BONA DIADA DE SANT JORDI

Sí, ja sé que és demà, però estaré tan entretingut comprant roses i llibres i esperant el partit del vespre que m'estimo més desitjar-vos-ho per avançat.
Encara no sé quin llibre triaré per a la Marta, però sé que serà un dia fantàstic, perquè la diada de Sant Jordi sempre ho és. És molt especial. Com a mínim, per a mi. Veure gent feliç passejant amb la rosa o el llibre, nens que tafanegen entre publicacions, avis o àvies amb la seva rosa preparada per regalar... Només la nit de Reis i el dia de La Marató de TV3 em fan sentir igual.
Tant que encara no he parlat de futbol, que, al cap i a la fi, és que faig en aquest blog. També podria ser que ho fes per precaució. Dels cinc patits que quedaven a començament de setmana, els que m'amoïnaven més eren els dos primers. I no tant pels rivals -el Deportivo i l'Sporting, amb tots els respectes- com per l'evolució de l'equip.
Ja he explicat alguna vegada que la primera bona notícia després de la davallada de resultats va ser el partit contra el València. Tot i la derrota. I el zero a vuit a Riazor m'ho va confirmar. De la mateixa manera, falta acabar de tancar el cercle de la recuperació, i això serà dema, contra l'Sporting d'Abelardo.
No dubto que el Barça guanyarà. No veig espai per a la sorpresa. Però serà un partit on hauríem d'acabar de confirmar la recuperació de l'entesa dels tres del davant, la tornada de Neymar i la consolidació d'una defensa que aquesta temporada ha actuat com el Guadiana, el riu que apareix i desapareix en el seu recorregut cap al mar.
No és demèrit dels quatre del darrere. Ni falta de capacitat del porter. És una feina d'equip, i comença per la pressió dels tres del davant i les ajudes dels tres del mig del camp; una feina que aquesta temporada ha tingut fases llargues en què ha estat mal resolta i ha fet la sensació que l'equip estava d'oferta per a les davanteres contràries.
En farà falta aquesta consistència per encarar els tres últims partits de Lliga. Desplaçaments a Andalusia, contra el Betis i el Granada, i derbi al Camp Nou contra l'Espanyol. Tres partits complicats, perquè, sobretot en els dos últims, s'hi poden estar jugant la temporada.
Em preocupa més el partit de l'Sporting - quatre jornades abans del final- perquè després del xut d'energia de la Corunya, el cap els pot fer la mala passada de creure que tot està fet. Per això m'amoïna aquest dissabte.
I no és que no tingui confiança en Sant Jordi, el sant patró de Catalunya. No és això. És que, fins on jo sé, aquest cavaller llegendari, capaç de provocar una peritonitis amb la seva espasa al drac més agosarat, de futbol no en tenia ni idea. És més: tinc entès que no li agradava gens. Que l'autèntic especialista era el drac. Fins al punt que el cavaller va aprofitar que el monstre estava sentint un clàssic a "La TDP" per agafar-lo per sorpresa i salvar la princesa -això m'ha explicat el Puyal-. O sigui que, per si de cas, val més que els de Luis Enrique no s'encomanin a ningú i resolguin per la via ràpida aquest partit de dissabte. Seria un bon regal de Sant Jordi per a tots plegats. Un gran complement per a la rosa i el llibre, esclar.