Dilluns, 22.55

"60 minuts" estrena "Terra de llet i mel", primer Premi de Periodisme d'Investigació CIRCOM 2018

"60 minuts" és el programa que ofereix els millors documentals periodístics dedicats a l'aprofundiment i anàlisi de l'actualitat i a la reflexió social, política i econòmica dels principals temes de debat d'arreu del món.

Dilluns, 15 d'abril, "60 minuts" presenta dos treballs. A les 22.45, estrena "Terra de llet i mel", quan la mendicitat i la prostitució als carrers de moltes ciutats europees responen a una xarxa perfectament organitzada que mou centenars de milers d'euros. Primer Premi de Periodisme d'Investigació CIRCOM 2018. A continuació, a les 23.40, recupera "Suplements i seguretat". El negoci milionari de les vitamines i els suplements als Estats Units és també segur i efectiu per als consumidors?

"Terra de llet i mel"

Quan la mendicitat i la prostitució als carrers de moltes ciutats europees responen a una xarxa perfectament organitzada que mou centenars de milers d'euros.

Primavera del 2015. Arriben veïns nous a un barri de Bergen, Noruega. I, de cop, n'arriben més. Molts més. La majoria són dones que després veurem al centre de la ciutat. Durant hores demanen almoina. És possible que es guanyin la vida només mendicant? Altres noies es prostitueixen. Les acostumen a envoltar, a distància, uns quants homes, sempre els mateixos. Tots i totes sembla que es coneixen.

A partir d'aquesta observació, unes periodistes noruegues decideixen investigar les xarxes de mendicitat que proliferen en diverses ciutats del país, com Bergen i Oslo. Amb càmeres ocultes, segueixen els moviments de captaires, venedors de revistes i prostitutes d'origen romanès, i determinen que tots es coneixen.

A través dels perfils de Facebook de membres d'aquestes organitzacions que mostren impúdicament grans feixos de bitllets, veuran que, darrere dels captaires, hi ha tota una organització de tràfic de drogues i prostitució que mou quantitats enormes de diners que són transferits a Romania.

Dirigit per Kjersti Knudson i Synnove Bakke.

"Suplements i seguretat"

La indústria de les vitamines i els suplements mou més de 30.000 milions de dòlars als Estats Units. "Suplements i seguretat" ("Suplements and Safety") qüestiona la seguretat i l'efectivitat d'aquests productes, arran dels resultats que mostren diversos estudis científics.

"Suplements i seguretat" ("Suplements and Safety") és una investigació de la situació del sector de les vitamines i els suplements als Estats Units, un sector que ha experimentat un gran creixement i que genera milers de milions de dòlars sota la supervisió limitada de l'Administració d'Aliments i Medicaments (FDA, U.S. Food & Drug Administration), l'agència del govern dels Estats Units responsable de la regulació dels aliments, medicaments i productes biològics, entre d'altres. Els últims anys, s'han plantejat dubtes seriosos sobre la seguretat d'aquests suplements, arran de la detecció de fraus i contaminacions i de la falta d'estudis sobre l'efectivitat real que tenen. El documental investiga els riscos ocults de prendre grans dosis de suplements, analitza com es comercialitzen, es regulen i posen en evidència els grans interessos que hi ha al darrere i que impedeixen que el consumidor estigui prou protegit i informat.  

El documental analitza diversos casos vinculats amb suplements, com el de les vitamines B-50, que comercialitzava Purity First. Després de diverses reclamacions i de detectar-se que contenien dos anabolitzants, l'FDA va trigar gairebé sis mesos a retirar-les del mercat. Un altre cas va passar a Hawaii l'estiu del 2013. Hi va haver un brot de problemes hepàtics greus que les autoritats sanitàries van vincular a un suplement dietètic. L'FDA va relacionar OxyElite amb més de 70 casos de danys hepàtics, però l'empresa va negar cap responsabilitat i va declinar que se l'entrevistés en aquest documental.

Es calcula que actualment es comercialitzen 85.000 suplements dietètics als Estats Units, però l'FDA no en fa cap anàlisi abans que es comercialitzin. Tampoc no hi ha cap registre oficial obligatori per als fabricants de suplements dietètics. L'única cosa que han de demostrar els fabricants és que segueixen unes bones pràctiques de fabricació.

S'han fet estudis científics que demostren que prendre's una megavitamina pot augmentar el risc de càncer o de malalties del cor; que els suplements de vitamina C i vitamina E superen en excés la quantitat de vitamina dels aliments. Això és especialment perillós en el cas de la vitamina E, ja que incrementa el risc de tenir càncer de pròstata i pot provocar efectes adversos, calci a l'orina, que es pot associar a pedres al ronyó, massa calci a la sang, calci a les artèries, calcificació vascular i calcificació dels teixits tous. Els estudis demostren que les persones amb nivells de vitamina D, tant alts com baixos, tenen un risc més alt de tenir malalties cardiovasculars i un augment de mortalitat en general, de manera que conclouen que consumir-ne més no significa que sigui necessàriament bo.

El tercer suplement més utilitzat als Estats Units és l'oli de peix. L'omega-3 que conté l'oli es pren, entre altres coses, per reduir el risc de mort coronària. L'epidemiòleg Andrew Grey, de la Universitat d'Auckland, va compilar els millors estudis sobre l'oli de peix publicats a les revistes científiques més prestigioses del món i va concloure que no hi havia cap prova definitiva que demostri que prendre oli de peix protegeixi contra un atac de cor. Una altra qüestió que afecta l'omega-3 és que, si en el seu procés d'elaboració l'oli s'oxida, llavors conté lípids oxidats. Quan s'ingereixen, els lípids oxidats poden provocar canvis inflamatoris que derivin en malalties cardiovasculars, entre altres efectes perjudicials. Diversos estudis recents sobre els suplements d'oli de peix mostren alts nivells d'oxidació. Un de Nova Zelanda va revelar que un 83% dels olis de peix analitzats no complien ni els estàndards del sector.

Per últim, el documental també analitza els suplements d'herbes. Diversos estudis mostren que la majoria dels que es comercialitzaven no contenien l'ADN del producte que figurava a l'etiqueta.

La idea de prendre's una pastilla màgica que ho millora tot és molt seductora per al consumidor. El problema és que no està regulada i no se sap què porta.

Dirigit per Neil Docherty.

tv3.cat/60minuts

Sant Joan Despí, 12 d'abril del 2019

Anar al contingut