Programació del canal 33

Té com a objectiu principal oferir "el que al llarg de la setmana veu l¿espectador, però no sap que veu".

L'espectador veu coses que no sap que veu. L¿objectiu de "l¿illa del tresor" és dotar d¿intenció poètica, mitjançant la paraula, la música, la imatge o el silenci, totes aquelles coses que es creguin oportunes i que hagin vist la llum- ja que sigui de l¿actualitat o de la mirada dels presentadors- al llarg de la setmana.

Té com a objectiu principal oferir "el que al llarg de la setmana veu l¿espectador, però no sap que veu".

L'espectador veu coses que no sap que veu. L¿objectiu de "l¿illa del tresor" és dotar d¿intenció poètica, mitjançant la paraula, la música, la imatge o el silenci, totes aquelles coses que es creguin oportunes i que hagin vist la llum- ja que sigui de l¿actualitat o de la mirada dels presentadors- al llarg de la setmana.

Existeixen les persones tòxiques? El programa mostra dues posicions contràries. En primer lloc, la del psicòleg Tomàs Navarro, que defensa que, en efecte, les persones tòxiques existeixen, que ens poden fer mal i que és millor allunyar-se'n. I, en segon lloc, Gaspar Hernàndez conversa amb la psicòloga Assumpció Salat, que en discrepa i diu que en cap cas hauríem de parlar de "persones tòxiques", sinó d'"actituds tòxiques". El programa també conversa amb Ignacio Morgado, catedràtic de Psicobiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Comença la primavera a Vallestàvia i Jaume Taurinyà, el batlle, ha convocat diferents jornades de treball voluntari. Els veïns netegen canals o ponts romànics i refan camins i murs malmesos per l'hivern.
En Jaume i la seva dona els agrada passejar fins a l'església romànica, també restaurada gràcies a l'esforç i a la coordinació de tothom. Vallestàvia és un petit poble sense recursos però que ha sabut trobar la manera de tenir tot el que cal per mantenir-se actiu. També gràcies a seva activa vida associativa van reobrir l'antic cafè que ara és el punt neuràlgic per a tothom.
Amb aquest mateix esperit en Jaume i un veí extrauen mineral de ferro. Al poble mantenen viva l'herència de la civilització del ferro que es remunta a l'època romana i medieval. Com a bon coneixedor de la història del seu territori, en Jaume evoca el Conflent com el bressol de Catalunya i el territori on va néixer i viure el primer comte del Casal de Barcelona, Guifré el Pilós.

Avui el nostre viatge transcorrerà pel Pallars Jussà, des de la Vall Fosca fins a Tremp!

De Gràcia fins a Les Corts (passant per Sarrià i Pedralbes). 8 km.
Una ruta on descobrirem que Barcelona encara conserva ànima de poble, perquè molts dels seus barris són els nuclis urbans dels antics municipis que rodejaven la ciutat fa més de cent anys. Una ruta, a més, on descobrirem aficions que estan de moda: A Gràcia ballarem swing, a Sarrià farem un taller de cuina i a Les Corts jugarem a bowling.

En el segon capítol de la Xina, Miquel Calçada ens ensenyarà tot el que encara faltava per conèixer. Recorrerà la Gran Muralla amb l'exjesuïta i comunista Joan Cornet, un dels catalans més antics d'aquest país i dels pocs -per no dir l'únic- que va viure en primera persona la revolta d'estudiants a la plaça de Tiananmen. Amb ell passejarà per l'emblemàtica plaça tot parlant del passat, el present i el futur del país. Un futur que passa pels Jocs Olímpics de Pequín 2008 i que Miquel Calçada homenatjarà desafiant uns xinesos a una partida de ping-pong. I per no dir que els xinesos només pensen a treballar, amb Lluís Ballell i Joan Cornellà, els introductors del Cola-Cao al país asiàtic, viurà la nit pequinesa.

Aquesta setmana, Miquel Calçada visita Irlanda. Un país íntimament lligat a la patata que descobrirem amb tres catalanes. Farà un tomb pel passat esplendorós de la literatura irlandesa amb Olga Blasco, una traductora que el portarà a un pub autènticament irlandès. També coneixerà altres trets d'aquesta cultura, com les curses de llebrers. En aquest cas serà Carme Mangiron qui l'introduirà en el món de les apostes. I finalment anirà fins a Irlanda del Nord, on es trobarà amb Irene Boada, una filòloga que el durà a passejar pels barris republicans i protestants.

Les guatlles catalanes triomfen al gran territori avícola europeu, França. En Josep Bertran avi explica com d'un fracàs empresarial amb el pollastre va passar després a dominar bona part del mercat de la guatlla. El seu nét, en Josep Bertran, exposarà com han entrat amb força al mercat francès.
Parlant de mercats, el programa visita el de Rungis, un dels grans mercats internacionals, de la mà de Marc Hervouet. El xef George Pierre prepararà suculents plats amb la guatlla junedenca.
Es mostrarà com és la feina comercial de la Martina i en Sebastian perquè la guatlla catalana guanyi més pes al país veí.
També s'ensenyarà el bon binomi que fan la guatlla i el foie a la conserveria Le Manoir Alexandre, de Laurient Semezin. I el DJ i traductor barceloní David Jornet degustarà amb bona companyia la cuina de la guatlla a París, la ciutat on espera triomfar amb la seva música.

L'Anna i l'Adrià fugen als Estats Units en busca de contrastos. Amb un 4x4 recorren els impressionants parcs naturals de Zion, Bryce i el Grand Canyon, una ruta plena de moments màgics i amb una natura espectacular. El viatge acaba a Las Vegas, la ciutat del joc, on tot és possible.

En aquest capítol, la Ivana Miño acompanya en Yannick i la Catherine, dos amics francesos, en un viatge que comença i acaba al carnaval de Solsona. Coneixeran els llocs més espectaculars de la comarca i els indrets més turístics de Cardona.

Heu vist mai el mar als peus de la muntanya de Montserrat?
Heu gaudit de les vistes que contemplava el comte de Montecristo des de la seva cel·la?

Avui farem un creuer per la Mediterrània occidental des de Barcelona fins a Nàpols a bord del vaixell més gran del món. Una travessa pels mars més propers farcida de ports mil·lenaris, de capitals d'imperis caiguts, de carrers desendreçats, de verges daurades i torres inclinades; de catedrals de marbre i antics deus fets de pedra. Un viatge pels orígens i la historia dels nostres veïns a traves del mar que sempre ens ha unit.

La reportera Samantha Vall, embarassada de 5 mesos i mig, veu la cara del seu fill gràcies a una ecografia en tres dimensions. A partir d'aquí, "Quequicom" fa un viatge al ventre de la mare, assisteix a una operació fetal i coneix el mètode cangur, una nova manera de cuidar els prematurs. "Quequicom" també assisteix a una sala molt especial de prematurs de l'Hospital Vall d'Hebron per conèixer el mètode cangur. Consisteix a cuidar els nens prematurs de manera que s'imita el ventre de la mare. El doctor Josep Perapoch explica que gràcies al contacte pell amb pell dels nadons amb els pares, els nens no només estan més tranquils sinó que també se'ls ajuda en la seva maduració física i psíquica.

El reporter Pere Renom assisteix a un espectacle propi d'un safari: el festí de centenars de voltors en una de les zones muntanyoses més extenses i salvatges de la Península, els Ports. També prova de "caçar" l'animal emblemàtic del parc natural, la cabra hispànica. Els voltors són dels ocells més grossos que hi ha. Tenen tanta envergadura que els resulta molt costós bategar les ales.

En aquest segon capítol coneixerem marroquins que han decidit viure a comarques i allunyar-se de la ciutat i les seves bosses de marginalitat. Sabrem com es viu a la comunitat marroquina de Canovelles, on grans i joves comparteixen la cultura dels seus avantpassats en una nova terra. Aprendrem amb ells a fer un pollastre rostit a la manera tradicional, el dejaj mhamar. També coneixerem homes que han hagut de canviar els rols tradicionals del Marroc, com el d'entrar a una cuina, i dones que han deixat de banda la gastronomia per posar-se a treballar. Descobrirem els secrets de la harira, la típica sopa marroquina, de la mà de la Najet, una jove fotògrafa que viu al Montseny; i també el cuscús a l'estil de Mrirt Kenefra, el poble de l'Omar, ara veí de Torredembarra.

"La cuina de l'Isma" és un magazín diari per fer venir gana abans de sopar. S'emetrà, de dilluns a divendres, de les 20.00 a les 20.30.
Amb productes saludables i variats, la recepta de cada programa inclou procediments útils i didàctics per poder gaudir de la cuina i no haver-la de patir.
Una guia diària que ens aporta diversitat, frescor i agilitat en l'única activitat que tots fem, almenys, 3 cops al dia.
A banda de les receptes, el nou programa de l'Isma Prados inclou altres espais on es proposen accions concretes per millorar la compra, la conservació a casa, el tractament de les deixalles, l'aprofitament de les sobres, l'ús correcte dels estris...
Però l'Isma no estarà sol, a la cuina. Al voltant dels fogons giraran la Flora Saura i la Clara Borrell, que prepararan reportatges sobre altres formes de menjar i visitaran restaurants curiosos, i l'Àngel Salvador, que ens recomanarà llibres de cuina i webs.
També hi participaran diversos professionals de la restauració i persones conegudes d'altres àmbits, sense oblidar els nens... ells també tenen un espai a LA CUINA DE L'ISMA.
Tot plegat, fàcil de pair i carregat d'idees i sabors refrescants.

Seccions fixes

Altres cuines: Quin és el menú d'una escola bressol? Com es menja en un rodatge de publicitat? Com s'ho fa una família nombrosa?
Tu pots: Els de casa ens proposaran receptes i ens ensenyaran com cuinen.
El rebost: Quins són els productes protegits de Catalunya i per què?
Ho comprem: A la recerca d'estris singulars per a una cuina més pràctica.
Llibres i webs: Les lectures necessàries per a una bona recepta.
Curiositats: Per tancar el programa, vídeos i espots relacionats amb el món de la cuina.

Equip

Idea i presentació: Isma Prados
Direcció: Jordi Rosell
Productor executiu: Raimon Masllorens
Cap de producció: Carles Gañarul
Coordinador de producció: Miguel Ibáñez
Realitzador: Uri García

Un programa de TVC i La Productora
(Febrer 2006)

"La cuina de l'Isma" és un magazín diari per fer venir gana abans de sopar. S'emetrà, de dilluns a divendres, de les 20.00 a les 20.30.
Amb productes saludables i variats, la recepta de cada programa inclou procediments útils i didàctics per poder gaudir de la cuina i no haver-la de patir.
Una guia diària que ens aporta diversitat, frescor i agilitat en l'única activitat que tots fem, almenys, 3 cops al dia.
A banda de les receptes, el nou programa de l'Isma Prados inclou altres espais on es proposen accions concretes per millorar la compra, la conservació a casa, el tractament de les deixalles, l'aprofitament de les sobres, l'ús correcte dels estris...
Però l'Isma no estarà sol, a la cuina. Al voltant dels fogons giraran la Flora Saura i la Clara Borrell, que prepararan reportatges sobre altres formes de menjar i visitaran restaurants curiosos, i l'Àngel Salvador, que ens recomanarà llibres de cuina i webs.
També hi participaran diversos professionals de la restauració i persones conegudes d'altres àmbits, sense oblidar els nens... ells també tenen un espai a LA CUINA DE L'ISMA.
Tot plegat, fàcil de pair i carregat d'idees i sabors refrescants.

Seccions fixes

Altres cuines: Quin és el menú d'una escola bressol? Com es menja en un rodatge de publicitat? Com s'ho fa una família nombrosa?
Tu pots: Els de casa ens proposaran receptes i ens ensenyaran com cuinen.
El rebost: Quins són els productes protegits de Catalunya i per què?
Ho comprem: A la recerca d'estris singulars per a una cuina més pràctica.
Llibres i webs: Les lectures necessàries per a una bona recepta.
Curiositats: Per tancar el programa, vídeos i espots relacionats amb el món de la cuina.

Equip

Idea i presentació: Isma Prados
Direcció: Jordi Rosell
Productor executiu: Raimon Masllorens
Cap de producció: Carles Gañarul
Coordinador de producció: Miguel Ibáñez
Realitzador: Uri García

Un programa de TVC i La Productora
(Febrer 2006)

Són bons, saludables, refrescants i molt fàcils de fer. En Marc Ribas i la nutricionista Carla Zaplana preparen tres batuts verds.
Dificultat:FÀCIL, Temps d'elaboració: 15 MINUTS, Producte principal: , Temporada: TOT L'ANY ,

Una solució mestissa per menjar gambes d'una altra manera: fem gambes de Vilanova estil Cajun.
Dificultat: FÀCIL, Temps d'elaboració: 60 MINUTS, Producte principal: GAMBES, Temporada: TOT L'ANY.

El meló és una d'aquelles fruites que més s'associen a l'estiu. El podem servir com a primer amb una crema picant. Aquesta és la proposta d'en Marc Ribas com a primer plat del menú. De segon farà una sarsuela de llaunes i de postres, magdalenes.

"El gran dictat", un concurs presentat per Òscar Dalmau, que s'emet de dilluns a divendres, a les 20.20. El protagonista, el català actual, el que es parla al carrer.
El concurs, que combina els coneixements de català amb l'entreteniment, és, en paraules del seu presentador, "el concurs que ens vol ajudar a tots plegats a destrossar una miqueta menys el català".
"El gran dictat" busca la participació dels concursants i dels teleespectadors. El que dóna el títol al programa és l'última prova. Després d'haver-ne superat diverses, els concursants que hagin aconseguit fer més bons resultats s'enfrontaran a "El gran dictat", en què es tracta d'escriure el màxim nombre de paraules correctes possibles.

"El gran dictat", un concurs presentat per Òscar Dalmau, que s'emet de dilluns a divendres, a les 20.20. El protagonista, el català actual, el que es parla al carrer.
El concurs, que combina els coneixements de català amb l'entreteniment, és, en paraules del seu presentador, "el concurs que ens vol ajudar a tots plegats a destrossar una miqueta menys el català".
"El gran dictat" busca la participació dels concursants i dels teleespectadors. El que dóna el títol al programa és l'última prova. Després d'haver-ne superat diverses, els concursants que hagin aconseguit fer més bons resultats s'enfrontaran a "El gran dictat", en què es tracta d'escriure el màxim nombre de paraules correctes possibles.

El coure és un material que ha ajudat a canviar el món, juntament amb l'energia elèctrica. És un bon conductor de l'electricitat i això ha fet possible gairebé totes les tecnologies que determinen el nostre dia a dia.

La superfície forestal
Actualment, la superfície forestal de Catalunya és del 61%, una de les més altes d'Europa. Aquesta situació que aparentment sembla beneficiosa pel medi ambient, se'ns pot girar en contra. Està comprovat que, quan la superfície forestal sobrepassa el 59% d'un territori, l'incendi pot ser devastador. I és que com més a prop estiguin els boscos entre si, més alt és el risc de propagació. Per tant, tenir bosc és bo però cal tenir en compte que com més bosc tinguem, més perill hi haurà.

Com controlar el foc
El foc té tres potes i les necessita totes tres, ja que si n'hi falta una, no hi ha flama.
La primera pota és el combustible, hi ha d'haver alguna cosa per cremar. La segona és l'oxigen, perquè la combustió és una forma ràpida d'oxidació i sense oxigen no hi ha flama. I la tercera és la temperatura. En conseqüència, hi ha tres estratègies per apagar el foc: una consisteix a treure combustible del bosc, es fan tallafocs i cremes controlades. L'altra és baixar la temperatura, utilitzant un bon refrigerant, l'aigua. I l¿última, asfixiar el foc, que és el que fa l'extintor.
A plató, Jaume Vilalta representa les tres potes del foc amb tres espelmes. Per extreure combustible, talla el ble de l'espelma. Per baixar la temperatura utilitza aigua i l'espelma s'apaga. I per asfixiar el foc usa una campana de vidre que debilita la flama fins a apagar-la, ja que l'oxigen es consumeix.

Comportament dels arbres davant del foc
Si, per una banda, tenim un tronc i, per l'altra, tenim un grapat de branquillons, quin dels dos cremarà abans? Els branquillons, efectivament, però, per què? El que crema són els gasos i no pas la fusta mentre encara és sòlida. Per això, els branquillons, en escalfar-se més ràpidament que un tronc, desprenen abans gasos, els quals reaccionen amb l'oxigen i produeixen la flama.
Tanmateix, és important tenir present la forma de l'arbre, de les seves branques i les fulles en relació amb el seu comportament davant del foc. Si es compara una branca de pi amb una d'alzina, s'observa que la branca de pi té molta més superfície de fulles per massa que no pas la d'alzina. Com que té més superfície de contacte amb el foc i més superfície per on poden sortir els gasos, la branca de pi cremarà més ràpidament que la branca d'alzina.

En aquest capítol farem un petit tastet del Berguedà. La reportera Eva Clausó anirà a veure la Karina Behar, una biòloga colombiana establerta fa anys al territori, que viu a Casserres, i amb qui farà algun tram de la ruta dels Bons Homes. Descobrirem un alzina mil·lenària plena de desitjos, anirem a Gironella, la vil·la més bella, i viurem la Patum d'una manera molt particular, per acabar menjant pèsols negres amb la gent de Gósol i fent una cervesa al peu del Pedraforca.

La ruta d'avui transcorrerà íntegrament per les muntanyes de Prades.

Comencerem ben d'hora, participant a la Marxa Dufour que es fa cada any a Capafonts, una manera interessant de fer exercici i orientar-nos alhora. I de mullar-nos, però això sovint ja va bé... I cap a Prades, que necessitarem descansar el cos després d'aquest dia tan llarg.

Perquè l'endemà, un altre cop ben d'hora, anirem a caçar bolets amb una família d'experts boletaires. I després els cuinarem. I per acabar, ens espera un itinerari impressionant: travessarem els Avencs de la Febró, farem una Via Ferrada i visitarem el poble abandonat de la Mussara. Un indret maleït on, diuen, hi ha una porta cap a una altra dimensió. A veure com acaba, això...

En total, uns 30 quilòmetres, dividits en dues jornades i fets a peu. Ja veureu quin viatge!

En la llista d'espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 hi ha tots els parcs naturals, però també molts altres espais emblemàtics com ara les Guilleries, l'estany de Banyoles, l'Alta Garrotxa, la serra del Montsec o les Gavarres. La majoria d'aquests espais són autèntics desconeguts i els seus valors naturals i culturals no han estat mai objecte de cap divulgació específica. Aquesta sèrie vol donar a conèixer aquest patrimoni.

La nansa és una tècnica de pesca artesanal, selectiva i molt sostenible, que s'utilitza per capturar pops i altres espècies similars. En aquest capítol, en Quim Casellas aprendrà aquesta tècnica a bord de la Cala Galladera II, amb en Guillermo Cornejo, el patró major del Port de la Selva. També parlarà amb la biòloga Marina Biel per conèixer de primera mà les gorgònies. I acabarà cuinant una recepta que tindrà el pop com ingredient principal: pop a la brasa amb cremós de patata, xips d'all i pebre dolç.

SINOPSI L'ABBÉ PIERRE, LA INSURRECCIÓ DE LA BONDAT
L'hivern de 1954, un nadó de tres mesos i després una dona gran, que havia estat desallotjada de casa seva, van morir de fred al carrer. Llavors, a través de Radio Luxemburg, l'abat Pierre va fer una crida a "la insurrecció de la bondat", que va despertar com a resposta un immens impuls popular per ajudar els més desfavorits. La pel·lícula A marxa, dirigida per Denis Amar el 1989, narra la història d'aquest capellà que, durant el glacial i mortífer hivern del 54, va aconseguir commoure i mobilitzar tot França a favor dels sense sostre.

A l'hora de triar un llibre ens fixem en l'autor, l'argument, segurament el títol... i la coberta, quin paper hi juga? Un bon o un mal disseny pot fer que acabem descartant o triant un llibre?

La Gran Bretanya ha passat a la posteritat perquè les seves colònies s'han independitzat sense violència. En realitat, la Corona va abandonar les seves joies colonials a la seva sort amb sang i llàgrimes. El 24 de març de 1947 lord Mountbatten va ser coronat virrei de l'Índia amb gran pompa mentre es discutia l'emancipació de 410 milions d'indis. Les negociacions van acabar amb una divisió arbitrària del territori entre l'Índia i el Pakistan que tindria conseqüències desastroses.

"El gran dictat", un concurs presentat per Òscar Dalmau, que s'emet de dilluns a divendres, a les 20.20. El protagonista, el català actual, el que es parla al carrer.
El concurs, que combina els coneixements de català amb l'entreteniment, és, en paraules del seu presentador, "el concurs que ens vol ajudar a tots plegats a destrossar una miqueta menys el català".
"El gran dictat" busca la participació dels concursants i dels teleespectadors. El que dóna el títol al programa és l'última prova. Després d'haver-ne superat diverses, els concursants que hagin aconseguit fer més bons resultats s'enfrontaran a "El gran dictat", en què es tracta d'escriure el màxim nombre de paraules correctes possibles.

Els ocells marins que passen més del 90% de la seva vida al mar, on obtenen l'aliment, només s'acosten a terra ferma en l'època de nidificació. La dificultat de seguiment i control han fet que durant molt de temps hagin estat els grans desconeguts del medi marí. Avui, els ocells marins són espècies molt amenaçades que viuen en un hàbitat cada vegada més complicat.

No compteu amb els dits, Nocturn 29, Pont de Varsòvia o Informe general són algunes de les obres que ha deixat per a la posteritat. Tot i que en el seu document d'identitat consta com a ofici el de director de cinema, aquesta és, segurament, l'activitat per la qual menys persones coneixen Pere Portabella. Lluitador contra el franquisme, polític d'esquerres o, tal com li agrada referir-se a si mateix, artista.

En la llista d'espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 hi ha tots els parcs naturals, però també molts altres espais emblemàtics com ara les Guilleries, l'estany de Banyoles, l'Alta Garrotxa, la serra del Montsec o les Gavarres. La majoria d'aquests espais són autèntics desconeguts i els seus valors naturals i culturals no han estat mai objecte de cap divulgació específica. Aquesta sèrie vol donar a conèixer aquest patrimoni.