És hora de fer la fotografia de l'escola i Miss Meadows té una gran dificultat per assentar als nens junts per posar per la foto. Riuen, enreden i no poden estar quiets desperdiciant cada fotografia que dispara la camera. Anuncia que jugaran a un joc on tots hauran de fer un joc mogut i llavors es congelen, truc eventual per tenir-los quiets en el moment de fer-los la foto. Però quan arriben els pares prefereixen la fotografia on estan enredant - semblen més els Megaminimals que coneixem i estimem!

Miss Meadows dóna una classe d'art als Megaminimals i els proposa de fer un autoretrat. Els dóna un mirall per a que s'examinin (fan carotes molt divertides i riuen de les seves reflexos). Bonnie presumeix de que és la millor artista de la classe però llavors fa un complert desastre del seu retrat, tenint molta dificultat per manejar el pinzell. Però quan Miss Meadows l'ensenya a pintar amb les potes acabarà fent un retrat molt original.

Els Megaminimals no saben a que jugar. Avui plou i no poden sortir a jugar al pati. Miss Meadows proposarà un nou joc: la imaginació. Els Megaminimals viatjaran a una illa deserta i jugaran a ser pirates i amagar molts tresors.

L'Eric explica als seus companys que avui és l'aniversari del seu pare, així que decideixen preparar-li una festa sorpresa per quan arribi. Els Megaminimals no volen que falti res: ni les sanefes, ni la confetti, ni els globus, però poc els hi falta per oblidar-se d'allò més important: el pastís. Sort que la Bonnie se'n farà càrrec. De fet, s'esforça tant fent un pastís amb plastilina que sembli de veritat que el Pickle no trigarà en llançar-se de cap per donar-li una mossegada.

Els Megaminimals fan un mural pintant amb les mans. La Bonnie no es vol tacar, però quan tots comencen a pintar-se de colors és la que millor s'ho passa.

Els Megaminimals descobreixen el racó de la fantasia, un racó màgic on tot el que dibuixes es fa realitat. Miss Meadows els diu que han de trobar el sol, i en Larry dibuixarà un núvol que els traslladarà de cop i volta al cel on jugaran amb els núvols, la pluja i finalment trobaran el sol.

La Bruixa Avorrida ha enviat les Bessones a una goleta pesquera, on en Manuel, un pescador, salva en Harvey, un noi que ha caigut al mar des d'un vapor. Ell exigeix que el portin a terra, però això és impossible; encara els queden tres mesos de pesca. En Harvey s'enfada, però les nenes i en Manuel, aconseguiran que aquella vida li acabi agradant i, sobretot, que aprengui el valor de l'amistat.

Les Tres Bessones han anat a parar a l¹Àfrica, on, entre màgia i bruixeries, aconseguiran que la gasela Zeila recuperi la seva forma humana i també els tresors amagats del seu poble. El malvat bruixot que els retenia haurà de fugir i deixar finalment que el poble de la Zeila sigui el que sempre havia estat: un poble ric.

El dia del pare, el senyor Revisor està una mica trist i va a parlar amb la seva mare perquè li expliqui qui era el seu pare i què li va passar. Resulta que el Trevor Troodon era un explorador que va marxar amb un tren perforador experimental cap al futur, més enllà del mezosoic, per descobrir què hi havia. Però com que no va tornar, el Revisor decideix anar-lo a buscar.

El Buddy, la Tiny i el seu pare volen ajudar al senyor Revisor a trobar el seu pare, que fa anys que es va perdre en el futur. Per fer-ho agafen un tren perforador nou de trinca que en un no-res els planta a l'era glacial del cenozoic. Allà, un mamut els ajudarà a arribar fins on viu el Trevor Troodon i tots junts tornaran cap a casa, al mesozoic.

El Buddy explica la migració que va fer amb els altres tiranosaures als seus germans i el Don diu que li agradaria molt poder anar a fer una migració amb ell. La mare, quan ho sent, decideix que prepararà una migració imaginària per als seus fills fins a l'Estany, i que els recompensarà amb un sopar quan hi arribin però, per aconseguir-ho, hauran de superar uns quants reptes fent servir tots els sentits.

Surten les primeres flors i ja vola alguna papallona. És la primavera! Al Mic i els seus amics els encanta sortir a jugar a fora i olorar les flors.

El Capitano arriba d'explorar amb el seu hidroavió i porta dues sorpreses, una per al Roberto i una altra per a la Pirata. La sorpresa per al Roberto són unes espècies de les illes Paradís, però perquè la Pirata pugui veure la seva sorpresa ha de volar amb l'hidroavió del Capitano, cosa que no li fa gens de gràcia. Finalment, la sorpresa apareix davant dels seus ulls, i resulta ser una antiga amiga i professora de la Pirata.

És el dia de la Gran Barata, quan els pirates es bescanvien coses. Mentrestant, el Roberto fa unes creps delicioses per a tothom qui en vulgui. La Murana es fixa en un cullerot d'or que té el Roberto i l'hi vol baratar. Ell s'hi nega perquè era el cullerot de la seva besàvia Roberta, però aleshores el cullerot desapareix. La Pirata intenta tranquil·litzar el Roberto i li diu que no pateixi, que segur que el recuperaran.

La Pirata i els seus amics busquen el tresor de la Sonatina Sardina, una pirata músic, però la Murana també l'està buscant. La Murana veu que la Pirata li passa al davant perquè té un bon equip, on destaca l'Oubò. Per deixar fora de joc l'Oubò, la Murana aprofita que a ell li agrada molt fer música per parar-li una trampa dient-li que el conviden a fer un concert. La temptació és molt gran, per a l'Oubò.

En Robin i la seva colla acudeixen als crits d'auxili d'un home que diu que li han robat el cavall, però l'home resulta que és un còmplice de la banda de lladregots, que volen capturar en Robin per cobrar el rescat que ofereix per ell el príncep Joan.

En Robin compra cinc entrades per assistir a una funció de titelles que fa befa del príncep Joan. Però el xèrif confisca els titelles, sense els quals, en Manuele, el titellaire, s'enfronta a la ruïna. En Robin i la seva colla decideixen llavors esmunyir-se al castell per recuperar els ninots. Ajudat per la Marian i la Scarlett, en Robin se les empesca per burlar la guàrdia i recuperar els titelles a temps per a la funció, que és un gran èxit.

En Robin i la seva banda rescaten de les mans del xèrif i dels guàrdies una noia, la Gwendolyn, que els explica que l'han segrestat per obligar el seu pare, un noble, a donar les seves terres al príncep Joan. Però, casualment, la Marian sent una conversa entre el xèrif i els guàrdies que la fa sospitar de la Gwendolyn. Poden ser certes, les sospites?

El príncep Joan planeja instal·lar un peatge a les ruïnes d'una torre que serà enderrocada. En Robin i la seva colla decideixen desbaratar-li el pla per protegir el cau d'en Derke. Per espantar el xèrif i els seus homes, els fan creure que les ruïnes estan encantades. Els guàrdies estan esfereïts, però el príncep Joan no creu en fantasmes i els obliga a tornar a la feina. Llavors rep la visita del fantasma del baró de Dracobosc.

"InfoK" és un informatiu diari infantil i juvenil que s'emet de dilluns a dijous a les 19.30 h. pel Super3, el canal infantil de Televisió de Catalunya, amb una durada de 12 minuts. Està en antena des del 23 d'abril de l'any 2001. Es tracta de la primera iniciativa d'aquest gènere a la televisió catalana i espanyola, inspirada en l'experiència de dos programes molt solvents i de llarga trajectòria com són "Newsround", de la BBC, i "Jeugdjournaal" de la cadena holandesa NOS. Les notícies que apareixen a l'InfoK intenten explicar: 1. Què passa al món? 2. Què passa al món dels nens? 3. Què fan els nens. Els continguts es presenten en format de peces breus -les notícies d'actualitat o semiactualitat d'interès per a l'audiència infantil- i en format de reportatge -informacions més elaborades que incorporen un tractament de postproducció i musical més treballat-. Hi ha algunes seccions diàries, com els clips, que són notícies breus i curioses, la previsió meteorològica i el tancament musical. També hi ha d'altres reportatges que tractem amb una certa periodicitat, com les recomanacions de llibres, les propostes d'activitats per fer durant el cap de setmana, les notícies explicades per l'anomenat nen-reporter i les crides a la participació (que inclouen enviament de fotos, vídeos o textos per part dels telespectadors). Equip: Direcció i presentació: Laia Servera Producció: Edgar Ger Realització: Marta De Lucas Cap d'edició: Eva Varas Redacció: Irene Blay, Nuria Casals, Miquel Piris, Jordi Aguilera, Nuria Vilanova Ajudant de realització:Jordi Ysas Postproducció vídeo: Lluís Xufré Producció Executiva: Belén Samper

Mentre passeja pel desert de Sonora, el Martin troba un "aligot llop". Se'n torna corrents a la nau Tortuga per explicar-ho a tothom, però el Chris li diu que no hi ha cap animal que es digui així, que el que ha vist és un aligot de Harris. El Martin s'entesta a demostrar que a aquests rapinyaires, se'ls hauria de canviar el nom i proposa a l'equip dels germans Kratt una missió per conèixer millor aquests ocells tan espectaculars.

Mentre la Koki i el Jimmy treballen conreant a la granja de la família de l'Scarlett, una membre de l'equip dels germans Kratt, l'Aviva, el Martin i el Chris viuen una aventura a la selva amazònica, on descobreixen una comunitat amagada d'agricultores: les formigues talladores de fulles!

TV3 presenta un altre capítol de Veterinaris amb històries com la de la Lola, una femella de bichon maltès amb problemes d'al·lèrgia. Les mestresses la cuiden com si fos una princesa. Al Cim d'Àligues tenen tot un repte: ensenyar a volar a un ocell que passa la major part del temps a terra. Es diu Dijous i no sembla gaire interessat a batre les ales. Us explicarem el cas de la Dana, una conilleta abandonada enmig d'una rotonda. Està malalta i plena de paràsits. Però gràcies a l'esforç desinteressat d'algunes persones, tindrà una altra oportunitat. La Nina és una gosseta que té un bony a la panxa. La seva mestressa està preocupada perquè ella també va tenir un bony exactament al mateix lloc i la cosa es va complicar molt.

Miki Núñez es presenta al càsting de cantants que han organitzat el Riff i el Flat. El cantant terrassenc haurà d'afrontar un munt de proves esbojarrades. Les superarà?

En aquest episodi, el Yakari es troba un animal al seu tipi que no havia vist mai. És un bassarisc. L'animalet li explica que s'ha quedat sense cau i que no sap on anar perquè els altres animals el fan fora del bosc. Al nostre amic li sap molt de greu i decideix trobar-li un lloc per viure tranquil. Però no serà gens fàcil.

En aquest episodi, l'Orella Caiguda trenca la pedra que forma part de la pipa de les cerimònies just abans de la festa de la Dansa dels Bisons. La pipa és imprescindible per comunicar-se amb el Gran Esperit i els ancians de la tribu li encarreguen al Yakari que vagi a la pedrera sagrada dels sioux a buscar una altra pedra per arreglar-la. Però el camí no serà gens fàcil.

En aquest episodi, a la tribu del Yakari preparen una festa important i l'Arc del Cel ha decidit contribuir-hi preparant una recepta deliciosa. A ella li agrada preparar-la amb cireres, però a la zona on està instal·lada la tribu no n'hi ha. El Cérvol Lent li explica on en pot trobar, però collir-les no serà tan fàcil com es pensen.

La druida Arnaldina convenç el príncep Joan perquè li doni una bossa plena d'or a canvi d'un antic pergamí que indica un indret secret al bosc de Sherwood on es troba l'espasa Excàlibur, que permet a qui la posseeixi ser rei i senyor absolut de tot Anglaterra. Ho podran impedir, en Robin i els seus amics?

En Robin rep una carta reial en què el convoquen per condecorar-lo com a millor arquer del reialme. Les noies són escèptiques, però en Robin està encantat. Però quan puja al carruatge que l'ha de dur a palau, de seguida comprèn que es tracta d'un parany. Massa tard. Afortunadament, les noies són a temps de rescatar-lo i, aquest cop, són elles les que es fan mereixedores d'una medalla.

En Trevor, un savi inventor de Nottingham, s'ha empescat un aparell que permet volar, però la notícia arriba a orelles del príncep Joan que, endut com sempre per l'enveja, mirarà d'arrabassar-li l'aparell per poder volar ell. Per sort, en Robin i la seva colla ajudaran en Trevor alhora que fastiguegen el príncep.

En Robin deixa el xèrif en ridícul per enèsima vegada, i el Príncep Joan decideix trobar-li un substitut. El príncep creu que els tres bergants són els candidats perfectes. Naturalment, això no porta res de bo per al poble, que de seguida és víctima dels abusos dels bandits. En Robin i els seus amics decidiran desfer-se d'aquests brètols desacreditant-los a ulls del príncep.

Els lèmmings han posat uns gats hidràulics enormes comandats per ràdio sota la cabana per transformar-la en un joc de boles rodant de mida natural. En Grizzy, que es mareja fàcilment, prova de tornar a posar les coses al seu lloc, però fa caure la cabana barranc avall. Caldrà la col·laboració de lèmmings i os per evitar estavellar-se amb tot l'equip.

En Grizzy prova de fer una becaina, però no el deixen dormir unes mosques que no paren de voltar per la sala. Quan s'adona que la planta carnívora amb què els lèmmings juguen a rodeo s'alimenta a base d'insectes que atrapa al vol, decideix confiscà'ls-hi per fer-ne la seva particular arma matamosques. Tot va de meravella fins que els lèmmings l'hi canvien per un cactus.

Els lèmmings troben enmig de la carretera una caixa de bumerangs de competició. De seguida es converteixen en uns professionals capaços de desarmar en Grizzy a distància i de fer-lo fora de la cabana amb una facilitat esfereïdora. Per fer front a la precisió dels bumerangs dels lèmmings, en Grizzy decideix aprendre a tirar amb arc i es converteix en el Guillem Tell canadenc.

Exasperat pels lèmmings, que li impedeixen mirar tranquil·lament el seu programa de televisió preferit, en Grizzy els catapulta fora de la cabana. Un d'ells passa a través d'una aurora boreal i pateix una estranya mutació que li dona el poder de controlar els objectes de metall a voluntat.En Grizzy, quan ho veu, pensa de seguida en l'impacte que produiria en la seva ossa estimada si disposés ell d'aquest poder.

La Marine creu molt en l'horòscop, però la Wendy no. La Marine està decidida a demostrar a la seva germana que l'horòscop diu la veritat, encara que per fer-ho hagi de forçar una mica la situació. Però els plans de la Marine se'n van en orris i les dues germanes acaben perseguides per una vaca que entra al menjador de casa.

El pare està malalt. La mare ha d'anar a treballar i encomana a les germanes que li donin el medicament perquè li baixi la febre. Però la Marine i la Wendy ho aprofiten per jugar i s'obliden del seu pare que, afectat pel deliri que li provoca la febre, llença el medicament a la pica. Les germanes li preparen un remei casolà que multiplica els efectes al·lucinògens de la febre.

La Marine troba una nota a la seva motxilla que creu que li ha escrit un admirador secret. Però la Marine no vol tenir nòvio i la Wendy l'ajudarà a descobrir qui és l'autor de la nota. Podria ser el Titouain, el noi que sempre ronda la Marine amb el seu monopatí?

Demà és el seu aniversari, i la Marine no para d'empipar la Wendy perquè li digui què li regalaran. La Wendy no l'hi vol dir, però la Marine ho acaba descobrint: és el dron fada Waterplof. La Marine obre el regal. Sembla mentida les destrosses que un petit dron a les mans de la Marine i la Wendy pot causar en una casa i a tot un barri!

El Planeta Cacauet està patint una greu sequera que afecta el creixement dels cactus Bonta, els quals han alimentat als seus habitants durant generacions. Baraboo, una ciutat en el desert, pateix especialment les conseqüències del canvi climàtic. El jove Axel és un famós esvalotador de Baraboo. Un dia, té una visió d'un miraculós bosc de Bontas que podria salvar la ciutat, de manera que emprèn un viatge amb el seu millor amic, el tímid Jono, a través de les pedres flotants de la vall de l'Imant Negre. Durant el viatge, trobaran innombrables perills, però també entaularan força amistats. Però, per demostrar-se a ell mateix que és un veritable heroi, l'Axel s'haurà d'enfrontar al delirant rei Llangardaix, que exigeix posseir totes les plantes Bonta del regne com a rescat pel segrest de la princesa Gaga...

Els Catarres deuen ser tan bons cuiners com músics? Ja us avancem que no... però a l'hora de divertir-se no els guanya ningú! Farem unes mandonguilles de peix i aprendrem a pelar cebes sense plorar i a pelar alls ballant.

La Paula i els seus amics reben una invitació del senyor astronauta per anar a viatjar en un nou tren espacial. Però de camí cap a l'estació hauran d'aprendre com s'han de cordar el cinturó de seguretat a la nau espacial. I, un cop al tren, el senyor astronauta els explicarà les normes de comportament que s'han de seguir en el transport públic.

El senyor Bastó de Caramel convida la Paula i els seus amics a provar una màquina de gelats nova. Aviat veuen un fum que surt de la pastisseria i hi acudeixen tots corrents. Al pastisser no li ha passat res, però se li han cremat els pastissos perquè té el temporitzador de cuina espatllat. Trobaran la Paula i la seva colla una altra manera de comptar el temps per ajudar el senyor pastisser?

El capità Barba-roja promet reservar una part de la platja perquè hi puguin jugar la Paula i els seus amics si ells l'ajuden a trobar unes petxines. Però han d'anar amb compte a no despertar els pirates que acostumen a fer una becaina pel voltant. Seran capaços, la colla d'amics, de comportar-se com cal en un lloc públic com la platja? I el capità Barba-roja, segur que és prou de fiar?

Jugant al joc del semàfor, la Guixet ensopega i trenca una roca de l'espai de color d'ambre. Per aconseguir-ne una altra, la mainada tira cap a l'aspai. Allà, l'astronauta ha de fer un lliurament urgent, però necessita l'ajuda de la Paula i la seva colla per navegar enmig del trànsit intens de l'espai. El podran ajudar, els nostres amics, a fer el lliurament a temps sense problemes?

"Una mà de contes" és un espai dedicat a explicar els contes de tota la vida mentre un il·lustrador els va dibuixant. A "Una mà de contes", una veu en "off" explica un conte mentre es veu com s'il·lustra amb tècniques pictòriques diverses: aquarel·la, dibuix, collage... El procés es mostra en pla curt, de manera que només es veuen la il·lustració i les mans de l'artista plàstic; d'aquí el nom d'"Una mà de contes" i dels blocs, que agrupen els contes de cinc en cinc, com els dits de la mà. En principi es faran contes clàssics, i la intenció, a la llarga, és crear una antologia de contes populars en català que sigui de referència per a les famílies catalanes. La durada de cada conte és, aproximadament, de 7 minuts. Aquest espai no incorpora cap tècnica d'animació. Pretén fonamentar el seu interès en la fascinació que pot provocar en els nens el fet de veure el procés d'elaboració de les il·lustracions. D'altra banda, pot resultar especialment estimulant per a nens i nenes amb interessos dirigits a l'expressió plàstica i artística. Els autors Tots els dibuixants tenen experiència en el món de la il·lustració, encara que els seus noms no són especialment coneguts. La banda sonora de cadascun dels contes també està composta originalment per un músic. Les locucions en "off" van a càrrec de veus amb experiència reconeguda en el mitjà. Versió radiofònica Tots els contes tindran una versió especial adequada a la seva emissió per ràdio a Catalunya Cultura. Aquesta versió es diferencia principalment de l'audiovisual pel fet que els personatges protagonistes dels contes parlen i dialoguen entre ells. L'acció argumental i, evidentment, els personatges són totalment comuns. Equip Direcció i realització: Manuel Barrios Adaptació guió: L. M. Hernández Ripoll, "Txusqui" Producció: Laia Gimó Locucions TV: Dolors Martínez Música original: "Pantxulo" Il·lustracions: Toni Llobet, Martí Ribas, Pep Presas, Toni Benages, Marie Nigot Direcció versió ràdio: Dolors Martínez Locucions ràdio: Dolors Martínez i altres veus de l'equip de dramàtics de Catalunya Cultura (Abril 2001)

"Una mà de contes" és un espai dedicat a explicar els contes de tota la vida mentre un il·lustrador els va dibuixant. A "Una mà de contes", una veu en "off" explica un conte mentre es veu com s'il·lustra amb tècniques pictòriques diverses: aquarel·la, dibuix, collage... El procés es mostra en pla curt, de manera que només es veuen la il·lustració i les mans de l'artista plàstic; d'aquí el nom d'"Una mà de contes" i dels blocs, que agrupen els contes de cinc en cinc, com els dits de la mà. En principi es faran contes clàssics, i la intenció, a la llarga, és crear una antologia de contes populars en català que sigui de referència per a les famílies catalanes. La durada de cada conte és, aproximadament, de 7 minuts. Aquest espai no incorpora cap tècnica d'animació. Pretén fonamentar el seu interès en la fascinació que pot provocar en els nens el fet de veure el procés d'elaboració de les il·lustracions. D'altra banda, pot resultar especialment estimulant per a nens i nenes amb interessos dirigits a l'expressió plàstica i artística. Els autors Tots els dibuixants tenen experiència en el món de la il·lustració, encara que els seus noms no són especialment coneguts. La banda sonora de cadascun dels contes també està composta originalment per un músic. Les locucions en "off" van a càrrec de veus amb experiència reconeguda en el mitjà. Versió radiofònica Tots els contes tindran una versió especial adequada a la seva emissió per ràdio a Catalunya Cultura. Aquesta versió es diferencia principalment de l'audiovisual pel fet que els personatges protagonistes dels contes parlen i dialoguen entre ells. L'acció argumental i, evidentment, els personatges són totalment comuns. Equip Direcció i realització: Manuel Barrios Adaptació guió: L. M. Hernández Ripoll, "Txusqui" Producció: Laia Gimó Locucions TV: Dolors Martínez Música original: "Pantxulo" Il·lustracions: Toni Llobet, Martí Ribas, Pep Presas, Toni Benages, Marie Nigot Direcció versió ràdio: Dolors Martínez Locucions ràdio: Dolors Martínez i altres veus de l'equip de dramàtics de Catalunya Cultura (Abril 2001)

"Una mà de contes" és un espai dedicat a explicar els contes de tota la vida mentre un il·lustrador els va dibuixant. A "Una mà de contes", una veu en "off" explica un conte mentre es veu com s'il·lustra amb tècniques pictòriques diverses: aquarel·la, dibuix, collage... El procés es mostra en pla curt, de manera que només es veuen la il·lustració i les mans de l'artista plàstic; d'aquí el nom d'"Una mà de contes" i dels blocs, que agrupen els contes de cinc en cinc, com els dits de la mà. En principi es faran contes clàssics, i la intenció, a la llarga, és crear una antologia de contes populars en català que sigui de referència per a les famílies catalanes. La durada de cada conte és, aproximadament, de 7 minuts. Aquest espai no incorpora cap tècnica d'animació. Pretén fonamentar el seu interès en la fascinació que pot provocar en els nens el fet de veure el procés d'elaboració de les il·lustracions. D'altra banda, pot resultar especialment estimulant per a nens i nenes amb interessos dirigits a l'expressió plàstica i artística. Els autors Tots els dibuixants tenen experiència en el món de la il·lustració, encara que els seus noms no són especialment coneguts. La banda sonora de cadascun dels contes també està composta originalment per un músic. Les locucions en "off" van a càrrec de veus amb experiència reconeguda en el mitjà. Versió radiofònica Tots els contes tindran una versió especial adequada a la seva emissió per ràdio a Catalunya Cultura. Aquesta versió es diferencia principalment de l'audiovisual pel fet que els personatges protagonistes dels contes parlen i dialoguen entre ells. L'acció argumental i, evidentment, els personatges són totalment comuns. Equip Direcció i realització: Manuel Barrios Adaptació guió: L. M. Hernández Ripoll, "Txusqui" Producció: Laia Gimó Locucions TV: Dolors Martínez Música original: "Pantxulo" Il·lustracions: Toni Llobet, Martí Ribas, Pep Presas, Toni Benages, Marie Nigot Direcció versió ràdio: Dolors Martínez Locucions ràdio: Dolors Martínez i altres veus de l'equip de dramàtics de Catalunya Cultura (Abril 2001)

El Mic i en Cincsegons fan punts de llibre. Pinten uns cartrons allargats per posar-los a dins els contes i saber quina pàgina és la que han de buscar.

Quan les Bessones apareixen al castell, la Ventafocs està molt enfeinada: hi fa de minyona per ser a prop del príncep. Ell se l'estima, però es veu obligat a prometre's amb una de les seves germanastres per no perdre el castell, que té hipotecat. Les nenes organitzen una gran festa per evitar aquest casament.

Per tal de poder pujar a una atracció superdivertida, el Pogo desitja desesperadament fer-se més alt, i fa servir la "màquina de créixer" de la Bubbles per guanyar uns centímetres. L'invent funciona massa bé, i l'alçada excessiva del Pogo acaba causant més problemes dels que ell es podia haver imaginat.

Quan la Newt es feia una selfie, ha captat l'Slick en un moment molt incòmode, i per això l'Slick intenta desesperadament esborrar la imatge del seu telèfon sense que ella se n'adoni. Com més es desespera l'Slick, més perills està disposat a afrontar per tal de conservar la seva dignitat.

El Zee i l'Slick estan immersos en una marató del programa Splat Ninja quan, de sobte, esclata la televisió del Zee. A dins, hi troben un mapa del tresor. L'Slick es posa molt content, ja que s'imagina riqueses més enllà dels seus somnis, i decideix embarcar-se en un viatge amb el Zee per anar a la cerca del tresor. Però el Zee, consumit per la trista pèrdua de la seva estimada tele, és pràcticament incapaç de moure's.

La Bubbles està molt emocionada per guanyar un important premi de ciència, però queda consternada quan veu que el guanyador haurà d'anar a una cerimònia molt refinada que inclou un elegant sopar i balls de saló. El senyoret Formal, també conegut com a Jeff, es converteix en el seu entrenador per esdeveniments d'etiqueta. Però ni tan sols el Jeff podrà arreglar la manca de coordinació de la Bubbles, així que ella decidirà posar-hi remei amb les seves pròpies mans.

L'Aviva i el Chris endrecen i fan inventari dels discos de poder animal a la coberta de la Tortuga, quan el Martin veu un peix martell. De l'emoció tira sense voler tots els discos al mar. Els germans s'adonen de seguida que l'única manera de recuperar-los és fent servir el poder de peix martell.

L'equip dels germans Kratt és a la selva amazònica i decideix dividir-se per buscar un curiós grup de micos diminuts, els titís, amb la intenció de descobrir com és que tenen uns pentinats i uns colors tan espectaculars. Però no són els únics interessats en aquests primats...

"InfoK" és un informatiu diari infantil i juvenil que s'emet de dilluns a dijous a les 19.30 h. pel Super3, el canal infantil de Televisió de Catalunya, amb una durada de 12 minuts. Està en antena des del 23 d'abril de l'any 2001. Es tracta de la primera iniciativa d'aquest gènere a la televisió catalana i espanyola, inspirada en l'experiència de dos programes molt solvents i de llarga trajectòria com són "Newsround", de la BBC, i "Jeugdjournaal" de la cadena holandesa NOS. Les notícies que apareixen a l'InfoK intenten explicar: 1. Què passa al món? 2. Què passa al món dels nens? 3. Què fan els nens. Els continguts es presenten en format de peces breus -les notícies d'actualitat o semiactualitat d'interès per a l'audiència infantil- i en format de reportatge -informacions més elaborades que incorporen un tractament de postproducció i musical més treballat-. Hi ha algunes seccions diàries, com els clips, que són notícies breus i curioses, la previsió meteorològica i el tancament musical. També hi ha d'altres reportatges que tractem amb una certa periodicitat, com les recomanacions de llibres, les propostes d'activitats per fer durant el cap de setmana, les notícies explicades per l'anomenat nen-reporter i les crides a la participació (que inclouen enviament de fotos, vídeos o textos per part dels telespectadors). Equip: Direcció i presentació: Laia Servera Producció: Edgar Ger Realització: Marta De Lucas Cap d'edició: Eva Varas Redacció: Irene Blay, Nuria Casals, Miquel Piris, Jordi Aguilera, Nuria Vilanova Ajudant de realització:Jordi Ysas Postproducció vídeo: Lluís Xufré Producció Executiva: Belén Samper

Mentre en Robin i la seva colla s'enfronten al xèrif i els seus guàrdies, la Marian prova d'ajudar-los amb la seva màgia. Malauradament, l'encanteri es reflecteix en un mirall, i la dolça Marian hi queda atrapada a l'interior, mentre és substituïda per la seva doble malvada, decidida a fer arrestar en Robin. Per tal de rescatar la seva amiga, en Robin i els altres han d'aconseguir el mirall abans que la Marian dolenta reveli al príncep Joan on tenen el cau secret.

Lord Godofred, un noble de caràcter irascible que estava discutit amb el rei En Ricard, es presenta al castell de Nottingham amb un present de reconciliació: un lloro portat de les Índies. Envejós, el príncep Joan fa segrestar el lloro per en Ralf i en Rolf, però la bèstia s'escapa. En Robin i la seva colla l'enxampen, però el lloro ha après a dir una frase que compromet greument la Marian.

En Robin rep instruccions del seu pare a través d'una carta en què l'anima a educar-se com un cavaller. Tot seguit, el rei Ricard ordena a la dama Rohesia que instrueixi el noi juntament amb el príncep Joan i la princesa Marian. Llavors en Robin s'adona que la carta l'ha enviat, de fet, el príncep per retenir-lo al castell mentre els seus esbirros fan excavar als vilatans un tresor al bosc.

En Robin i la Marian sorprenen un parell de lladres que estan a punt de robar el ceptre reial. Gràcies a la seva agilitat i destresa, aconsegueixen escapar-se, i resulta que no són bandits, sinó bandides! Per enxampar-les, en Robin demana a la Marian que s'infiltri al grup. Un cop acceptada a la banda, la Marian descobreix que no són lladres vulgars sinó "reparadores d'injustícies", i que també podria fer com elles arribat el cas.

"InfoK" és un informatiu diari infantil i juvenil que s'emet de dilluns a dijous a les 19.30 h. pel Super3, el canal infantil de Televisió de Catalunya, amb una durada de 12 minuts. Està en antena des del 23 d'abril de l'any 2001. Es tracta de la primera iniciativa d'aquest gènere a la televisió catalana i espanyola, inspirada en l'experiència de dos programes molt solvents i de llarga trajectòria com són "Newsround", de la BBC, i "Jeugdjournaal" de la cadena holandesa NOS. Les notícies que apareixen a l'InfoK intenten explicar: 1. Què passa al món? 2. Què passa al món dels nens? 3. Què fan els nens. Els continguts es presenten en format de peces breus -les notícies d'actualitat o semiactualitat d'interès per a l'audiència infantil- i en format de reportatge -informacions més elaborades que incorporen un tractament de postproducció i musical més treballat-. Hi ha algunes seccions diàries, com els clips, que són notícies breus i curioses, la previsió meteorològica i el tancament musical. També hi ha d'altres reportatges que tractem amb una certa periodicitat, com les recomanacions de llibres, les propostes d'activitats per fer durant el cap de setmana, les notícies explicades per l'anomenat nen-reporter i les crides a la participació (que inclouen enviament de fotos, vídeos o textos per part dels telespectadors). Equip: Direcció i presentació: Laia Servera Producció: Edgar Ger Realització: Marta De Lucas Cap d'edició: Eva Varas Redacció: Irene Blay, Nuria Casals, Miquel Piris, Jordi Aguilera, Nuria Vilanova Ajudant de realització:Jordi Ysas Postproducció vídeo: Lluís Xufré Producció Executiva: Belén Samper

Els lèmmings s'adonen que en Grizzy s'allunya del pot de crema de xocolata amb avellanes sempre que persegueix una mosca que li fa la guitza zumzejant al seu voltant. Però no hi ha cap mosca que aguanti prou els embats d'en Grizzy perquè els lèmmings puguin prendre-li el pot. De manera que decideixen entrenar una mosca a fons perquè resisteixi prou estona per poder arrambar amb la crema.

Els lèmmings han posat tota la cabana de cap per avall per organitzar justes medievals amb l'equip d'esgrima del guardabosc. En Grizzy prova d'obrir-se pas per poder recuperar el sofà, però l'hi impedeixen els seus florets. Per fer-los front, en Grizzy ha de trobar una espasa que estigui a l'altura de les circumstàncies, i no troba res millor que un bon... peix espasa congelat. Fins que es descongela i...

Els lèmmings reclamen poder jugar al seu torn amb el telèfon mòbil del guardabosc, però a en Grizzy no li agrada compartir res i, de fet,és molt hàbil aixafant tot aquell que se li acosta sense deixar ni per un moment de jugar la seva partida. Però això no quedarà així! Els lèmmings inventen un sistema de protecció infal·lible que els ha de permetre recuperar el mòbil sense perill.

"L'experiment" del programa ens ensenya com fer-nos unes flors que s'obren soles. "La pregunta curiosa" ens descobrirà per què als pingüins no se'ls glacen els peus quan caminen pel gel. "El repte" del programa planteja com treure aigua d'un got amb l'ajuda d'una canyeta però sense xuclar.

Els lèmmings han inventat un joc que consisteix a tirar les crispetes enlaire i agafar-les amb la boca. En Grizzy s'adona que l'olor de les crispetes atreu la seva estimada ossa i decideix convidar-la a menjar-ne, tots dos sols. Però primer haurà de recuperar ràpidament les crispetes dels lèmmings.

Després de la bona acollida de la primera temporada, amb personatges com Ronaldinho, Del Bosque, Schuster, José María García, Gemma Mengual ....., torna aquest estiu "Quan s'apaguen els llums", el programa de converses de Lluís Canut amb ex-primeres figures del mon de l'esport. Amb un to tranquil i distes s'estableix un clima de complicitat que permet descobrir fets inédits de les carreres de cadascun dels protagonistes, que no es van atrevir a rebel·lar en els seus moments de màxim esplendor.