Estudien amb tècniques mèdiques les "pedres gegants" de gel, cada cop més habituals

Saber com es formen les pedres, cada cop més grans i fins i tot gegants, pot prevenir danys materials i humans

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto48

Cori Calero

Periodista de TV3 especialitzada en crisi climàtica

@CoriCalero
Actualitzat

Mai abans s'havien registrat pedres tan grans com en els darrers anys. Quan fan més de 10 centímetres, ja s'anomenen "pedres gegants". Boles de gel d'aquest calibre, i fins i tot de més de 12 centímetres, se n'han recollit dos estius seguits.

L'agost del 2022, al Baix Empordà, van provocar greus danys materials i econòmics i fins i tot Ia mort d'una nena de 20 mesos.

L'any següent, també a l'agost, pilotes de glaç de la mida de pomes van destrossar cultius, edificis, cotxes...

I és que, enmig d'una sequera extrema de més de 3 anys, hem tingut més pedregades. Fins i tot les hem tingut molt a prop de costa, quan històricament són més habituals cap a la plana de Lleida, el Prepirineu o la Catalunya Central.


Predir millor les pedregades amb un mètode innovador

El Servei Meteorològic de Catalunya va decidir engegar un projecte per estudiar aquestes pedres de mides extraordinàries. Per aconseguir-ho, la col·laboració de la població és bàsica: demanen a través de xarxes que les guardin al congelador fins que ells puguin recollir-les i que els avisin a través del seu web, meteo.cat.

Després les analitzen amb un mètode totalment innovador. Si fins ara la recerca internacional d'aquests estudis consistia a trencar-les per accedir al seu interior, ara, amb un TAC en un centre mèdic, en poden obtenir fins i tot més dades.

Així es veu la pedra passada per la màquina del TAC
Així es veu la pedra passada per la màquina del TAC (3Cat)

La idea va sorgir de dos tècnics del Servei de Predicció del Servei Meteorològic. En Tomeu Rigo i la Carme Farnell guarden les mostres al congelador i des d'allà, amb una nevereta portàtil, les transporten fins a centres odontològics o mèdics perquè els facin el TAC ben bé com es faria a una persona.

"Fins ara, tallant la pedra, perdíem totes les propietats que tenia i ja no podíem seguir analitzant-la més."

"En el nostre cas, amb el TAC, la pedra queda intacta i podem estudiar-la tant com vulguem. A banda, obtenim més capes que només trencant-la", explica en Tomeu.

Què n'obtenen, del TAC?

Gràcies a la tomografia axial computada (el que significa la sigla TAC), poden veure exactament quina és l'estructura interna de les pedres, la morfologia capa per capa, la composició... i fins i tot recrear la vida de la pedra des del moment en què s'ha format i saber en quin tipus de núvols.

"Els ingredients que es necessiten perquè aparegui un núvol amb desenvolupament vertical, que és el que fa que les pedres siguin gegants, és l'increment de la temperatura del mar. I també l'aportació de la humitat, que al mar fa que creixin fins a 15 o 20 quilòmetres d'altitud a nivell vertical", explica Santi Segalà, cap de l'Àrea de Predicció del Servei Meteorològic de Catalunya.

I la temperatura del mar és conseqüència directa de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, així que és un dels elements que indica que la crisi climàtica agreuja fenòmens com les calamarsades.

Les pedres es guarden en congeladors i es porten a les clíniques per fer-los TAC
Les pedres es guarden en congeladors i es porten a les clíniques per fer-los TAC (3Cat)

"Cada cop trobem pedres més grans i fins i tot gegants"

"Cada cop trobem pedres més grans". Santi Segalà expressa la seva preocupació pels fenòmens cada cop més abruptes. Per això necessiten saber exactament com es formen.

"El nostre objectiu final és saber com es produeixen les tempestes, amb l'objectiu de fer les prediccions cada cop més eficients, més precises, amb més antelació."

Així, apunta Segalà, Protecció Civil pot fer plans de protecció abans, i es poden salvar vides i estalviar danys materials.

ARXIVAT A:
Crisi climàticaMeteorologia
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut