100 anys de l'Hospital de Sant Joan Baptista, una de les institucions més antigues i prestigioses de Sitges
Avui s'ha fet una festa per celebrar els cent anys del seu gran edifici modernista, ara residència geriàtrica.
Televisió de CatalunyaActualitzat
L'Hospital de Sant Joan Baptista és una de les institucions més antigues i prestigioses de Sitges; la seva història es remunta a l'any 1324. Aquest dissabte, s'ha fet una festa per celebrar els cent anys del seu gran edifici modernista, ara residència geriàtrica.
El Palau de Maricel va néixer de la fascinació que va produir a Charles Deering, un milionari nord-americà, el nucli antic de Sitges, un nucli que va descobrir a través del pintor Ramon Casas.
El 1910, Deering va comprar per 40.000 pessetes l'Hospital de Sant Joan Baptista, fundat el segle XIV damunt del baluard de mar. Sota la direcció de Miquel Utrillo, el senzill edifici i altres cases del voltant es van anar transformant en luxosa residència, amb finestrals gòtics i altres elements adquirits per tot Espanya. Durant nou anys, Deering hi va instal·lar la seva gran col·lecció d'art.
Els diners de Deering i una subscripció popular permeten a la Junta de Beneficència de l'Hospital bastir un gran edifici de tres cossos, que s'inaugura amb una solemne cerimònia l'agost de 1912.
El nou hospital, obra de l'arquitecte Josep Font i Gumà, combina elements modernistes i noucentistes. El corona una cúpula amb llanterna que en ressalta la monumentalitat i dóna claror al vestíbul. L'edifici es concep per atendre els malalts en un entorn tranquil i lluminós, rodejat de jardins, i durant molts anys és atès per religioses.
Posteriorment, l'Hospital de Sant Joan Baptista, una fundació privada governada per un patronat, ha passat a ser la principal residència geriàtrica de Sitges, on és, des de fa generacions, tot un referent social. La capella neoromànica, d'una sola nau, té un valuós retaule del segle XVI.
Al costat de l'hospital, una vinya de 3.500 metres quadrats és de les poques terres de conreu que han sobreviscut al creixement urbanístic. Una família sitgetana, els Llopis, la va llegar a l'hospital amb la condició que es dediqués sempre a produir el vi de malvasia. Aquest raïm, portat de Grècia el segle XIV, i que pren el nom de Monemvàsia, una població al sud del Peloponès, va tenir fama mundial.
Al celler de la fundació, s'hi produeixen 16.000 botelles de quatre varietats de vi fetes amb raïm de malvasia. El vi dolç s'envelleix en bótes de castanyer, en ús des de fa un segle i mig.
Un passeig per la història (galeria d'imatges)
El Palau de Maricel va néixer de la fascinació que va produir a Charles Deering, un milionari nord-americà, el nucli antic de Sitges, un nucli que va descobrir a través del pintor Ramon Casas.
El 1910, Deering va comprar per 40.000 pessetes l'Hospital de Sant Joan Baptista, fundat el segle XIV damunt del baluard de mar. Sota la direcció de Miquel Utrillo, el senzill edifici i altres cases del voltant es van anar transformant en luxosa residència, amb finestrals gòtics i altres elements adquirits per tot Espanya. Durant nou anys, Deering hi va instal·lar la seva gran col·lecció d'art.
Els diners de Deering i una subscripció popular permeten a la Junta de Beneficència de l'Hospital bastir un gran edifici de tres cossos, que s'inaugura amb una solemne cerimònia l'agost de 1912.
El nou hospital, obra de l'arquitecte Josep Font i Gumà, combina elements modernistes i noucentistes. El corona una cúpula amb llanterna que en ressalta la monumentalitat i dóna claror al vestíbul. L'edifici es concep per atendre els malalts en un entorn tranquil i lluminós, rodejat de jardins, i durant molts anys és atès per religioses.
Posteriorment, l'Hospital de Sant Joan Baptista, una fundació privada governada per un patronat, ha passat a ser la principal residència geriàtrica de Sitges, on és, des de fa generacions, tot un referent social. La capella neoromànica, d'una sola nau, té un valuós retaule del segle XVI.
Al costat de l'hospital, una vinya de 3.500 metres quadrats és de les poques terres de conreu que han sobreviscut al creixement urbanístic. Una família sitgetana, els Llopis, la va llegar a l'hospital amb la condició que es dediqués sempre a produir el vi de malvasia. Aquest raïm, portat de Grècia el segle XIV, i que pren el nom de Monemvàsia, una població al sud del Peloponès, va tenir fama mundial.
Al celler de la fundació, s'hi produeixen 16.000 botelles de quatre varietats de vi fetes amb raïm de malvasia. El vi dolç s'envelleix en bótes de castanyer, en ús des de fa un segle i mig.
Un passeig per la història (galeria d'imatges)
