"30 minuts": estiu

Emès 28/09/2014

Els Centres d'Internament d'Estrangers són permanentment al centre de la polèmica. No són comissaries ni presons i tenen un encaix jurídic difícil.

Què són? Com funcionen? Diumenge, a les 21.55, "30 minuts" abordarà el tema amb testimonis directes.

Aquest reportatge explora la realitat del Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona a partir de l'experiència de diversos immigrants que hi han estat internats i de les crítiques d'advocats, associacions com la Fundació Migra Studium, la Plataforma Tanquem els CIEs, SOS Racisme o la Coordinadora Catalana per a la Prevenció de la Tortura.

Els CIEs són centres custodiats i regits interiorment per la Policia Nacional. Hi ha un temps màxim d'estada de 60 dies. "Són pitjor que presons", afirmen especialistes de SOS Racisme i Migra Studium.

La Prefectura Superior de Policia de Catalunya no ha permès als autors del reportatge l'accés a l'interior del centre ni entrevistar-ne el director. Al·leguen que no tenen autorització per parlar ni de terrorisme ni dels CIEs. El ministre de l'Interior, el secretari d'Estat i la delegada del govern a Catalunya tampoc no han acceptat ser entrevistats.

En canvi, Joaquin Aguirre, jutge de control del CIE, i Antonio Granados, del Sindicat Unificat de la Policia, sí que han acceptat fer declaracions.

El reportatge s'articula a partir de les experiències del marroquí Mustapha, internat dues vegades, que ha interposat una querella per maltractaments; el pakistanès Abdur Rehman, internat durant dos mesos i no expulsat; Alfredo, de Guinea Bissau, que també s'ha querellat per maltractaments rebuts en l'intent d'expulsió; i l'indi sikh Sono, deportat al seu país després d'unes quantes setmanes d'internament. Advocats, familiars i associacions avalen i complementen els seus testimonis.

El CIE de Zona Franca, a Barcelona, es va inaugurar el 2006. Des d'aleshores hi ha hagut tres suïcidis. L'últim, el del ciutadà armeni Aramis Manukyan, "Alik", de 32 anys. Va morir el 3 de desembre. Per Cap d'Any, hi va haver manifestacions, protestes, vagues de fam, presència d'antiavalots, visites de parlamentaris, jutges, ONGs, periodistes, activistes, etc. Els jutges de control van demanar una sèrie de millores: supressió de les mampares de les visites, instal·lació de tasses de vàter a les cel·les, millora de l'horari de visites i que es comuniqui als jutjats qualsevol lesió dels interns, entre d'altres.

Interns i especialistes denuncien moltes irregularitats: privació de llibertat per falta administrativa, violència física, reclusió d'immigrants no expulsables i amb prou garanties d'arrelament, opacitat, manca de dades i d'informació a familiars i a periodistes, deficiències mèdiques i sanitàries, etc.

Finalment, el 14 de març del 2014 es va aprovar el primer reglament des que es va crear en la llei d'estrangeria del 1985. El reglament s'havia d'haver aprovat sis mesos després de la reforma de la llei d'estrangeria del 2009. Arribava cinc anys tard. Ha estat una gran decepció per a tothom. En essència, consolida el model de gestió policial, no aporta millores substancials en la garantia dels drets dels interns i suposa un retrocés respecte a algunes resolucions dels Jutges de Control.

Un reportatge de Xavier Montanyà i Antonio Cortés
Muntatge: Carles Señalada
Producció: Carolina Trujillo
Producció executiva Batabat: Oriol Cortacans
Producció "30 minuts": Sílvia Pairó
Un reportatge de Televisió de Catalunya amb la col·laboració de Batabat SCCL

Sant Joan Despí, 24 de juliol del 2015