Apagada nuclear a Alemanya: tanquen les últimes centrals, en plena crisi energètica
Com s'havia compromès Merkel, aquest dissabte tanquen els tres últims reactors, tot i que s'ha ajornat uns mesos per compensar la falta de gas rus
La desconnexió atòmica d'Alemanya és el resultat d'un camí llarg i ple de revolts. Si el motor industrial d'Europa ha arribat fins aquí és, sobretot, per la força de la gent al carrer.
Dècades de manifestacions i de protestes no exemptes d'enfrontaments amb la policia i de conseqüències greus, per exemple, derivades de l'encadenament d'activistes a les vies del tren quan intentaven bloquejar l'arribada dels CASTOR, els trens amb els contenidors radioactius que durant dècades s'han emmagatzemat a cementiris nuclears com el de Gorleben, a la Baixa Saxònia.
Al darrere de les protestes hi ha hagut sempre iniciatives ciutadanes, ja fossin locals o federals, i un rebuig frontal a l'energia atòmica, tant per la seva perillositat com per la deixalla energètica que provoca.
Objectiu d'Els Verds i promesa de Merkel
Els Verds alemanys han estat els abanderats polítics del "no nukes" a Europa. L'abandonament de l'energia atòmica ha format part dels objectius polítics del partit ecologista durant dècades, però qui va assumir el compromís final d'executar la desconnexió atòmica va ser una líder conservadora, l'excancellera federal Angela Merkel.
La tragèdia de Fukushima va accelerar el procés. El maig del 2011, Merkel va comprometre's a desconnectar l'última central nuclear del país a finals del 2022. El moment, finalment, ha arribat, tot i que amb gairebé quatre mesos de retard.
La guerra d'Ucraïna i el tancament de l'aixeta del gas de Rússia van obligar el govern tripartit del canceller Olaf Scholz a posposar la fita prorrogant l'activitat de les tres últimes centrals nuclears alemanyes fins al dia d'avui.
El preu de l'energia i del desmantellament de les centrals
Emsland, a la Baixa Saxònia, Neckarwestheim a Baden-Württemberg i Isar-2 a Baviera es desconnectaran de la xarxa elèctrica. Des de principi d'any, la primera ha aportat al voltant de 2.000 milions de kilowatts, la segona més de 1.500 milions l'últim mes i la tercera n'ha generat 11.000 milions l'últim any, l'equivalent al 12% de l'electricitat global de l'estat federat de Baviera.
Tot plegat no suposa un impacte de grans dimensions al conjunt d'Alemanya perquè l'energia atòmica representa al voltant del 6,5% del còmput energètic del país. La resta es reparteix a parts iguals entre les energies fòssils i les renovables.A mitjà termini, però, nombrosos experts, tant de l'àmbit científic com econòmic, es mostren crítics amb la desconnexió nuclear en un moment de transformació energètica i d'encariment dels preus, tant per la crisi del gas derivada de la guerra a Ucraïna com pels objectius climàtics que s'ha marcat el govern alemany.
L'any 2030 s'hauria de produir la desconnexió del carbó i fins aleshores les renovables haurien de doblar la seva capacitat. Manquen infraestructures, com per exemple centrals elèctriques de gas, però també poden faltar recursos naturals no contaminants com són el sol i el vent.
Ara per ara, Alemanya és un dels països amb el preu de l'electricitat més alt del món i prescindir de l'energia atòmica només farà que empitjorar la situació, segons apuntava Andreas Löschel, economista de la Universitat de Bochum, a la conca del Ruhr, en declaracions a Tagesschau24.
Un altre dels inconvenients econòmics de la desconnexió nuclear és el preu del desmantellament de les centrals i, especialment, de la seva durada, dificultat i perillositat. Hi ha el precedent de la central de Niederaichbach.
El seu desmantellament va comportar més de 20 anys. Es calcula que el preu mínim de l'operació de desinfecció radioactiva de tots els components d'una central (això significa desinfectar cada centímetre de formigó), de l'aïllament de les deixalles i del seu transport és de, com a mínim, mil milions d'euros.
L'emmagatzematge de la brossa atòmica és el següent maldecap del govern alemany. En primer lloc, cal trobar el consens necessari per decidir on s'ha de dipositar un material que ningú vol tenir a prop de casa.
De moment, es disposa dels anomenats magatzems provisionals, com el de Gorleben, però cal construir-ne de definitius a gran profunditat i això té un cost, tant en clau de compensació als habitants de la zona com de la construcció i manteniment de les instal·lacions. El Ministeri federal d'Economia calcula que serà necessari un pressupost de 170.000 milions d'euros per fer-ho possible.
