Barcelona crea un protocol per garantir que no es discriminin entitats religioses a l'hora d'utilitzar espais públics

Barcelona crea un protocol per garantir que no es discriminin entitats religioses a l'hora d'utilitzar espais públics

Barcelona crea un protocol per garantir que no es discriminin entitats religioses a l'hora d'utilitzar espais públics

ACN Barcelona.-L'Ajuntament de Barcelona ha elaborat un protocol per donar una resposta justa i equànime a les demandes de celebració d'activitats puntuals per part d'entitats religioses, tant a equipaments municipals com a la via pública. En els últims anys, la demanda de peticions d'aquest tipus ha crescut, i la manca de criteris únics ha comportat que algunes vegades s'hagin produït tractes desiguals entre entitats, ja fos per denegació o en l'aplicació de taxes. L'objectiu d'aquest instrument és evitar la discriminació i garantir un tracte igualitari, de forma que els funcionaris tinguin clar quines activitats poden autoritzar i quines no. A més, l'Ajuntament incrementa les subvencions per adequar centres de culte, així com les ajudes que reben les entitats religioses.

Les entitats religioses, especialment les més modestes, sovint demanen permisos per realitzar activitats a l'espai públic o per utilitzar equipaments municipals, ja que necessiten recintes més grans dels habituals en ocasions especials, per exemple amb motiu de la visita d'un líder espiritual. També hi ha esdeveniments que són a l'aire lliure, com per exemple les processons. Els funcionaris de districte o els responsables dels equipaments donaven de vegades respostes diferents precisament per la manca d'un protocol que marqués uns criteris únics. S'al·legava, per exemple, un concepte de laïcitat que no s'ajustava al marc legal vigent. Aquest nou instrument creat per l'Ajuntament busca acabar amb aquesta situació i que no es produeixi cap situació de discriminació en aquest sentit. Es tracta de proporcionar eines als treballadors municipals que gestionen les peticions i a les entitats que demanen organitzar activitats a l'espai públic."Aquests protocols són una peça fonamental de governança de la llibertat religiosa a la ciutat i una peça fonamental també per consolidar la cohesió social i la convivència entre la pràctica d'aquestes religions", ha destacat el tinent d'alcaldia de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, Jaume Asens, que prèviament ha encapçalat una reunió amb representants de les diferents entitats religioses presents a la ciutat.A més del protocol, es reforçarà l'Oficina d'Afers Religiosos (OAR), que des del 2005 assessora les entitats en tots els processos que duen a terme relacionats amb l'administració municipal. L'Ajuntament destinarà a aquesta oficina 35.000 euros en els propers tres anys. A més, s'augmentarà un 50% la línia de subvencions que convoca l'OAR per adequar els centres de culte als estàndards que estableix la llei (sobretot per temes d'insonorització). Així, es destinaran un total de 150.000 euros durant el 2016 i el 2017 per acabar d'habilitar tots els centres de culte de la ciutat. D'altra banda, s'incrementen un 7% les ajudes que reben les entitats religioses, arribant als 70.000 euros per a cadascun dels propers quatre anys. En paral·lel, es destinaran 30.000 euros per elaborar un pla de formació en diversitat religiosa i unes guies per a la gestió de la diversitat religiosa. Normalitzar la diversitat religiosaA més d'evitar possibles discriminacions, un altre dels objectius d'aquest protocol és també normalitzar la presència de la diversitat religiosa en la societat, tal i com ha explicat la comissionada d'Immigració, Interculturalitat i Diversitat, Lola López. "Aquesta diversitat hi és i hi ha un percentatge important de gent creient. És una realitat que als no creients pot agradar o no, però és una realitat que s'ha de fer visible i s'ha de normalitzar, i té múltiples expressions", ha remarcat en roda de premsa. L'any 2015 es varen comptabilitzar a la ciutat 513 centres de cultes de 21 tradicions religioses diferents, i aquesta diversitat és present a tots els barris, amb quatre confessions com a mínim per cada districte. Pràcticament la meitat dels centres pertanyen al Cristianisme Catòlic (243), però també hi ha una presència molt important de Cristianisme Evangèlic (167). La resta d'oratoris són d'altres confessions com el Budisme (25), l'Islam (25) o els Testimonis Cristians de Jehovà (16). El secretari general del Consell Evangèlic de Catalunya, Guillem Correa, ha celebrat aquesta iniciativa de l'Ajuntament, que posa en valor la igualtat a l'hora de tractar les diferents confessions i la neutralitat de les administracions públiques. En representació de la comunitat jueva, María Prieto, ha destacat la importància d'aquest protocol perquè "facilita la visibilitat i el coneixement mutu", única manera, ha dit, de "trencar estereotips". "Hem de sortir i expressar-nos, i formar part del veïnat", ha opinat.