Artur Mas serà el nou president de Catalunya després de la còmoda victòria de CiU

La truita s'ha capgirat i CiU té la paella pel mànec. El tòpic reflecteix a la perfecció el panorama polític català després de les eleccions al Parlament de Catalunya, en què Convergència i Unió ha sortit airosament victoriosa aconseguint 62 escons. Totes les enquestes publicades pronosticaven que la federació no tindria rival, com també que els partits que durant set anys han format part del govern perdrien suport electoral. I així ha estat, perquè entre PSC, ERC i ICV-EUiA han perdut 23 escons, cosa que impossibilita una reedició del tripartit. El cicle del tripartit s'ha acabat, i el de CiU torna. Del 28-N en surten altres titulars: l'ascens del PP, la davallada d'ERC fins a la cinquena posició al Parlament i, finalment, la irrupció d'una nova força. Solidaritat Catalana per la Independència tindrà 4 escons a l'hemicicle de la Ciutadella. La participació ha estat del 59,9%.
Artur Mas serà el nou president de Catalunya després de la còmoda victòria de CiU
Barcelona

Artur Mas serà el nou president de Catalunya després de la còmoda victòria de CiU

La truita s'ha capgirat i CiU té la paella pel mànec. El tòpic reflecteix a la perfecció el panorama polític català després de les eleccions al Parlament de Catalunya, en què Convergència i Unió ha sortit airosament victoriosa aconseguint 62 escons. Totes les enquestes publicades pronosticaven que la federació no tindria rival, com també que els partits que durant set anys han format part del govern perdrien suport electoral. I així ha estat, perquè entre PSC, ERC i ICV-EUiA han perdut 23 escons, cosa que impossibilita una reedició del tripartit. El cicle del tripartit s'ha acabat, i el de CiU torna. Del 28-N en surten altres titulars: l'ascens del PP, la davallada d'ERC fins a la cinquena posició al Parlament i, finalment, la irrupció d'una nova força. Solidaritat Catalana per la Independència tindrà 4 escons a l'hemicicle de la Ciutadella. La participació ha estat del 59,9%.
Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Artur Mas i Gavarró es convertirà en el 129è president de la Generalitat de Catalunya després de les eleccions al Parlament celebrades aquest 28 de novembre. El líder de Convergència i Unió ha hagut d'esperar set anys per arribar al dia de la investidura sense cap aliança natural que l'amenaci. Li han faltat 6 escons per obtenir la majoria absoluta, però el tripartit d'esquerres ja no suma i no sembla probable que la resta de forces es posin d'acord per anar tots contra un. Més encara quan el líder del PSC, José Montilla, ha donat via lliure a CiU assegurant que és el partit a qui correspon formar govern.

Els 62 escons que ha obtingut CiU propicien que per a Artur Mas la tercera hagi estat la vençuda. En la seva primera batalla contra Pasqual Maragall l'any 2003, CiU va guanyar en escons però no en vots, i el 2006, ja contra José Montilla, va eixamplar distàncies en tots els paràmetres. En tots dos casos, l'entesa de PSC, ERC i ICV-EUiA va arrabassar a Artur Mas la possibilitat de presidir el país. Arribats al 2010, Mas havia avisat que si no aconseguia l'objectiu hauria fet un pas enrere i hauria abandonat la primera línia política, un horitzó que fa ara un gir copernicà, veient que els mapes pinten de blau les 41 comarques de Catalunya. L'objectiu de Mas és ara governar un màxim de tres legislatures.

En la primera, Convergència i Unió té prou força per no haver de firmar cap hipoteca amb altres partits i poder així formar govern en solitari. Així ho ha deixat caure el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran Lleida, en declaracions a Catalunya Ràdio poc abans que Artur Mas fos aclamat pels seus al quarter general que la federació nacionalista té instal·lat a l'Hotel Majestic de Barcelona. L'eufòria ha estat la tònica predominant des que s'ha publicat el sondeig de TV3 i Catalunya Radio i s'ha desfermat quan ha aparegut el líder, somrient i a crits de "president, president". Mas ha assegurat que administrarà els vots obtinguts "al servei dels set milions i mig de catalans" i que ho farà amb "humilitat perquè ens sentim els servidors de Catalunya i no els seus salvadors".

L'altra cara de la moneda

En totes les conteses hi ha la cara de la victòria i la de la derrota. Aquest últim paper els ha tocat a les formacions que han format part dels governs tripartits les dues últimes legislatures, i molt especialment al fins ara president de la Generalitat. José Montilla s'ha quedat a menys de la meitat d'escons que CiU i, per tant, no només no ha pogut plantar cara al seu gran adversari polític, sinó que sobre ell ja pesa la llosa d'haver tret el pitjor resultat de la història del Partit dels Socialistes de Catalunya. El 1980 el PSC de Joan Reventós va sumar 33 escons, i mai d'aleshores ençà se n'havien obtingut menys; fins ara, que només hi haurà 28 socialistes al Parlament.

Montilla ha acceptat la derrota i ha felicitat esportivament el guanyador, a qui ha desitjat sort en la feina de treure el país de la crisi econòmica, que, pel PSC, explica en bona part la davallada electoral. El resultat electoral també condiciona el futur del candidat i, si José Montilla va anunciar fa uns dies que no tornaria a optar a la presidència de la Generalitat el 2014, aquest 28-N a la nit ha confirmat que tampoc aspiraria a repetir com a primer secretari del PSC en el pròxim congrés del partit.

La resta de socis dels governs tripartits també recordaran el 28-N com un dia negre en la seva història. Esquerra Republicana de Catalunya ha perdut la meitat dels escons passant de 21 a 10 i convertint-se en la cinquena força, darrere d'ICV-EUiA. ERC estrenava Joan Puigcercós de candidat i, com ell mateix ha reconegut, "hem perdut". Puigcercós ha admès que no han aconseguit el resultat que esperaven per poder influir i condicionar la política catalana. Aquest era l'objectiu i, en canvi, "hem perdut la confiança de molts", ha dit Puigcercós, alhora que ha garantit el seu compromís per recuperar-la.

Joan Herrera també s'estrenava com a cap de cartell per Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa i no ha pogut mantenir els 12 diputats que ostentava. ICV-EUiA s'ha quedat amb 10 parlamentaris que, per Herrera, contenen la sotragada. Els ecosocialistes seran la quarta força al Parlament, perquè tot i obtenir els mateixos escons que ERC, superen els republicans en vots.

El PP treu els millors resultats de la seva història

Alícia Sánchez-Camacho ha posat aquest 28-N el punt final a les discrepàncies que s'han evidenciat al si del Partit Popular de Catalunya aquesta legislatura coincidint amb el congrés del partit. La batalla de Sánchez-Camacho amb Montserrat Nebrera, amb Daniel Sirera i amb els respectius sectors ha acabat del tot amb l'obtenció de 18 diputats, un nombre mai vist entre els populars a Catalunya, ni tan sols en l'època d'Aleix Vidal-Quadras, que en va obtenir un menys, 17.

De la seva banda, la gran sorpresa que el 2006 va suposar Ciutadans-Partit de la Ciudadania no ha estat una flor d'estiu, ja que Albert Rivera ha sabut mantenir el gruix de vots, que li asseguren tres representants al Parlament. El resultat consolida un projecte que tampoc ha estat exempt de polèmica, ja que dos dels primers tres diputats van abandonar el vaixell a mitja legislatura per discrepàncies amb el líder. C's, amb tot, no ha aconseguit els cinc diputats que volia i que li haurien donat la condició de grup parlamentari.

Laporta, diputat

És una de les notícies de la jornada. L'expresident del Futbol Club Barcelona Joan Laporta ha aconseguit entrar al Parlament, i ho fa amb força. Solidaritat Catalana per la Independència ha obtingut quatre diputats, tres per Barcelona i un per Girona. L'entrada de SI s'ha revelat des del principi de l'escrutini, però els seus escons es disputaven amb els de Plataforma per Catalunya. Finalment, però, PxC no ha obtingut l'escó que ballava durant l'inici del sondeig, cosa que han valorat en positiu alguns dirigents dels altres partits.

Set partits

Finalment, doncs, hi haurà set forces polítiques amb representació al Parlament de Catalunya. Ens haurem d'acostumar al nom i al nou ordre que ostenten, de més a menys: Convergència i Unió (CiU), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partit Popular de Catalunya (PPC), Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Solidaritat Catalana per la Independència (SI) i Ciutadans-Partit de la Ciutadania (C's).

En total són set partits, i això també és nou, perquè en democràcia mai no hi ha hagut més de mitja dotzena de formacions al Parlament.

VÍDEOS RELACIONATS