"El gran dictat", un concurs presentat per Òscar Dalmau, que s'emet de dilluns a divendres, a les 20.20. El protagonista, el català actual, el que es parla al carrer. El concurs, que combina els coneixements de català amb l'entreteniment, és, en paraules del seu presentador, "el concurs que ens vol ajudar a tots plegats a destrossar una miqueta menys el català". "El gran dictat" busca la participació dels concursants i dels teleespectadors. El que dóna el títol al programa és l'última prova. Després d'haver-ne superat diverses, els concursants que hagin aconseguit fer més bons resultats s'enfrontaran a "El gran dictat", en què es tracta d'escriure el màxim nombre de paraules correctes possibles.

Els ocells xiulen, refilen, xerrotegen, escatainen, cloquegen, claquen, garrulen, parrupen, escotxeguen, esgaripen o ululen. Però què diuen? Paraules d'amor. I aquestes paraules sedueixen tant les femelles com els jurats dels concursos de cant. El baríton Ramon Gener, d'"Òpera en texans", assisteix al plató de "Quèquicom" i compara amb Jaume Vilalta els ocells cantaires amb els cantants d'òpera. El reporter Pere Renom captura guatlles amb l'especialista Francesc Sardà per estudiar-ne la migració i alimenta polls de falcó amb el falconer Alfons Arisó. Els cants s'adapten a les característiques físiques del medi on viuen els ocells. L'especialista en sons de la natura Eloïsa Matheu enregistra diferents cants i n'explica l'origen i la forma, i el biòleg britànic Robert Lachlan explica la relació entre els cants i la capacitat reproductiva. Tot i que els humans no cantem com els ocells, ens hi podem comunicar. Tradicionalment ho hem fet per caçar-los, ara els capturem per estudiar-los o per criar-los en captivitat. El canaricultor Gabriel de la Paz explica com es crien i seleccionen per als concursos.

La reportera Anna Lasaga proposa una ruta turisticocientífica per l'Albufera i assisteix als esforços per recuperar, a partir de llavors antigues, una planta aquàtica extingida a causa de la contaminació de les aigües. L'Albufera és, juntament amb Doñana i el Delta de l'Ebre, un dels aiguamolls amb més presència d'ocells aquàtics. Unes 250 espècies d'ocells s'aturen o nidifiquen en aquest parc natural, però els herbívors hi estan en recessió. El problema és que les aigües són fosques i no arriba prou llum al fons perquè les plantes aquàtiques hi visquin. Ara, la Universitat de València ha aconseguit fer rebrotar una planta autòctona desapareguda, la "Chara hispida", a partir de llavors que s'havien conservat en el fang de l'albufera. Però aquesta planta no s'hi podrà reintroduir si no es depuren millor les aigües que rep la llacuna. Manolín Marco, barquer i pescador, explica que fa poc més de trenta anys l'aigua era tan transparent que es podia beure.

En aquest episodi, Jose Corbacho coneix la Begoña, una dona amb molta empenta que, gràcies a la formació, s'ha reinventat professionalment fins a tres vegades, aquesta última en un entorn tecnològic. Amb ella visita el Cibernàrium, el lloc on va estudiar, perquè li expliqui com s'ho fa fet per viure tants canvis. Després fa un viatge al passat per visitar la impremta més antiga de Catalunya: la Imprenta Baltasar 1861, al cor de Sant Andreu. Un negoci familiar que les ha vist de tots colors i que ha apostat per apropar-se al món digital en plena pandèmia. El Jose també descobreix la història d'amor de la Daniela i la Carla, que comença en un camp de refugiats a Grècia i continua a la nostra ciutat on actualment treballen en una futura ruta per locals de menjar halal a Barcelona.

Els ocells xiulen, refilen, xerrotegen, escatainen, cloquegen, claquen, garrulen, parrupen, escotxeguen, esgaripen o ululen. Però què diuen? Paraules d'amor. I aquestes paraules sedueixen tant les femelles com els jurats dels concursos de cant. El baríton Ramon Gener, d'"Òpera en texans", assisteix al plató de "Quèquicom" i compara amb Jaume Vilalta els ocells cantaires amb els cantants d'òpera. El reporter Pere Renom captura guatlles amb l'especialista Francesc Sardà per estudiar-ne la migració i alimenta polls de falcó amb el falconer Alfons Arisó. Els cants s'adapten a les característiques físiques del medi on viuen els ocells. L'especialista en sons de la natura Eloïsa Matheu enregistra diferents cants i n'explica l'origen i la forma, i el biòleg britànic Robert Lachlan explica la relació entre els cants i la capacitat reproductiva. Tot i que els humans no cantem com els ocells, ens hi podem comunicar. Tradicionalment ho hem fet per caçar-los, ara els capturem per estudiar-los o per criar-los en captivitat. El canaricultor Gabriel de la Paz explica com es crien i seleccionen per als concursos.

La reportera Anna Lasaga proposa una ruta turisticocientífica per l'Albufera i assisteix als esforços per recuperar, a partir de llavors antigues, una planta aquàtica extingida a causa de la contaminació de les aigües. L'Albufera és, juntament amb Doñana i el Delta de l'Ebre, un dels aiguamolls amb més presència d'ocells aquàtics. Unes 250 espècies d'ocells s'aturen o nidifiquen en aquest parc natural, però els herbívors hi estan en recessió. El problema és que les aigües són fosques i no arriba prou llum al fons perquè les plantes aquàtiques hi visquin. Ara, la Universitat de València ha aconseguit fer rebrotar una planta autòctona desapareguda, la "Chara hispida", a partir de llavors que s'havien conservat en el fang de l'albufera. Però aquesta planta no s'hi podrà reintroduir si no es depuren millor les aigües que rep la llacuna. Manolín Marco, barquer i pescador, explica que fa poc més de trenta anys l'aigua era tan transparent que es podia beure.

En aquest episodi, Jose Corbacho coneix la Begoña, una dona amb molta empenta que, gràcies a la formació, s'ha reinventat professionalment fins a tres vegades, aquesta última en un entorn tecnològic. Amb ella visita el Cibernàrium, el lloc on va estudiar, perquè li expliqui com s'ho fa fet per viure tants canvis. Després fa un viatge al passat per visitar la impremta més antiga de Catalunya: la Imprenta Baltasar 1861, al cor de Sant Andreu. Un negoci familiar que les ha vist de tots colors i que ha apostat per apropar-se al món digital en plena pandèmia. El Jose també descobreix la història d'amor de la Daniela i la Carla, que comença en un camp de refugiats a Grècia i continua a la nostra ciutat on actualment treballen en una futura ruta per locals de menjar halal a Barcelona.

En la penúltima ruta de la temporada, Marc de las Heras anirà del Berguedà a la Cerdanya. En total, uns 70 quilòmetres, repartits en dues jornades, fets a peu, en cotxe, en avioneta, en segway i en patins!! En Marc encetarà la nova ruta a Bagà, descobrint qui van ser els càtars i un pastor que utilitza les noves tecnologies com a eina habitual.

En la llista d'espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 hi ha tots els parcs naturals, però també molts altres espais emblemàtics com ara les Guilleries, l'estany de Banyoles, l'Alta Garrotxa, la serra del Montsec o les Gavarres. La majoria d'aquests espais són autèntics desconeguts i els seus valors naturals i culturals no han estat mai objecte de cap divulgació específica. Aquesta sèrie vol donar a conèixer aquest patrimoni.

Té com a objectiu principal oferir "el que al llarg de la setmana veu l¿espectador, però no sap que veu". L'espectador veu coses que no sap que veu. L¿objectiu de "l¿illa del tresor" és dotar d¿intenció poètica, mitjançant la paraula, la música, la imatge o el silenci, totes aquelles coses que es creguin oportunes i que hagin vist la llum- ja que sigui de l¿actualitat o de la mirada dels presentadors- al llarg de la setmana.

Artista dodecafònic i desbordant, Santos visita "L'Illa del tresor" la vigília de Tots Sants per ressuscitar els esperits de la paraula i la música: el mar i la pesca, la relació amb el piano, l'ànima de la paella i la seva apostasia són alguns dels arguments que travessen una conversa més que harmònica. Al seu costat, Joan Barril i Joan Ollé repassen i reinventen objectes funeraris i analitzen un inventari de diferents pols, mentre viatgem a les profunditats de la retina a través de les imatges del fotògraf Francesc Fàbregas.