Ander Mirambell, l'home que va fer realitat el seu somni olímpic

Ander Mirambell, de 38 anys, disputarà a Pequín els seus quarts Jocs Olímpics. Al 2010 va debutar als Jocs de Vancouver, on va quedar en la 24a posició. 4 anys més tard, al 2014, a Sotxi, va ser el 26è i a Pyeongchang, al 2018, el 23è. Aleshores hi havia 30 atletes. Ara s'ha reduït la participació a 25 pilots masculins i 25 de femenins. L'Ander va aconseguir la classificació a Saint-Moritz, a Suïssa, el 14 de gener, on va marcar la velocitat punta més alta de tots els participants: 139,9 km/h. Va obtenir l'última plaça olímpica, però sempre tenint clar què és el que havia de fer per aconseguir-la.

"Vaig analitzar tots els meus rivals i en quins circuits eren més forts i en quins no tant, i quants punts necessitaria per classificar-me. Vaig veure que alguns van decidir anar a provar a la Xina en unes condicions complicades per la pandèmia, les quarantenes... Jo vaig preferir quedar-me a Europa, provar diferents materials, en un circuit o en un altre. Crec que vam jugar bé les cartes. A més, molts pilots volen ser a la Copa del Món perquè hi ha la televisió i hi ha els millors. Però hi ha altres vies de classificació, com ara la Copa Amèrica, que he guanyat dues vegades i he estat subcampió una tercera. Aquesta competició m'ha obert la porta dels Jocs perquè hi he aconseguit els punts que em feien falta per classificar-m'hi."

Ander Mirambell, sempre ambiciós, ha fet l'última part dels seus entrenaments a la platja de Badalona, on ha preparat la sortida, una de les claus en el seu esport. I és que una bona sortida és ben bé el 30% de l'èxit en el resultat final. El pilot català té molt clars els objectius, tot i que quan competeixi, el 10 i 11 de febrer, només haurà fet, com a molt, deu baixades per la pista olímpica.

"El primer objectiu serà familiaritzar-me amb el circuit de Pequín perquè tots els meus rivals ja hi han estat. Ells ja han fet unes 40 baixades i jo cap. Tenen un gran avantatge. Per tant, el primer és agafar un punt de confiança. Si ho aconseguim, l'aspiració és quedar entre els 20 primers. Si les coses van molt bé i el trineu respon, fins i tot quedar una mica més amunt seria possible. Cal ser ambiciosos."

El pilot manresà, malgrat tot, coneix bé com serà la pista on competirà. També ha analitzat els seus rivals.

"Amb la informació que hem anat obtenint de com és el circuit faig un treball de mentalització i visualització que consisteix en tancar els ulls i simular les baixades. Tinc uns vídeos amb les corbes, com si fossin un trencaclosques, amb la informació del que s'ha de fer en cada una d'elles. També tinc vídeos dels meus rivals veient què fan ells en el recorregut. Espero que tota aquesta informació serveixi per ser el màxim de competitiu."

El fet que sigui tan complicat entrenar en circuits de skeleton, perquè n'hi ha molt pocs al món --a Espanya no n'hi ha cap-- obliga a reinventar-se.

"És un repte. A cada cicle olímpic hem anat incorporant coses, com gadgets per entrenar el coll o el cap. Si no tens on fer baixades pots rendir-te o buscar els punts que marquin la diferència, a nivell de visualització o a nivell mental, per 'fer' baixades que no són físiques però que esperem que donin els seus fruits."

Els Jocs Olímpics d'Hivern del 2030, si es fessin finalment a Catalunya, podrien ajudar a tenir un circuit permanent per fer baixades?

"La normativa del Comitè Olímpic Internacional permet que es puguin fer uns Jocs Olímpics utilitzant part de la infraestructura d'un altre país. Un circuit per fer skeleton és molt car. La importància de la candidatura rau en el fet que seria un projecte per poder ajudar que sortissin nous esportistes. La Gran Bretanya ha tret medalla en els últims Jocs Olímpics sense tenir una instal·lació a casa seva. Crec que s'ha de copiar una mica aquest model. Els Jocs d'hivern haurien de convertir-se en una herència esportiva i cultural a casa nostra, perquè gent que viu a la platja pugui anar a la muntanya a tocar la neu i el gel. Que qui vulgui provar l'skeleton tingui l'oportunitat d'anar a Innsbruck, que al final surt més econòmic que anar a Madrid amb l'AVE."

Ander Mirambell practicava l'atletisme. Feia heptatló. Un dia es va plantejar què havia de fer per ser olímpic, a l'adonar-se que amb l'atletisme ho tenia complicat.

"Un dia, veient la pel·lícula 'Elegidos para el triunfo' (Cool Runnings, 1993) que protagonitzen els jamaicans que van als Jocs Olímpics de Calgary-88 a participar en la modalitat de Bobs, vaig pensar que jo volia fer allò. Vaig provar l'skeleton perquè era més econòmic. Em vaig enamorar d'aquest esport. Vaig invertir tot el que tenia per comprar-me un cotxe i vaig poder competir durant les dues temporades següents amb el somni de participar algun dia en una Copa del Món i en uns Jocs Olímpics."

Ander Mirambell ara és un expert atleta olímpic. Seguidor de l'RCD Espanyol, el seu somni ara és un altre: que hi hagi relleu en la seva modalitat.

 

"Avui dia tenim gent que està competint a nivell internacional. He tingut ofertes per fer el projecte que porto de captació de nous valors fora de Catalunya, però m'agradaria treballar-lo aquí i més encara si tenim la possibilitat de fer uns Jocs Olímpics a casa. La millor herència que pot deixar una persona no només són les medalles, sinó un camí ben marcat per tal que altres esportistes el puguin seguir i puguem veure més catalans en els Jocs Olímpics."