Programació del canal TV3Cat - Esport3

Espai informatiu amb notícies d'informació general, esportiva i previsió meteorològica.

L'Albert Om visitarà Sant Pol amb la Carme Ruscalleda. És el convidat d'una dona que està molt acostumada a rebre gent al seu restaurant. En canvi, les portes de casa seva les obre a molt poques persones. El programa descobrireix com és Carme Ruscalleda quan treballa i també com és i què fa quan es treu el davantal de millor cuinera del món. L'espectador veurà treballar la Carme més estricta i responsable. Però també com es diverteix. Celebraran junts el Carnaval i a l'Albert li tocarà disfressar-se, com qualsevol altre veí del carrer. Coneixerà la família de la Carme dins i fora de la cuina del Sant Pau i descobrirà les seves aficions. Això sí, tot i que és la millor cuinera del món, no se salva de tenir la casa en obres, com mitja humanitat. I el resultat és que, estant al costat d'un restaurant de 3 estrelles Michelin, a l'Albert li tocarà dormir en una pensió.

L'Albert Om marxa de cap de setmana a l'Alt Empordà, a casa de la Montserrat Carulla, una de les actrius catalanes més respectades i estimades per crítica, professió i públic. Serà un viatge a la vida d'abans, en una casa antiga, amb llar de foc, nevera plena i una cuina sempre en marxa. Tot, en un poble, Saus, on no hi ha ni una botiga. L'Albert se sorprendrà de l'energia d'una dona amb una vida de culebron. "El convidat" també coneixerà el marit de la Montserrat, podrà parlar amb les seves filles, i compartirà estones i converses amb la la Montserrat més casolana. L'Albert es veurà implicat en un concurs de truites de patates, un clàssic a casa de la Carulla. Però més enllà de les aficions gastronòmiques de l'actriu, la Montserrat es revelarà com una dona amb una activitat sorprenent en una persona de 80 anys. Montserrat Carulla és com la llar de foc de casa seva: crema dia i nit, i sempre vol més llenya.

Amb el cantant de La Pegatina, Adrià Salas, farem una amanida de llegums molt divertida. Tallarem 10 cirerols d'un sol tall i farem merenguets al microones. I actualitzarem els collarets de macarrons d'abans fent uns braçalets ètnics.

La Maria Mercè i el Joaquim són els pares del futbolista Xavi Hernández. Tots dos són uns grans apassionats del futbol des de molt joves i el Xavi i els seus tres germans, l'Àlex, l'Òscar i l'Ariadna han heretat aquesta passió futbolera.

La música urbana, amb el grup 31 FAM com a mestre de cerimònies, és la protagonista d'aquest capítol d'"A2Veus".

L'Arnau París i la Maria Nicolau cuinen a quatre mans un plat inspirat en la cuina tradicional, mentre parlen de valors, receptes i aprenentatges.

Anna Barrachina, David Caraben

La "story" de Pere Renom a "TV3xUnTub" ja està disponible. El divulgador científic de TV3 confessa que s'ho passa molt bé fent coreografies al TikTok, parlant de la natura i que és capaç de tot per fer arribar la ciència als espectadors, com el dia que va travessar l'estret de Gibraltar nedant.
Més coses sobre Pere Renom i el resum del millor de TV3, a "TV3xUnTub".
"TV3xUnTub" ofereix els millors moments de la programació de TV3 dels últims set dies. Les sèries, els programes d'entreteniment, d'humor, culturals o divulgatius tenen cabuda en un d'aquells moments que qualsevol espectador de TV3 no s'hauria hagut de perdre. I, si no els ha vist, serà un bon moment per recuperar-los. "TV3xUnTub" mostra tot allò amb què l'audiència s'ho ha passat bé, ha rigut, ha cantat o s'ha emocionat al llarg de la setmana.
I, per si no n'hi hagués prou, a cada programa, una cara coneguda de la cadena gravarà la seva "story". Així, l'espectador sabrà més coses de la feina i la vida privada de les persones que surten a la tele.

L'Arnau París i la Maria Nicolau cuinen a quatre mans un plat inspirat en la cuina tradicional, mentre parlen de valors, receptes i aprenentatges.

Catània, segle XIX.

Consalvo, fill del príncep Giacomo Uzeda i de Margherita, rep una educació, ja de ben petit, orientada a inculcar-li l'orgull de família. Margherita és una mare dèbil i malaltissa i Giacomo, un pare molt aspre amb el seu fill.
L'àvia Teresa mor i al funeral tota la família ja està pensant en com se'n repartirà l'herència. La difunta va ser una matriarca cruel i despòtica, que va amargar l'existència de la majoria dels qui l'envoltaven, per exemple decretant, entre altres coses, casaments no desitjats.
El resultat del testament, però, és sorprenent per a tots: la princesa Teresa ha deixat una gran part dels béns al seu segon fill, Raimondo, quan la tradició mana deixar-ne la major part al primogènit, Giacomo. I Giacomo, un home que encara tota la seva existència a acumular béns, es cargola de ràbia, ja que ha sacrificat tota la seva vida, plegant-se als interessos i desitjos matrimonials de la mare, només amb l'objectiu d'acaparar-ne l'herència. Giacomo posa en marxa tota mena de maquinacions legals per arrencar patrimoni al seu germà, a poc a poc. La còlera, però, esclata a Catània i els Uzeda en ple decideixen fugir a la seva residència d'estiu.
Allà, Raimondo té un idil·li amb Isabella, a l'esquena de la seva dona, Matilde, amb qui la difunta Teresa també el va obligar a casar-se. Giacomo se n'assabenta i ho aprofita per fer xantatge al seu germà: si no renuncia a una part de l'herència en favor seu, ell no podrà evitar que l'escàndol s'escampi... i Raimondo cedeix.

Al palau d'estiu, Chiara, tia de Cosalvo, torna a donar a llum. És el quart embaràs i tots els altres nadons van néixer morts. Aquest, malgrat les grans esperances de Chiara i el seu marit, Federico, també.

Al palau Belverede, la família rep la visita de l'advocat Giuliente. La tia Lucrezia n'està bojament enamorada, però la família no consentirà mai el casament: ell no és d'origen noble i a més defensa idees liberals.

El príncep Giacomo ha decidit enviar Consalvo al monestir benedictí on ja viuen el seu oncle, Don Blasco, el germà bastard d'aquest, fra Carmelo, i el seu cosí Giovannino, fill de la duquessa Radali, una de les dones de més caràcter de la família. El nen no vol de cap manera anar al monestir i la mare està trista, però al final s'imposa la decisió paterna.

Al monestir, Consalvo descobreix que res no és el que sembla. Els monjos tenen amants i fins i tot fills i a la nit l'edifici s'omple de dones. Don Blasco té una amant permanent, Lucia "la cigarretera", que està casada. Només fra Carmelo es manté com a exemple de santedat.

Al final, quan Consalvo i Giovannino ja són uns joves fets i drets, la revolució garibaldina tanca tots els monestirs i també el seu: són lliures! Enmig dels festeigs, Consalvo es fixa en una bonica noia del poble: Concetta. Durant els anys en què ha estat al monestir, a la família han passat moltes coses: un dels oncles, el duc Gaspare, ficat en política, va abandonar just a temps els borbònics per convertir-se a la causa liberal. Raimondo ha obtingut l'anul·lació del seu matrimoni, i ha abandonat Catània amb Isabella. La tia Chiara continua sense poder tenir fills i la tia Lucrezia insisteix a casar-se amb l'advocat Giuliente... i la família continua oposant-s'hi. Giacomo, per la seva part, ha aconseguit, durant aquests anys, quedar-se gairebé tota la fortuna dels seus germans.

La mare de Consalvo és al llit, moribunda, quan tota la família es disposa a abandonar la casa per por dels liberals. Al palau Belverede, Consalvo veu que el seu pare ja té relacions amb la seva cosina Graziella. La princesa Margherita, finalment, mor. Consalvo està ple de rancor cap al seu pare.

Al cap de poc Giacomo es casa amb Graziella, i Consalvo no acull gens bé aquest matrimoni. Mentrestant, a Catània es prepara el plebiscit per votar a favor o en contra de la unitat italiana.

Chirara fa que el seu marit tingui un fill amb una criada, Rosa. De la unió en neix el petit Tancredi. Consalvo comença una època de disbauxa en què només va de taverna en taverna i acumula deutes. El seu pare intenta no pagar els deutes del seu fill per donar-li una lliçó, però Graziela ho acaba fent en lloc seu.

Consalvo torna a veure Concetta i aquest cop li dirigeix la paraula. La cita en un petit pavelló de caça i enlluerna la noia amb un fastuós vestit. Consalvo acaba violant la noia i els germans de Concetta, més tard, l'ataquen i el fereixen greument.

Consalvo es refugia a casa la tia Ferdinanda. Tot i que aquesta menysprea els llibres i la lectura, el noi passa la seva convalescència en una cambra on la tia acumula els llibres que ha espoliat a un creditor amant de la lectura. Així, per casualitat, Consalvo comença a interessar-se pels grans filòsofs. La lectura és, de fet, l'únic lloc on troba refugi per a la seva ànima, penedit del que va fer a Concetta. Demana ajuda al seu oncle, el duc, perquè convenci el seu pare que el deixi marxar a l'estranger. Necessita allunyar-se'n una temporada i a més vol estudiar i veure món. La família, mentrestant, arregla el seu petit problema legal, ja que els germans de Concetta havien posat una denúncia.

Consalvo ha viatjat força, sempre acompanyat del fidel Baldassare, i torna a Roma. Visita el seu oncle Raimundo, casat amb la qui va ser la seva amant, Isabella. La història de passió, però, no continua: ara són un matrimoni infeliç. Rosa, la mare natural del fill bastard de Chiara, treballa ara el seu servei: l'han apartat del seu fill. Consalvo veu tot això amb tristor.

A Catània la seva germana Teresina ha tornat del convent, convertida en una bellesa. A la seva festa de benvinguda es retroba amb Giovannino i tots dos s'enamoren perdudament. Giacomo, el pare de la noia, però, no ho veu de bon ull perquè Giovannino no és un primogènit. Finalment el príncep promet la seva filla al germà de Giovannino, Michele.

Don Blasco mor i Giacomo conspira amb Lucia, la seva amant de tota la vida, i el marit d'ella, Garino, per falsificar-ne el testament. La família, però, l'impugna. I surt a la llum el veritable testament de Don Blasco, que ho llega tot a l'humil fra Carmelo, el germà monjo.

Consalvo s'oposa obertament al seu pare pel casament que aquest prepara per a Teresa. El vell príncep pretén casar la noia amb l'obès i maldestre Michele, tot ignorant completament l'amor que Teresa sent per Giovannino, el germà petit de Michele. La raó és ben simple: Michele és un primogènit; Giovannino, només un segon. La duquessa Radali, la mare dels nois, ajuda el príncep en les seves maniobres per fer realitat aquesta unió infeliç. La duquessa, dona de món i de caràcter, no és cega ni sorda als desitjos dels dos joves enamorats, però està perfectament disposada a sacrificar-los per complir les tradicions.

Arran de la disputa pel casament de Teresa, el príncep Giacomo expulsa Consalvo de casa, i ell es refugia, com anys enrere, a ca la tia-àvia Ferdinanda. El fidel Baldassare s'acomiada del servei del príncep Giacomo: no pot suportar veure com arruïnen la vida a Teresina.

Al príncep Giacomo se li diagnostica un tumor i Teresa, per acontentar-lo i instigada per Graziella, accedeix a casar-se amb Michele. El dia de la boda, Giovannino se suïcida. Consalvo ho arregla perquè sembli un accident i la memòria del seu cosí no en surti malparada. Per primer cop, ha actuat decididament. I s'ha tacat els guants amb la sang de Giovannino.

La determinació de Consalvo ja és imparable. Amb l'ajuda del seu oncle, es presenta com a diputat d'idees progressistes. El seu pare, al llit de mort, li demana que trenqui el testament segons el qual el va desheretar. A canvi li demana que allunyi d'ell el mal que, segons el príncep, Consalvo ha posat a dins del seu cap. Consalvo s'hi nega.

Consalvo recluta Baldassare, ara convertit en miner, perquè l'ajudi amb la campanya. Els començaments són del tot engrescadors i l'oratòria de Consalvo aviat guanya adeptes. Però Baldassare és l'únic que s'adona que el discurs de Consalvo és del tot ambivalent, per acontentar tothom: laïcisme i Església, progressisme i tradició...

El resultat de les eleccions, finalment, surt a la llum: Consalvo ha guanyat clarament. El nou diputat ho explica a la seva ultraconservadora tia-àvia, Ferdinanda, que no vol saber res de les noves idees del jove però ell li ho aclareix: no es tracta només de tenir diners, cal també tenir poder.

Espai informatiu amb notícies d'informació general, esportiva i previsió meteorològica.