Arreu dels grans oceans, hi ha indrets on els taurons es reuneixen en grans grups. Què fa que aquests animals normalment tan solitaris formin bandades i mostrin comportaments socials? En aquest documental veurem diferents bandades de taurons: marraixos i tintoreres obligats a reunir-se a mar obert per aprofitar una font d'aliment inusual; taurons de cua negra de la Polinèsia francesa que es troben diversos cops l'any esperant que els peixos dels esculls s'ajuntin per reproduir-se; i els taurons martell, que van junts de dia, però se separen per buscar menjar a mar obert a la nit. Estudiar aquestes bandades augmenta el nostre coneixement dels taurons i pot contribuir a la seva supervivència.

Al massís de Ruwenzori, la capçalera del Nil llueix un cim cobert de neu que arriba als 5.000 metres sobre el nivell del mar. Sota la seva glacera s'estén un bosc propi d'un conte de fades. A menor altitud la selva constitueix un paradís per a molts rèptils, com els camaleons insectívors que només viuen en aquestes muntanyes. Les fonts més allunyades del delta del Nil són al Parc Nacional de Nyungwe, a Ruanda, on viuen tretze espècies de primats. Des de Ruanda, el Nil alimenta el llac Victòria, famós pels seus cíclids de colors llampants i pels seus problemes ambientals.

Arreu dels grans oceans, hi ha indrets on els taurons es reuneixen en grans grups. Què fa que aquests animals normalment tan solitaris formin bandades i mostrin comportaments socials? En aquest documental veurem diferents bandades de taurons: marraixos i tintoreres obligats a reunir-se a mar obert per aprofitar una font d'aliment inusual; taurons de cua negra de la Polinèsia francesa que es troben diversos cops l'any esperant que els peixos dels esculls s'ajuntin per reproduir-se; i els taurons martell, que van junts de dia, però se separen per buscar menjar a mar obert a la nit. Estudiar aquestes bandades augmenta el nostre coneixement dels taurons i pot contribuir a la seva supervivència.

Al massís de Ruwenzori, la capçalera del Nil llueix un cim cobert de neu que arriba als 5.000 metres sobre el nivell del mar. Sota la seva glacera s'estén un bosc propi d'un conte de fades. A menor altitud la selva constitueix un paradís per a molts rèptils, com els camaleons insectívors que només viuen en aquestes muntanyes. Les fonts més allunyades del delta del Nil són al Parc Nacional de Nyungwe, a Ruanda, on viuen tretze espècies de primats. Des de Ruanda, el Nil alimenta el llac Victòria, famós pels seus cíclids de colors llampants i pels seus problemes ambientals.

El viatge d'aquest episodi segueix de nord a sud la frontera entre Anglaterra i Gal·les, una terra que va viure moltes guerres fins que els anglesos van dominar els gal·lesos. Una conseqüència d'aquest passat violent és la gran concentració de castells d'aquesta regió. Els que van tenir la sort de no caure en mans de l'enemic encara es conserven, però la pràctica d'aterrar els castells presos a l'enemic va fer que ara molts estiguin en ruïnes.

El país de la Monique és més petit que la suma dels dos Pallars, i la seva regió, més encara que el municipi de Tremp. Tot i aquestes dimensions, el Gran Ducat de Luxemburg ha sigut una peça important en les anades i vingudes de francesos, alemanys, belgues, holandesos, espanyols..., que, al llarg de segles, han condicionat el territori, la cultura i la diversitat dels seus habitants. La Monique va néixer al sud, a Esch-sur-Alzette, una regió minera que va marcar l'inici de la prosperitat d'un país que, fins aleshores, vivia de la pagesia. Encara ara, les receptes més preuades assenyalen aquest origen rural, com el judd mat gaardebounen, el porc amb faves, que és un dels plats nacionals, o el bouneschlupp, una escudella de mongetes tendres. La Tamara col·labora a l'Escola de Bambú de Casa Àsia, en tallers on explica el seu país als més petits. Tots se sorprenen quan ella conta, orgullosa, que prové d'un arxipèlag amb més de 7.000 illes. Els diu també que la seva illa és la més gran, Luzón, on hi ha Kalakhang Maynila o Regió de la Capital Nacional, una de les zones que conserva més l'influència espanyola. Però, d'això, ja en fa més d'un segle i la cuina i les tradicions de la Tamara formen part d'una cultura molt més heterogènia i encara per descobrir. La majoria de plats al voltant de la capital formen part del bagatge divers dels seus habitants i receptes com l'adobong manok at baboy, que ens ensenya a cuinar, incorporen ingredients dels seus veïns asiàtics a l'adob original.