8 anys de presó per enviar un paquet bomba a Serveis Penitenciaris
L'activista anarquista que a l'octubre de 2009 va enviar un paquet bomba a qui era secretari de Serveis Penitenciaris de la Generalitat, Albert Batlle, ha acceptat avui una condemna de vuit anys de presó, la meitat del que demanava la Fiscalia, després de reconèixer els fets que se li imputen.
La jove, membre del grup Cruz Negra Anarquista, va enviar el paquet bomba a Batlle per exigir l'excarceració del reclús Amadeu Caselles, un veterà militant anarquista, que complia condemna per atracament i tràfic de drogues i que era conegut per finançar lluites obreres amb diners robats a entitats bancàries.
Per aquesta acció reivindicativa, que no va arribar a més perquè l'artefacte va ser interceptat abans d'esclatar, l'activista anarquista ha estat condemnada pels delictes de tinença il·lícita d'explosius, intent d'assassinat i atemptat a l'autoritat.
La condemnada, Tamara H., va enviar des d'una oficina de correus d'Alcalá de Henares (Madrid) un paquet explosiu de fabricació casolana amb un sistema trampa d'obertura de la tapa al lloc de treball d'Albert Batlle, però la sospita dels equips de seguretat de la Secretaria de Presons va evitar que esclatés.
Després d'avisar el grup de Tedax dels Mossos d'Esquadra, aquests van efectuar una explosió controlada del paquet, que contenia 50 grams de pólvora percloratada i aluminitzada.
Segons la Fiscalia, el paquet contenia tots els elements necessaris i disposats de manera que hauria esclatat en el moment en què s'hagués obert la tapa de la caixa de fusta.
En canvi, la defensa de la jove anarquista, exercida per l'advocat Jaume Asens, pretenia aportar proves pericials per demostrar que l'artefacte era d'escassa potència i incapaç de provocar una explosió que causés danys, encara que aquests informes no han arribat a presentar-se en haver-se conformat l'acusada amb tots els càrrecs que se li imputaven.
Tamara H. va ser detinguda a Madrid poc després dels fets i traslladada a Barcelona, on va ingressar a la presó preventiva però va ser posteriorment excarcerada en espera del seu judici.
La processada havia de ser jutjada avui en la secció setena de l'Audiència de Barcelona, però finalment ha acceptat la rebaixa de pena plantejada per la Fiscalia i s'ha conformat amb una condemna de vuit anys de presó, la meitat del que el ministeri públic demanava inicialment per a ella, segons fonts judicials.
Per aquesta acció reivindicativa, que no va arribar a més perquè l'artefacte va ser interceptat abans d'esclatar, l'activista anarquista ha estat condemnada pels delictes de tinença il·lícita d'explosius, intent d'assassinat i atemptat a l'autoritat.
La condemnada, Tamara H., va enviar des d'una oficina de correus d'Alcalá de Henares (Madrid) un paquet explosiu de fabricació casolana amb un sistema trampa d'obertura de la tapa al lloc de treball d'Albert Batlle, però la sospita dels equips de seguretat de la Secretaria de Presons va evitar que esclatés.
Després d'avisar el grup de Tedax dels Mossos d'Esquadra, aquests van efectuar una explosió controlada del paquet, que contenia 50 grams de pólvora percloratada i aluminitzada.
Segons la Fiscalia, el paquet contenia tots els elements necessaris i disposats de manera que hauria esclatat en el moment en què s'hagués obert la tapa de la caixa de fusta.
En canvi, la defensa de la jove anarquista, exercida per l'advocat Jaume Asens, pretenia aportar proves pericials per demostrar que l'artefacte era d'escassa potència i incapaç de provocar una explosió que causés danys, encara que aquests informes no han arribat a presentar-se en haver-se conformat l'acusada amb tots els càrrecs que se li imputaven.
Tamara H. va ser detinguda a Madrid poc després dels fets i traslladada a Barcelona, on va ingressar a la presó preventiva però va ser posteriorment excarcerada en espera del seu judici.
La processada havia de ser jutjada avui en la secció setena de l'Audiència de Barcelona, però finalment ha acceptat la rebaixa de pena plantejada per la Fiscalia i s'ha conformat amb una condemna de vuit anys de presó, la meitat del que el ministeri públic demanava inicialment per a ella, segons fonts judicials.
