Els docents catalans omplen la xarxa amb més de 18.000 blogs

Aquest dissabte, desenes de docents es trobaran a Salou en una jornada de l'associació Espurna dedicada a les metodologies per al canvi, un esforç més dels professionals de l'educació per adoptar les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). El grup que convoca la sessió és un dels que impulsen la renovació però l'ús de les eines associades a internet ja fa molt que s'escampa.
Els docents catalans omplen la xarxa amb més de 18.000 blogs
janquim / internet

Els docents catalans omplen la xarxa amb més de 18.000 blogs

Aquest dissabte, desenes de docents es trobaran a Salou en una jornada de l'associació Espurna dedicada a les metodologies per al canvi, un esforç més dels professionals de l'educació per adoptar les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). El grup que convoca la sessió és un dels que impulsen la renovació però l'ús de les eines associades a internet ja fa molt que s'escampa.
Fonts del departament asseguren que hi ha almenys uns 18.000 blogs que són escrits per mestres i professors. Molts estan dedicats a compartir l'experiència docent amb els col·legues però molts d'altres estan vinculats de forma directa amb les aules i les tasques dels alumnes.

L'administració prepara un projecte de gran abast per impulsar la digitalització de la missió educativa, anuncia l'expansió del llibre digital i busca maneres de comunicar-se amb més agilitat amb la societat i amb la comunitat docent, però aquesta voluntat innovadora no pica sobre ferro fred, sinó que parteix de l'experiència real d'aquests docents que han exercit de pioners i que encara estiren del carro.

Trobar exemples que permetin acostar-se a aquesta realitat és difícil, perquè el volum de mestres bloguistes és tan important que caldria referir-se a desenes i desenes de peces d'interès. El 3cat24 ha volgut dialogar, si més no, amb una mínima representació d'aquesta realitat sovint desconeguda, que no sorprèn els alumnes però que potser no és tan coneguda per les seves famílies.

Videojocs i altres eines

Ramon Barlam és reconegut com un dels primers a abocar-se a aquesta realitat, ara mateix és un dels codirectors d'Espurna, però treballa en l'aplicació didàctica de les TIC des del 1990, una mica abans que internet fos una eina a l'abast de tothom. Està convençut que les TIC només són el mitjà i no una finalitat, però no dubta dels seus beneficis. Recentment, ha explicat al seu blog l'experiència de fer servir videojocs i també les eines que va utilitzar per ajudar els alumnes a observar la situació a Haití després del terratrèmol, en un institut de Sant Joan de Vilatorrada.

El primer, Moodle, és un entorn d'aprenentatge virtual de codi obert que va veure com el seu ús s'estenia entre la comunitat educativa a partir del seu naixement a Austràlia, que ja té més de 75.000 usuaris i està traduït a 75 idiomes, entre els quals el català. El segon es presenta com una eina didàctica basada en les cerques a internet i permet als docents preparar i guiar treballs dels seus alumnes. Hi ha una comunitat catalana i el mateix departament allotja una pàgina sobre aquest instrument que molts adults ignoren però que els seus fills és molt possible que facin servir amb certa assiduïtat.

Moltes oportunitats

Va ser l'entorn d'aprenentatge Moodle el primer que va posar en contacte Lourdes Domènech amb les TIC, cap a l'any 2004. "Em va semblar", explica, "que, com a professora de llengua, fer servir entorns de publicació digitals com Moodle, els blogs i els espais wiki podrien ser un estímul per a l'escriptura. No em vaig equivocar. Escriure millora la motivació dels alumnes i el seu nivell d'autoexigència".

Domènech, que fa classes de llengua a l'IES Serrallonga de Blanes, és partidària del seny a l'hora de decantar-se per l'ordinador, i el considera una eina més però no l'única. Tal com ho explica ella mateixa, la llista de possibilitats que les TIC proposen és prou extensa.

Qüestionaris i xarxes socials

El badaloní Xavi Marín també és partidari dels blogs, les presentacions compartides a Slideshare, els vídeos del YouTube... i hi afegeix, sense gaires dubtes, la potencialitat de les xarxes socials com Facebook, a través de la qual es comunica amb els seus alumnes, com fan tants professors a hores d'ara, i un recurs de test com Quizstar que li serveix perquè els alumnes comprovin l'estat dels seus coneixements i siguin avaluats.

Marín és professor de Socials i Història a ESO i Batxillerat al Ferran Tallada del barri del Carmel i sosté que les proves amb el programari de test permeten que els alumnes sàpiguen on fallen i que ell comprovi de forma estadística el grau de comprensió d'un assumpte determinat. També fa servir aplicacions del Facebook per enviar enquestes.

Referents i pioners

Aquests són només 3 exemples però indiquen un estat d'ànim d'aproximació a les oportunitats d'internet, que és intens entre els docents catalans. Per fer-se'n una idea amb més rigor caldria llegir molts més blogs, com els que escriuen Artur Tallada i Boris Mir, tots dos implicats en moments diversos en els projectes de digitalització, repassar els apunts crítics de Jordi Roca, seguir la comunicació des del Twitter de centenars de professors, i persones implicades en l'educació, com ara Carme Barba, Ferran Mas, Núria Caballeria o Trina Milan. I encara faria falta llegir els articles de Jordi Adell, per esmentar un exemple, i estar atent als grups que proven de connectar docents, oferir-los materials i pistes per a la reflexió, com ara Escola 2018.

Els professionals de l'educació catalana, per tant, fan una capbussada molt seriosa a les tecnologies de la informació i la comunicació.