Champions

El "Gelbe Wand", un mur groc contra l'odi

El club fa anys que lluita per allunyar qualsevol forma de discriminació del Mur Groc, que en els anys 80 estava dominat pels grups d'extrema dreta
Jordi Sunyer Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Als anys vuitanta, ni el Mur Groc de Dortmund era tan immens com ara ni l'ambient era el mateix. Grups d'extrema dreta com el Borussenfront el tenien dominat. La lluita per allunyar qualsevol forma de discriminació de l'estadi ha durat més de dues dècades i ha calgut l'aliança dels clubs i d'agrupacions de seguidors per fer-ho possible.

Sebastian Sollgan, redactor de Schwatzgelb.de i soci del Borussia, així ho corrobora:

"Dortmund sempre ha estat una mena d'espai de joc per als nazis. Hi ha algunes àrees de la ciutat en què són bastant actius. Els aficionats, en un estadi, reflecteixen la societat i per això sempre hi ha hagut nazis al camp del Borussia. Però al club no li ha semblat mai bé."

"Aleshores, s'ha prohibit l'entrada a alguns seguidors, però el club també ha iniciat programes educatius."

El Mur Groc actual es va construir després que el Borussia guanyés la Champions del 1997, gairebé tal com Kubala va obligar a edificar el Camp Nou.

 

"Està a rebentar de gent, és un lloc dur... és el cor de l'estadi, el que defineix el batec del Westfalenstadion. Representa una imatge del que és la societat de Dortmund: tens gent més aviat pobre i més aviat rica tots junts al Mur Groc, i allà són tots iguals", explica Sollgan.

A Europa, el Mur Groc intimida però no tant: la UEFA obliga a instal·lar-hi localitats de seient i només hi caben poc més de deu mil espectadors. Això sí: la tribuna sud del Westfalenstadion no perd ni un bri del seu simbolisme.

VÍDEOS RELACIONATS