40 anys de gestió ciutadana a l'Ateneu Popular de Nou Barris
L'Ateneu Popular de Nou Barris, un referent en el món de circ a Catalunya, fa 40 anys. Ho celebrarà al llarg del 2017 amb exposicions, música, teatre, circ i dansa. Es farà un festival sociocultural i unes jornades per debatre el rumb futur d'un equipament pioner del model de gestió assembleària.
L'Ateneu Popular va néixer des de la mobilització veïnal i, tot i ser un equipament cultural finançat al 50 per cent per les administracions, ha volgut mantenir-se sempre fidel als orígens.
Els mesos de desembre i gener, l'Ateneu Popular de Nou Barris viu un moment important. És quan es representen les funcions del Circ d'Hivern. Un espectacle de circ contemporani inèdit, fruit del treball de tres mesos. Mostra al gran públic la feina social i cultural que es fa al llarg de tot l'any a l'Ateneu, per on passen anualment més de 20.000 persones.
L'Ateneu va néixer fa 40 anys arran de la mobilització veïnal, en un moment de gran efervescència social. Al costat dels habitatges socials de la Trinitat Nova i prop del barri de Roquetes es va construir una fàbrica d'asfalt per a les obres del cinturó de ronda. Els veïns s'hi van oposar, però, com que no van tenir resposta, el 9 de gener de 1977 van assaltar les instal·lacions i van enderrocar la xemeneia.
Des del primer moment els veïns van voler convertir l'espai en un equipament cultural per a Nou Barris. Al cap d'uns mesos es va fer un festival de 30 hores amb música, circ, dansa i tallers, amb 50.000 assistents, que va donar a conèixer el que es projectava, i es va començar a definir el que seria l'Ateneu Popular de Nou Barris.
A l'Ateneu es van aplegar tota mena d'activitats socials i culturals. Com que no hi havia una activitat estable, tothom que volia fer alguna cosa al voltant de les arts del carrer sabia que a l'Ateneu hi tenia aixopluc
Aurora Álvarez "Yoyi", una de les coordinadores de l'Ateneu Popular, i membre històric del col·lectiu, descriu els orígens:
"D'una manera bastant espontània va sorgir que entre els artistes de circ que durant l'estiu feien circ al carrer a Barcelona, quan va arribar l'hivern, va córrer la veu que a Nou Barris hi havia un lloc ocupat, amb uns sostres molt alts per practicar, sobretot, malabars. I van començar a venir cap aquí. Nou Barris sempre ha estat una zona on els nens fan molta vida al carrer. Com que aquests naus estaven destapades, els nens veien els artistes de circ actuant 'Ah, doncs també ho volem fer! I així va néixer. I, ara, el circ és l'activitat troncal de l'Ateneu quant a formació, producció i suport a la creació."
Després dels primers tallers, es va crear una escola de circ per a nens; després, la de joves, i, finalment, l'escola professional de circ Rogelio Rivel, sota una gran carpa, que es va convertir en un centre de referència a tot Catalunya. El circ fa una funció social, d'integració i terapèutica.
"El circ es una cosa molt vistosa que atreu molt els nanos i la gent jove i, a través del circ, es poden treballar moltes coses, des de conductes psicosocials fins a problemes físics, i venen col·lectius de gent gran i joves amb problemes de mobilitat. El circ és l'excusa per treballar tota una sèrie de qüestions de les persona."
Els primers anys, l'Ateneu Popular va funcionar sense rebre subvencions, a les antigues instal·lacions de la planta asfàltica. Hi primava un esperit llibertari i plural i les decisions es prenien totes en assemblea.
Calien profundes reformes i millores en l'edifici de l'antiga nau industrial, i, després d'un intens debat, es va acordar que l'Ajuntament aportaria el finançament per fer-les, com va fer als anys noranta. Però els veïns no volien perdre el control d'un centre gestionat de manera assembleària ni que es diluís en l'estructura d'un equipament cultural municipal convencional.
Aurora Álvarez "Yoyi":
"Els veïns s'havien d'apropiar també de la gestió dels seus propis centres culturals. Els centres cívics precisament anaven en contra d'això. Els centres cívics eren una política municipal que s'aplica al territori. I nosaltres volíem, a l'inrevés, que el territori fes la seva. Ara, la gestió ciutadana és una cosa que tothom, inclús les administracions, posa com a model de com els equipaments de territori han de seguir endavant. Aquí, una altra cosa no sabrem, però, de gestió ciutadana, en sabem molt."
Calia una entitat que portés la gestió de l'Ateneu i, per fer-ho, es va crear l'associació El Bidó de Nou Barris. El nom fa referència als bidons de quitrà de la planta asfàltica.
D'acord amb els principis de l'Ateneu, les aportacions públiques no poden superar el 50 per cent del pressupost per assegurar la independència. I, tot i que l'Ateneu està integrat en la xarxa de les fàbriques de creació de Barcelona (de fet, va ser el primer edifici fabril reconvertit a usos culturals), han volgut mantenir sempre com a prioritari el vincle amb el districte i amb les entitats de Nou Barris, un dels districtes de Barcelona amb el teixit associatiu més fort.
Al llarg del 2017, l'Ateneu celebrarà els 40 anys amb tota una programació d'actes. Es farà una exposició, música, teatre, circ i dansa i un festival sociocultural. Amb un bon relleu generacional, ara, l'objectiu de l'Ateneu Popular és renovar-se, però sense perdre l'esperit col·lectiu d'una entitat profundament arrelada al territori.
