Poca neu a la zona del Puigmal, vist des del Taga (Xavier Rodríguez)

Al Pirineu hi ha molt poca neu, ara n'hi tenim la mateixa que a mitjans de maig

Les escasses nevades de l'hivern al Pirineu i la prematura pujada de les temperatures han avançat la fosa de neu dos mesos

Néstor GómezActualitzat

Ens trobem en el moment àlgid de la temporada de neu, moment de màxima acumulació sobre el terreny de l'hivern, i la veritat és que n'hi ha molt poca sobre el Pirineu.

La sequera que pateix el país també es deixa sentir en un Pirineu amb molt poca presència de la neu, pràcticament testimonial i que poca aportació farà d'aigua durant les setmanes vinents. De fet, quan arribi el moment àlgid del desgel, cap al maig, ens trobarem que no hi haurà neu per fondre perquè ara tenim la mateixa quantitat de neu que si fóssim a mitjans de maig.

Les reserves de neu al Pirineu occidental, és a dir, les que van a parar a la Noguera Ribagorçana, la Noguera Pallaresa, la Garona i el Segre es troben només al 43%, segons dades de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. Si bé el volum d'aigua en forma de neu del Pirineu occidental en aquesta època de l'any hauria de ser d'uns 780 hm³, una quantitat d'aigua que ompliria tots pantans de les conques internes i faltaria un segon pantà de Sau, actualment només n'hi ha 332 hm³.

Neu al Pirineu el 12 de març (Satèl·lit Terra de la NASA)

De les estacions meteorològiques d'alta muntanya, cap arriba al metre de gruix, i la que registra més acumulació de neu és Cadí nord, amb 55 cm. En canvi, en aquesta època de l'any de màxim gruix anual hauríem de tenir acumulacions superiors als 100 cm al Pirineu occidental.

 

En el cas de la Bonaigua, dels 120 cm de neu de mitjana, només en té 34. I en tots els casos es troben amb gruixos deficitaris o molt deficitaris. Aquí teniu les gràfiques de l'evolució del gruix de neu de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya durant aquesta temporada a la Bonaigua i Malniu.

Gruix de neu a la Bonaigua (ICGC)
Gruix de neu a Malniu (ICGC)

Una minsa quantitat de neu que no ens alliberarà de la sequera

Les últimes sequeres es van acabar amb un reguitzell de pertorbacions mediterrànies que van descarregar entre 200 i 500 mm durant la primavera. A més, aquesta gran precipitació va ser en forma de neu a les capçaleres dels rius, i entre febrer i maig van caure gairebé dos metres de neu a les capçaleres del Freser i del Ter. Una neu que es va anar fonent amb l'avanç de la primavera i va acabar d'omplir els pantans. És a dir, els pantans van arribar a l'estiu plens per la gran quantitat de pluja caiguda i per la gran quantitat d'aigua fruit de la fusió de la neu.

La serra del Cadí des d'Estana (Gabriel Palou)

L'estiu serà molt dur, amb situacions crítiques, si no arriben les pluges d'abril i maig

Ara, en canvi, ni tenim aigua ni tenim neu. Només queda esperar que abril i maig no fallin i siguin realment plujosos per remuntar la situació de sequera en què vivim. Però, a la vegada, ens hem de preparar per si les desitjades i necessàries pluges no arriben, perquè si és així ens espera un estiu molt crític. Crític perquè arriba l'època de l'any més càlida i més seca, amb un terreny eixut per la sequera i uns pantans buits, i per una activitat primària que li caldrà aigua i per la pressió de la població turística demanant un recurs escàs, minso i en alguns casos esgotat com és l'aigua.

ARXIVAT A:
SequeraCrisi climàticaMeteorologia
Anar al contingut