Programació del canal 33

"El gran dictat", un concurs presentat per Òscar Dalmau, que s'emet de dilluns a divendres, a les 20.20. El protagonista, el català actual, el que es parla al carrer.
El concurs, que combina els coneixements de català amb l'entreteniment, és, en paraules del seu presentador, "el concurs que ens vol ajudar a tots plegats a destrossar una miqueta menys el català".
"El gran dictat" busca la participació dels concursants i dels teleespectadors. El que dóna el títol al programa és l'última prova. Després d'haver-ne superat diverses, els concursants que hagin aconseguit fer més bons resultats s'enfrontaran a "El gran dictat", en què es tracta d'escriure el màxim nombre de paraules correctes possibles.

La directora d'un orfenat hindú, la Isabel, està a punt d'arruïnar-se. Quan descobreix que la seva organització està a punt de rebre una generosa donació per part d'una empresària nord-americana, la Theresa, viatja a Nova York per a conèixer-la. No obstant això, un cop allà, es veurà obligada a confrontar el seu passat, del qual va fugir temps enrere.

Jack Lemmon va ser entrevistat a Londres el 1994 per Jaume Figueras. El veterà actor hi feia la promoció de "Dos vells rondinaires", protagonitzada amb el seu amic Walter Matthau. El programa "Inèdits" recupera l'original de càmera d'aquella entrevista, en què Lemmon, ja en el tram final de la seva carrera, recorda els seus millors anys a la gran pantalla. El cinema de Billy Wilder i el seu propi tarannà davant la càmera, van convertir l'actor en un dels més estimats de Hollywood. Pel·lícules com "L'apartament", "Irma la douce" o "Dies de vi i roses", aquesta de Blake Edwards, són encara paradigma de la millor qualitat interpretativa. Podrem veure l'entrevista íntegra, en versió original i subtítols opcionals en anglès i català.

Ben Fogle viatja a Egipte per passar uns dies amb la vídua nord-americana Maryanne Stroud Gabbani a la granja que ha construït al límit amb el desert del Sàhara. Allà descobreix per què aquesta dona va canviar la seva acomodada vida a la ciutat del Caire per una vida més simple, però més dura, al camp, envoltada d'animals, i com s'ho fa com a dona blanca i sola per sobreviure en un país volàtil.

Jack Lemmon va ser entrevistat a Londres el 1994 per Jaume Figueras. El veterà actor hi feia la promoció de "Dos vells rondinaires", protagonitzada amb el seu amic Walter Matthau. El programa "Inèdits" recupera l'original de càmera d'aquella entrevista, en què Lemmon, ja en el tram final de la seva carrera, recorda els seus millors anys a la gran pantalla. El cinema de Billy Wilder i el seu propi tarannà davant la càmera, van convertir l'actor en un dels més estimats de Hollywood. Pel·lícules com "L'apartament", "Irma la douce" o "Dies de vi i roses", aquesta de Blake Edwards, són encara paradigma de la millor qualitat interpretativa. Podrem veure l'entrevista íntegra, en versió original i subtítols opcionals en anglès i català.

En aquest episodi, en Ben visita en Chris Clark, un escocès de naixement que va passar una gran part de la joventut a Itàlia i que, viatjant pel món, va conèixer la regió de l'Amazònia i se'n va enamorar. Actualment viu en un racó remot de la selva amb la seva família i contribueix activament a la protecció d' aquest entorn, malgrat l'oposició i les amenaces dels caçadors furtius de la zona.

«Un guarda de refugi dels Pirineus» ens presenta una història d'amor entre un home i una muntanya, la Pierre Saint Martin. És una història que va començar fa més de quaranta anys en una vall veïna. Als seus 62 anys, Jean Hourticq, és tot un representant de la història d'aquesta regió, la del Lapiaz més gran d'Europa, un territori calcari de relleu accidentat i gorgues profundes. Aquest home de muntanya dirigeix, des de fa 22 anys, el refugi Jeandel, situat en un pic rocós, a 1.600 metres d'alçada, un refugi que provoca la curiositat d'excursionistes, escaladors i aventurers de tota mena. Cada dia, en Jean i la seva dona hi garanteixen els àpats, l'allotjament i la millor acollida possible a tots els visitants que passen pel refugi. A tots dos, units també per l'amor a la muntanya, els agrada conèixer gent i compartir-hi bons moments.
La temporada d'estiu s'acaba i nosaltres seguirem la parella en el moment en què aturen la seva activitat, a les portes de la jubilació. L'Anthony, fill d'en Jean, garantirà la pervivència del refugi, sota la tutela benvolent del seu pare. Es tracta d'una transmissió que va molt més enllà del que podria ser un petit negoci familiar, perquè perllonga en el temps una història íntima i antiga entre les muntanyes dels Pirineus i tots aquells que hi conviuen.
S'acosta l'hivern, i l'Anthony i la Camille, que a partir d'ara s'ocuparan de les instal·lacions, es troben davant d'un nou repte que truca a la porta del refugi Jeandel...

Eva Martínez-Picó s'afanya entre la cuina, la botiga i el restaurant Can Jordi i, alhora, és la responsable del refugi per a excursionistes creat aprofitant les antigues escoles d'Espinavell, un petit poble de la comarca del Ripollès.

Després de viure a mig món, l'espai vital de la Nathalie es reparteix ara entre Barcelona i Ceret, al Vallespir. La seva terra, però, l'espai que omple els seus records, és la Bretanya, hereva d'antigues tradicions celtes. No fa tant de temps, la ruta de la seda passava encara per Almati, la regió del Kazhakstan on va néixer l'Elmira. Les seves tradicions, hereves de la cultura nòmada, conserven moltes creences d'arrel xamànica, com les que li va ensenyar la seva àvia els dies de lluna nova i que ara recorda des de Vic.

En la llista d'espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 hi ha tots els parcs naturals, però també molts altres espais emblemàtics com ara les Guilleries, l'estany de Banyoles, l'Alta Garrotxa, la serra del Montsec o les Gavarres. La majoria d'aquests espais són autèntics desconeguts i els seus valors naturals i culturals no han estat mai objecte de cap divulgació específica. Aquesta sèrie vol donar a conèixer aquest patrimoni.

Té com a objectiu principal oferir "el que al llarg de la setmana veu l¿espectador, però no sap que veu".

L'espectador veu coses que no sap que veu. L¿objectiu de "l¿illa del tresor" és dotar d¿intenció poètica, mitjançant la paraula, la música, la imatge o el silenci, totes aquelles coses que es creguin oportunes i que hagin vist la llum- ja que sigui de l¿actualitat o de la mirada dels presentadors- al llarg de la setmana.

Té com a objectiu principal oferir "el que al llarg de la setmana veu l¿espectador, però no sap que veu".

L'espectador veu coses que no sap que veu. L¿objectiu de "l¿illa del tresor" és dotar d¿intenció poètica, mitjançant la paraula, la música, la imatge o el silenci, totes aquelles coses que es creguin oportunes i que hagin vist la llum- ja que sigui de l¿actualitat o de la mirada dels presentadors- al llarg de la setmana.