin canviar de lloc de treball i que hi hagi pocs aspirants per omplir les places que s'ofereixen, segons els sindicats.Després de diverses mesures deficients per part d'empreses privades, la Inspecció del Ministeri de Telecomunicacions va fer unes mesures fa poc que han donat uns resultats "correctes dins dels paràmetres legals establerts", segons ha explicat un portaveu sindical a l'ACN. Tot i així, consideren que les evidències són clares i que les radiacions poden tenir efectes desconeguts fins ara o que els càncers es deuen a altres deficiències de l'edifici com l'acumulació d'electricitat estàtica o la mala ventilació i poca humitat.Així, consideren que el govern municipal no pot caure en "contradiccions", ha de preservar la salut dels treballadors i destinar recursos a millorar l'actual edifici o buscar-ne un de nou.Resposta de l'Ajuntament i InteriorDe la seva banda, fonts de l'Ajuntament de Barcelona puntualitzen que la petició dels sindicats mereix "el màxim respecte" per la delicadesa del contingut de la denúncia. Finalment, el Departament d'Interior es limita a assenyalar que la gestió de l'edifici correspon a l'Ajuntament de Barcelona. Pel que fa al manteniment de les instal·lacions, la Generalitat i el consistori s'han de fer càrrec a parts iguals de les inversions, segons els acords que es van firmar per a la creació d'aquesta sala. La sala conjunta s'emmarca en els acords firmats el 2005 en el desplegament dels Mossos d'Esquadra a la ciutat de Barcelona i en matèria de col·laboració i coordinació entre aquest cos policial i la Guàrdia Urbana. L'1 de novembre del 2005 la sala va entrar en funcionament. Poc després s'hi va traslladar el control dels Bombers de Barcelona i, el 2010, en el marc d'un conveni signat amb el Departament de Salut, el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM).