Com més nivell socioeconòmic, més exposició a certs contaminants, diu un estudi europeu

Les famílies amb un nivell socioeconòmic més alt tenen més risc d'estar exposades a certs contaminants químics. És la conclusió d'un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) que es publica a la revista "International Journal of Hygiene and Environmental Health".

Sovint es diu que els grups de nivell socioeconòmic més baix estan més exposats a la contaminació. Diversos estudis han demostrat una relació entre ingressos econòmics, estatus social, ocupació i educació i el nivell d'exposició a diversos riscos ambientals. Els resultats, però, no sempre coincideixen: alguns donen suport a la tesi tradicional i d'altres contradiuen que els grups desfavorits són els que tenen més risc.

Fa poc menys d'un any, un altre estudi d'ISGlobal ja mostrava que la relació entre el nivell socioeconòmic de les embarassades i els riscos ambientals a què s'exposen depèn de l'entorn urbà en què viuen. Publicat al juliol a la revista "Environmental Health Perspectives", descrivia l'exposoma urbà -el conjunt de factors ambientals als quals una persona s'exposa en una ciutat al llarg de tota la seva vida- de gairebé 30.000 embarassades de nou ciutats europees, entre els quals hi havia Sabadell i València.

En l'estudi s'analitzaven 28 indicadors ambientals, com ara l'exposició a partícules en suspensió, i diòxid de nitrogen i al soroll del trànsit i altres factors com la proximitat a espais naturals, a transport públic i a zones de vianants. Els resultats van ser heterogenis. D'una banda, a Bradford i València, les dones embarassades amb un nivell socioeconòmic baix vivien més exposades a riscos ambientals. Per contra, a Sabadell i a Oslo, eren les dones de classe alta les que vivien en un entorn menys saludable.

Aquell estudi formava part del projecte HELIX, que té com objectiu definir l'exposoma a què mares i nens estan exposats i relacionar-lo amb la salut i desenvolupament dels infants.
 

Contaminants amb evidències que són tòxics

El nou estudi presentat ara també forma part del projecte HELIX, però els contaminants analitzats son diferents. Els autors van recollir mostres d'orina i de sang de 1.300 dones embarassades a Espanya, França, Grècia, Lituània, Noruega i el Regne Unit. També en van recollir dels seus fills i filles de 6 a 12 anys. Hi van mesurar les concentracions mitjanes de 41 contaminants, aquells dels que hi ha més evidència científica sobre la seva toxicitat per als humans. A més, les mares van omplir qüestionaris sobre el seu nivell educatiu, laboral i de riquesa familiar.

Els resultats indiquen que les dones embarassades amb un nivell socioeconòmic més alt tenien un risc més elevat d'exposició a diversos compostos: substàncies perfluoroalquilades, mercuri, arsènic, fenols i plaguicides, que les dones amb nivells socioeconòmics més baixos. També els nens i nenes de famílies amb una posició social més elevada tenien més risc d'exposició a compostos organoclorats, substàncies perfluoroalquilades, mercuri, arsènic i bisfenol A.

En canvi, en els nivells socioeconòmics més baixos, només es va trobar que hi havia més risc d'exposició en el cas del cadmi durant l'embaràs i en els metabòlits del plom i del ftalat en la infància.

Parissa Montazeri, investigadora d'ISGlobal i primera autora de la publicació, comenta possibles explicacions dels resultats:

"S'han de cercar en les diferències en la dieta, l'hàbit de fumar i l'ús de productes de consum, com els cosmètics, entre famílies de diferents posicions socioeconòmiques. Per exemple, fumar tabac pot explicar part dels nivells elevats de cadmi observats en dones amb nivells socioeconòmics més baixos."

La dieta podria explicar els alts nivells de mercuri, pel major consum de peix, o de plaguicides pel consum més elevat de fruita. Però es tracta de simples hipòtesis. Més enllà d'aquestes explicacions, hi ha aspectes molt importants, com assenyala Martine Vrijheid, investigadora d'ISGlobal i coordinadora de l'estudi:

"Molts dels contaminants químics estudiats són sospitosos de tenir un impacte negatiu en la salut infantil i adulta. En futurs treballs, és important que s'analitzin els impactes en la salut dels contaminants ambientals tenint en compte el paper de la posició socioeconòmica."

Dels dos estudis es podria deduir que l'exposició a certs contaminants ambientals, com partícules i òxids de nitrogen, depèn més de la zona de residència -amb variacions segons les ciutats- i que en d'altres depèn dels hàbits de consum. En tot cas, sigui d'una manera o una altra, les desigualtats influeixen en l'exposició de les embarassades i dels seus fills a contaminants i, per tant, en el seu estat de salut i el seu desenvolupament.