Les sèries d'humor britànic més carismàtiques dels 80 envaeixen la plataforma 3Cat

Els anys 80 va ser una gran dècada pels fans de les sèries a TV3. Es van emetre una tongada de ficcions arribades des del referent televisiu que era la BBC i que es convertirien en mítiques per tots aquells que les van veure.  

 

L'humor britànic, la ironia, els personatges estrambòtics i un pèl destraler van ser els trets que van fer que quedessin en la memòria de tots els que les van seguir. Eren sèries com "L'escurçó negre" o com explicar la història anglesa amb tota la ironia del món; "Allo Allo!" per riure amb l'ocupació alemanya a França; "Els joves", les vivències d'un grup anàrquic de companys de pis a Londres o "Sí, ministre" i "Sí, primer ministre" o com riure de les interioritats de la política. Més tard arribaria "Mr Bean" que amb només amb 14 capítols es va convertir en un clàssic de l'humor.

 

A partir del 2 de desembre, la plataforma 3Cat comptarà amb les quatre temporades de "L'escurçó negre"(24 capítols), l'especial "El conte de Nadal de l'Escurçó negre", les dues temporades d'"El joves"(12 capítols), les 3 temporades de "Sí, ministre" (21 capítols), l'especial "Sí, ministre: el partit en joc", les dues temporades de "Si, primer ministre" (15 capítols); les nou d'"Allo Allo!" (70 capítols) i l'especial "Allò, allò especial: el millor d'Allo Allo!". 

 

I, a partir del 6 de desembre, "Mr Bean" desembarcarà a TV3 i a la plataforma 3Cat disposat a celebrar el Nadal a la seva manera, d'enfrontar-se a un examen o donar la mà a la reina, amb tot el que això pot suposar.

 

 

Interpretat per Rowan Atkinson, el personatge central de la sèrie és el segon príncep, Edmund, duc d'Edimburg, anomenat "L'Escurçó Negre". Un noi aspre i retorçat, d'aspecte maligne, amb una passió irrefrenable per ser rei que el durà a un seguit de traïdories inimaginables que no li acostumen a sortir bé. Amb l'ajut de dos esbirros, Perci i Baldrick, "L'Escurçó Negre" tira endavant les seves malignes ambicions, però es troba el camí ple d'obstacles. 

 

El gran èxit de "Blackadder" al Regne Unit va arribar a TV3 el 1989, juntament amb un lot de sèries mítiques comprades a la BBC com "Els joves". 

 

L'humor britànic i una brillant traducció que va saber transmetre els gags al català, juntament amb la interpretació dels actors de doblatge, van convertir "L'Escurçó Negre" en una sèrie de culte. 

 

Joan Pera, doblador de Woody Allen, no només va posar veu a l'Escurçó, sinó que va dirigir el doblatge de la sèrie. Pera va afegir al personatge l'inoblidable "nyèeee" --que Atkinson, en una entrevista a Catalunya Ràdio, no va reconèixer perquè no ho fa a la versió original. 

 

La resta d'actors de doblatge és també de luxe, amb Enric Arredondo (Baldrick), Pep Sais (Príncep George i Tinent George), Lluís Marco (Douglas McAngus), Roser Cavallé (la reina), Abel Folk (Guy de Glastonbury) o Carles Canut (Pare Bellows), entre molts altres. 

 

TV3 va emetre les tres primeres temporades entre el 1989 i el 1990, mentre que la quarta va arribar més tard. 

 

 

La sèrie "Els joves" havia fet fortuna a la BBC entre el 1982 i el 1984. Narrava les aventures d'en Vyvyan, en Rick, en Neil i en Mike, un grup anàrquic de companys que compartien aventures sota la mateixa teulada, a Londres. 

 

Només van ser dues temporades en antena, però l'èxit va ser aclaparador en aquell Regne Unit comandat per Margaret Thatcher, la dama de ferro. 

 

Aquesta sèrie mostra incidents d'allò més estrambòtics en les vides del Neil, el hippy; el Vyv, el punk, acompanyat del seu hàmster Brigada Antidisturbis; el Mike, el ben vestit i reposat, i el Rick el "conscienciat" social. Tots quatre encara són estudiants i formen un quartet heterogeni. De tant en tant s'esbatussen, però viuen plegats en una casa atrotinada al nord de Londres, que té un propietari bastant estrany, Much Balowski. Les activitats diàries, com portar la roba a rentar, es converteixen en ximpleries absurdes en veure's atacats per mitjons assassins o en tractar de suïcidar-se amb laxants. 

 

Grups Pop com "Madness" o "The Damned" tornen a aparèixer amb el més mínim pretext, i els comparses de cada episodi representen una colla de comediants i comediantes de la comèdia "alternativa" del circuit de clubs i pubs de Londres. 

 

 

El Molt Honorable James Hacker, ministre d'Afers Administratius es passeja, aparentment tranquil, pels passadissos del poder de Whitehall i Westminster. Però interiorment aguditza el seu enginy de cara a la cita oficial que ha de tenir amb el seu astut i obstructiu subsecretari permanent, Sir Humphrey Appleby. 

 

Una vegada més, els tòpics presentats a la sèrie resulten curiosament familiars. Retallades en l'administració local, corrupció en la política del Tercer Món i vendes d'armes a grups terroristes són precisament alguns dels temes que han d'examinar el ministre i el seu departament. 

 

La sèrie interpretada per Jim Hacker, MP (Paul Eddington) i Sir Humphrey Appleby (Nigel Hawthorne)  és la primera i única sèrie guanyadora durant tres anys seguits del Premi a la Millor Comèdia que atorga la prestigiosa Acadèmia Britànica. 

 

 

Anys després arribaria "Sí, primer ministre", seqüela de "Sí, ministre". On, fent realitat aquell principi que diu que la gent puja segons el seu nivell d'incompetència, el ministre d'Afers Administratius, James Hacker, ha ascendit al màxim càrrec polític del país. 

 

Com a Primer Ministre, Jim Hacker es torna més franc i més taxatiu. En canvi, Sir Humphrey es torna molt més astut i els seus circumloquis són cada cop més maquiavèl·lics. Com afectarà el nou poder la seva delicada relació amor-odi? Tots dos s'adonen que, en el camí cap al cim, les pells de plàtan que els posen sota els peus són cada cop més grosses. 

 

A la Gran Bretanya, la sèrie és la preferida dels polítics de partits oposat perquè cadascú està convençut que a qui se satiritza és a l'altre. Aquesta fidelitat a la vida política real, curosament investigada pels guionistes, Anthony Jay i Jonathan Lynn, mostra altre cop a "Sí, primer ministre" que l'humor més agut és el que arrela més en la realitat. 

  

 

En un petit cafè de la França ocupada de la Segona Guerra Mundial, René, el propietari, està servint dos oficials alemanys mentre una noia de la Resistència escolta des de l'habitació del costat i dos aviadors anglesos estan amagats dins un armari del pis de dalt. Però, a René, li fa més por la possibilitat que la seva dona s'adoni de les seves "activitats" amb les cambreres, Yvette i Maria, que no pas tot l'exèrcit alemany. 

 

És a dir, aquesta no és una sèrie dramàtica més sobre la guerra contra els alemanys, sinó la sèrie d'humor de David Croft i Jeremy Lloyd, creadors d'una de les sèries d'humor més populars i més llargues de la BBC: "Are You Being Served?". 

 

 

Creada i interpretada per Rowan Atkinson, "Mr. Bean" és una comèdia de sensació. Atkinson ha estat guardonat amb nombrosos premis internacionals, inclosos l'Emmy de les Arts Populars, un prem BANFF de Televsió al Festival de la Comèdia, la Rosa d'Or de Montreal, el Premi de la Comèdia de la Ciutat de Monreal i el Premi Internaciona de Premsa de Montreal. Les seves comprometedores passallades li han fet guanyar-se el públic d'arreu del món gràcies, sobretot, al seu humor completament visual que acompanya, en comptades ocasions, d'algun soroll o amb breus diàlegs. 

 

Completament repugnant, ocasionalment simpàtic i sempre divertit, "Mr. Bean" ocupa un lloc molt especial en la comèdia televisiva mundial.