El cometa 12P/Pons-Brooks vist de de Breda, el 15 de març (Pau Montplet)

Oportunitat única per veure el cometa 12P/Pons-Brooks sobre el cel de Catalunya

Alberto AlcántaraActualitzat

Aquests dies tenim una oportunitat única per veure des de Catalunya el pas del cometa 12P/Pons-Brooks, un dels cometes periòdics coneguts més brillants. Ja és visible amb binoculars en condicions de cel fosc.
 


Com observar-lo?

Com sempre que vulguem contemplar el cel nocturn, cal buscar un indret amb un mínim de contaminació lumínica: allunyar-se de la ciutat i escollir un lloc amb un horitzó clar. I abrigar-se, que les nits encara són fredes!
 

Per localitzar el cometa, podeu ajudar-vos amb eines com TheSkylive.com. Fins ara, la referència era la galàxia d'Andròmeda. Aquí teniu un exemple de com apareixia el cometa el dia 11 de març entre Andròmeda i la galàxia del Triangle. Així es va fotografiar des del Mirador Astronòmic de Sant Roc (imatges: Parc Astronòmic Muntanyes de Prades).

El cometa 12P / Pons-Brooks i la galàxia d'Andròmeda, el dia 11 de març (Parc Astronòmic Muntanyes de Prades)

L'astrofotògraf Aleix Roig dibuixava aquest mapa del cel sobre l'espectacular imatge del cometa.
 

 

Durant els pròxims dies, cal referenciar-se amb la constel·lació dels Peixos. Cap al 27 de març, caldrà buscar la constel·lació d'Àries. Al voltant d'aquelles dates, el cometa podria ser observable a simple vista si es gaudeix de bones condicions d'observació.

El millor moment de la nit és just després del capvespre, i l'ideal és utilitzar uns binoculars o un telescopi. Ara entrem en una fase lunar creixent, que acabarà amb la lluna plena del 25 de març. Això és un fet que complicarà l'observació.

El cometa des d'Ares dels Oms (València), el 12 de març (Roger Mira)

El cometa serà visible des de l'hemisferi nord fins a principis de l'abril. El 21 d'abril es donarà el seu pas pel periheli, el punt de l'òrbita més pròxim al Sol. Just després del periheli, el cometa desapareixerà del cel nocturn a l'hemisferi nord, i serà visible des de l'hemisferi sud, encara que la seva brillantor aparent disminuirà. El 2 de juny, el cometa passarà a uns 230 milions de quilòmetres de distància de la Terra. Serà el moment de màxima proximitat.

Fotografia circumpolar amb el cometa 12P / Pons-Brooks (punt verd) des d'Osona (Emili Vilamala)

Història i característiques

El cometa 12P/Pons-Brooks el van descobrir, de manera independent, els astrònoms francesos Jean-Louis Pons i Alexis Bouvard, i el rus Vincent Wisniewsky, l'any 1812. És un cometa periòdic, i el 1883 va ser observat pel nord-americà William Robert Brooks. El nom del cometa es va establir a partir de les dues primeres aparicions a prop del periheli.

El cometa té un període orbital d'uns 71 anys, i per això es categoritza com a cometa de tipus Halley (cometes amb un període d'entre 20 i 200 anys). L'últim pas del cometa pel periheli va tenir lloc el 22 de maig del 1954. La pròxima oportunitat de contemplar-lo serà l'estiu del 2095, quan el  12P/Pons-Brooks passi pel periheli, el 10 d'agost.

És un dels cometes periòdics coneguts més brillants. S'estima que el nucli del cometa té uns 30 quilòmetres de diàmetre.

Curiositats

Alguns mitjans de comunicació parlen del 12P/Pons-Brooks com el "cometa diable". La denominació ve de la forma de banyes que va assolir la coma del cometa el juliol del 2023, segons va observar l'astrònom Elek Tamás.
 


La coma es forma quan els materials congelats del nucli del cometa se sublimen (passen directament de l'estat sòlid a gas). El gas sublimat arrossega pols del nucli del cometa i forma una capa exterior que s'anomena "coma" o "cabellera".

L'estiu passat, el cometa va experimentar un "esclat", un alliberament sobtat de gas i pols, que va fer augmentar la seva brillantor i que va provocar una forma característica de ferradura o banyes. Alguns, fins i tot, hi van veure el Falcó Mil·lenari, l'emblemàtica nau espacial de la saga de "La guerra de les galàxies".

 


El passat mes de novembre, en el marc dels estudis sobre cometes de l'Institut de Ciències de l'Espai (CSIC/IEEC), i des de l'Observatori de Pujalt, Josep Maria Llenas va detectar un altre esclat. Ho explica l'astrofísic Josep M. Trigo en aquest article.

  

 

Espectacle al cel

Sigui com sigui, aprofiteu aquests dies per contemplar el cel. Encara que no pugueu veure el cometa sempre trobareu motius per gaudir-ne. Si ho feu, podeu compartir les vostres fotografies amb nosaltres a la secció de participacions del portal del Temps.

El radar de la Panadella sota el cel nocturn (Fer Photography)
Des de cala Xelin, a l'Ametlla de Mar (11 de març) (Emili Zaragoza)
ARXIVAT A:
Meteorologia
compartir a Whatsapp
Següent
Anar al contingut