Crònica amb el Twitter de l'actuació policial a la plaça Catalunya de Barcelona

El desallotjament de la plaça Catalunya de Barcelona s'ha retransmès en directe a la televisió pública i cap crònica escrita podria substituir l'efecte de les imatges que s'hi han mostrat, però com que és una protesta basada en la capacitat de comunicació dels recursos digitals té sentit observar com s'ha viscut la situació mitjançant els missatges que s'han emès al Twitter. El que segueix no és un recull exhausitiu dels centenars de missatges breus que durant les primeres hores d'aquest matí han aparegut al "timeline" d'aquesta eina sinó una mostra endreçada a partir d'un fil narratiu: com s'ha produït l'acció policial i quines reaccions ha suscitat.
Crònica amb el Twitter de l'actuació policial a la plaça Catalunya de Barcelona
janquim

Crònica amb el Twitter de l'actuació policial a la plaça Catalunya de Barcelona

El desallotjament de la plaça Catalunya de Barcelona s'ha retransmès en directe a la televisió pública i cap crònica escrita podria substituir l'efecte de les imatges que s'hi han mostrat, però com que és una protesta basada en la capacitat de comunicació dels recursos digitals té sentit observar com s'ha viscut la situació mitjançant els missatges que s'han emès al Twitter. El que segueix no és un recull exhausitiu dels centenars de missatges breus que durant les primeres hores d'aquest matí han aparegut al "timeline" d'aquesta eina sinó una mostra endreçada a partir d'un fil narratiu: com s'ha produït l'acció policial i quines reaccions ha suscitat.
El debat no s'ha centrat en els objectius dels acampats ni ha girat al voltant de la presència dels manifestants. En aquest cas, els "tuits" haurien comentat, per exemple, si un grup de persones té dret a ocupar un espai públic qualsevol durant un temps indeterminat, un assumpte que no ha rebut cap resposta política perquè després d'esquivar la Junta Electoral Central els responsables de seguretat s'han empescat un pretext esportiu per actuar.

No, el que la conversa d'aquest matí al Twitter reprodueix, si de cas, és el relat de l'actuació.

Durant molts dies, un dels missatges clàssics des de l'#acampadabcn, que ha merescut comentaris irònics variats, insistia en tot allò que necessitaven: cinta aïllant, cartró, aigua, tendals... Tot això, ara, s'ho han endut, també el menjar. Els missatges comenten amb ironia que la neteja es faci amb suport d'helicòpters. I s'anoten detalls interessants com ara el decomís d'ordinadors.

Aquesta és una de les qüestions que generen molts comentaris: es fa neteja amb escombres o amb altres estris? Molts misssatges al·ludeixen a un nou procediment de neteja amb l'ús de porres.

Escombres i porres

La policia pot obligar un grup de persones a abandonar un lloc. Per fer-ho bé, si la resistència és pacífica, els han d'agafar d'un en un. Però semblen més avesats a empaitar gent amb caputxes, i aquesta vegada es troben que ells són els únics amb la cara tapada mentre els protagonistes de l'acampada seuen sense violència. Per això resulta tan brutal la imatge dels policies desconcertats pegant a gent que no mou ni un dit.

Mentre al centre de la plaça hi havia una certa calma, alguns anunciaven una catàstrofe amb un to exagerat, amb l'anunci d'una massacre que, per descomptat, no s'ha produït, o amb comparacions certament fora de context.

Ara bé, l'evidència és la que és. La policia, després d'avisar, ha actuat amb contundència, amb un rigor considerat innecessari amb gent que estava asseguda.

Puntades de peu, cops de porra i resistència pacífica han estat exposats amb fotografies que la gent de la plaça enviava a la xarxa.

Poc després, es donava el primer balanç de ferits, que augmentava després fins als 60. Però els recursos digitals permeten molt més que això. Com ara difondre informació jurídica, donar detalls d'un vehicle policial, compartir la instrucció de deixar constància dels fets i consells sobre com s'ha d'actuar si s'arriba a un hospital.

També s'han escampat acusacions d'una altra naturalesa que queden més aviat com una expressió de ràbia.

El Barça com a motiu

En efecte, els manifestants dominen l'ús de les eines basades en internet i de seguida han comprès que feia falta una etiqueta nova ("hashtag") per destacar al Twitter. I s'han preocupat de transmetre els seus missatges breus en anglès, francès i alemany.

De retop, el FC Barcelona pot sortir perjudicat per aquesta acció. Que s'hagi comptat amb la final de la Champions com a pretext no ha afavorit la imatge del club. N'hi ha prou de fer una ullada als missatges per comprovar que no tohom té clar quina ha de ser la prioritat.

Algú s'ha demanat què passaria si fos el Madrid qui jugués la final, altres proposen canviar de samarreta i n'hi ha que es volen manifestar amb l'uniforme del Madrid i el Manchester United.

Segur que aquests missatges no canviaran els sentiments dels seguidors del Barça, però la situació no els ha afavorit. Malgrat tot, no s'ha perdut el seny: així, hi ha qui proposa que el club es desmarqui dels fets.

Amb mofa, algú suggereix que el Barça perdi i que "els indignats" crucifiquin l'entrenador Josep Guardiola. Potser seria cinematogràfic, però més enllà d'aquest tremendisme hi ha conseqüències certes.

Ortografia política

És veritat que s'han pogut llegir asseveracions deixades anar pel broc gros, però també ho és que s'han escrit textos durs contra el govern català, referendat electoralment fa pocs dies.

Potser alguns missatges revelen un estat d'ànim postadolescent, però això no amaga que les reaccions tindran caràcter polític. Des de convocar una manifestació fins a les invectives que s'han llançat contra el nou conseller d'Interior, Felip Puig, amb comparacions que de ben segur no l'hauran satisfet.

Una síntesi que no recull la complexitat del moment però que n'apunta una mica les línies és un missatge al Twitter, que repeteix un eslogan força antic que demana "menys policia i més educació". La paradoxa es troba en la falta d'ortografia que hi ha al text.

Les bromes sobre com s'escriu a les acampades s'han succeït aquestes dues setmanes al Twitter. Però avui s'ha vist que l'ortografia de la policia no és millor, perquè les seves frases les escriuen amb porra.

Una vegada més, l'anàlisi apressada d'aquesta conversa oberta posa al descobert un sentit de l'humor extraordinari.

És veritat que les xarxes socials permeten a tots els grups de persones l'expressió de les seves idees amb una immediatesa formidable però també és cert que res no ha provocat tant d'impacte com l'emissió televisiva en directe.

És probable que en un despatx algú intenti que hagi estat l'última retransmissió com aquesta. Però no farà cap missatge al Twitter

NOTÍCIES RELACIONADES