Les glaceres dels Andes acusen l'escalfament global

Redacció Actualitzat
TEMA:
Crisi climàtica
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Les glaceres dels Andes han perdut gel de manera generalitzada entre l'any 2000 i el 2018, com a conseqüència de l'escalfament global. La situació és especialment greu a les zones centrals, on el retrocés de les glaceres s'ha accelerat durant l'última dècada.

Un grup d'investigadors francesos i argentins han arribat a aquestes conclusions després d'analitzar unes 30.000 imatges de satèl·lit de tota la zona andina, preses al llarg de dinou anys. L'estudi l'ha publicat la revista Nature Geoscience.

 

 

Les xifres del desglaç

L'estudi inclou tota la serralada andina, que va des de Veneçuela fins a la Patagònia, dividida en set zones: tròpics interiors, tròpics exteriors, Andes àrids, Andes centrals, Patagònia nord, Patagònia sud i Andes de la Terra del Foc.

De mitjana, les glaceres s'han aprimat 13,7 metres. Segons Pierre Pitte, un dels investigadors que han participat en l'informe, és un resultat que està en sintonia amb el que està passant en altres parts del mon, i té a veure, específicament, amb el canvi climàtic i l'escalfament global.

 

Pitte treballa al Consell Nacional d'Investigacions Científiques i Tècniques de l'Argentina (Conicet). Segons el científic, les dades més preocupants corresponen a la zona del nord de la Patagònia, als Andes centrals i als Andes àrids, àrees situades a Xile i l'Argentina.

En aquest tram de la serralada, el balanç de les glaceres es va mantenir estable en la primera dècada dels anys 2000. En canvi, la velocitat de la pèrdua de massa s'ha disparat durant els últims deu anys, coincidint amb condicions de greu sequera.

Precisament, la fosa d'aquestes masses de gel i neu ha ajudat a apaivagar la mateixa sequera, tot i que el problema de fons i a llarg termini és evident. El volum d'aigua emmagatzemada a les glaceres és cada cop menor.

 

La zona sud de la Patagònia també presenta xifres molt preocupants: 86 centímetres d'aprimament a l'any, cosa que signfica que les glaceres han perdut 16,3 metres de gruix en 19 anys.

Si la fusió continua al mateix ritme, aquestes masses de glaç podrien desaparèixer "en les pròximes dècades o segles", segons va declarar l'investigador. Per Bitte, "el retrocés de les glaceres és un senyal d'alerta i una pèrdua potencial de patrimoni absolutament incalculable."

ARXIVAT A:
Crisi climàtica

VÍDEOS RELACIONATS