L'Observatori de l'Estartit certifica una regressió costanera de 15 metres en 25 anys

Des del 1946 han estat 40 metres, per tant, la velocitat de retrocés està augmentant

Francesc MauriActualitzat

Sovint parlem de la pujada del nivell del mar a Indonèsia o a l'Adriàtic. Jakarta o Venècia s'inunden. Ens fa l'efecte que això queda lluny i que no passa a casa nostra. Doncs les dades són, senzillament, irrefutables. La primera línia de la costa catalana s'inunda. El problema, a més a més, augmenta de velocitat. Fa temps que l'informe sobre el canvi climàtic més complet del sud d'Europa, el Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya, es va publicar i ja contempla el que avui us expliquem amb dades numèriques i visuals més que evidents.


Quin observatori certifica les dades?

A Catalunya tenim la sort de disposar d'un dels millors observatoris meteorològics i d'observació marítima del Mediterrani. No depèn de cap govern ni institució. És el de l'Estartit. Un topògraf fill de pescadors, Josep Pascual, n'és el responsable. Va començar als anys 60 les observacions meteorològiques. A partir del 1969 de forma regular i a partir del 1973 observant la temperatura de l'aigua del mar i el seu nivell.

Més tard, el 1993 va iniciar mesures dels avanços i retrocessos de la platja compresa entre l'espigó del port de l'Estartit i Illa Roja, una mica al nord del cap de Begur. Deixa de banda el tram just de la desembocadura del Ter, on els mecanismes són molt més complexos.


Quines són les xifres?

El resultat és d'una contundència molt gran. A banda d'un escalfament notable mesurat fins a 80 metres, de l'aigua del mar, el nivell del mar a l'Estartit ha augmentat 10 centímetres en els darrers 30 anys, 7 dels quals en els darrers 10 anys. El procés s'està accelerant molt.

 

Les complexes mesures preses a peu de platja en el tram port de l'Estartit-Illa Roja, amb centenars de dades i elaborades fins al 2015, ens acoten les xifres. Des del 1993 la regressió de la platja ha estat de 15 metres.

 

Des del 1946, any de la primera foto disponible de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, la regressió se situa en uns 40 metres.

 

Podeu comprovar sobre el terreny, arrossegant de dalt a baix, la gran diferència que suposen aquests 40 metres entre el 1946 i el 2019. Si no veieu correctament la imatge cliqueu aquí.


Entre el 2015 i el 2019, les mesures estan preses però, per la seva complexitat, no tenim les xifres definitives.

 

Què hi podem fer?

Si fem números, a partir d'ara, cada 10 anys la regressió serà d'uns 10 metres i, per tant, estem davant d'una situació realment delicada.

Alguns experts reclamen ja la desconstrucció d'algunes àrees on la primera línia de mar construïda ja toca l'aigua. D'això ja se'n va parlar per exemple arran d'algunes de les llevantades dels darrers 2 i 3 anys al sud del País Valencià.

Experts com Jorge Olcina, catedràtic de Geografia de la Universitat d'Alacant i expert en riscos naturals, es pregunten per què els ajuts extraordinaris en reconstrucció s'han reinventit en aixecar novament el que està demostrat que, cada cop més, presentarà problemes.

La construcció d'esculleres en llocs estratègics seria una altra opció. Obra, però, faraònica. Valdria la pena a l'aeroport del Prat, a les vies del tren del Maresme, al Serrallo o la Barceloneta, al delta de l'Ebre, Tordera, Llobregat, etc.? Són preguntes que ens hem de fer.

Com aguantem les platges? La sorra, antigament, no es remenava amb màquines de garbellar per la neteja de les platges. La natura compactava la sorra, amb vegetació com la tan necessària posidònia o d'altres elements. La pluja afavoria una mena de ciment compacte. Ara afavorim la pols. El transport d'aquest pols deixa nues algunes platges.

La presència de vegetació adient, creació de dunes i obstacles paravents són solucions cada cop més necessàries que ja s'estan posant en pràctica en algunes platges. Potser hem d'abandonar els tractors garbelladors i tornar a mètodes més manuals.

Evidentment, tot plegat acompanyat de la lluita integral contra el canvi climàtic

ARXIVAT A:
Crisi climàtica
Anar al contingut