Zapatero 2004-2006: cap al principi del final d'ETA

Zapatero va convertir-se en president amb el Pacte per les Llibretats i contra el Terrorisme fet miques. L'entrevista del conseller en cap de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, i la posterior treva d'ETA a Catalunya precipita la ruptura antiterrorista entre PP i PSOE. En aquest escenari, Zapatero no oblida possibles vies per iniciar el procés de pau i fins i tot, apareixen informacions mai confirmades que el seu govern té una proposta de pau d'ETA. L'especulació guanya crèdit, sobretot, a partir del 14 de novembre del 2004. Aquell dia, al velòdrom d'Anoeta de Sant Sebastià, la il·legalitzada Batasuna anuncia una proposta a favor del diàleg i la democràcia que condueixi, sota el comandament també d'Arnaldo Otegi, a la resolució del conflicte basc. És el 17 de maig del 2005 quan la política antiterrorista del nou govern del PSOE pren més cos. Es concreta una estratègia que passaria pel diàleg, si s'escau, amb la banda. El president espanyol demana l'autorització de les Corts i obté llum verda de tots els partits menys del Partit Popular. Aquella sessió escriu el certificat de defunció del pacte antiterrorista i dóna el tret de sortida a una campanya de rebuig dels conservadors, que participen en actes de protesta organitzades per les associacions de víctimes. L'opció de Zapatero, però, queda a la corda fluixa durant l'estiu, quan la banda terrorista emprèn una campanya d'atemptats contra interessos turístics que precedeix altres atacs simbòlics contra la candidatura olímpica de Madrid 2012 i la celebració del Dia de la Constitució. Cap d'aquestes accions provoca danys personals: pretenen deixar clar que la banda no està debilitada. És per això, que l'actuació policial agafa un paper transcendent en una mena de lluita cos a cos amb les pretensions dels terroristes. Des del maig del 2003 que ETA no mata, i ja al voltant d'aquelles dates, el govern -aleshores del PP- centrava l'atenció en la banda i frustrava el moviment d'explosius i el desmantellament d'arsenals. Això va permetre silenciar ETA fins a la campanya de l'estiu de l'any passat. Però els comandaments policials no havien descansat en detenir agents de l'òrbita terrorista (200 des del gener del 2004) entre Espanya, França, Alemanya i l'Amèrica Llatina. Els revessos més destacats van ser la detenció de "Mikel Antza" i la seva companya "Anboto", els àlies de la cúpula etarra. En l'àmbit judicial tampoc no s'ha afluixat el setge, ara eclipsat pel macrojudici contra 56 membres de l'esquerra abertzale. Entrat el 2006, creix en l'opinió pública la certesa que la banda està més debilitada que mai. Això revitalitza l'estratègia de Zapatero, que no obstant, reclama prudència insistentment. No serà fins al 26 de gener que Zapatero s'atreveix a anunciar que "ens trobem al principi del final" de la violència terrorista; i puntualitza que serà "un procés llarg, dur i difícil". El president, en aquestes declaracions, es veu envalentit pel llarg període sense víctimes, i per "alguna informació" que el convida a l'esperança. Malgrat això, ETA fa acte de presència amb atemptats de poca envergadura i amb l'enfortiment de l'extorsió als empresaris bascos perquè paguin l'anomenat "impost revolucionari". Aquests episodis alimenten l'escepticisme després de les paraules de Zapatero i, sobretot, donen arguments a l'oposició del PP per carregar contra la via Zapatero. El líder dels conservadors, Mariano Rajoy, fins i tot estén la mà al president per recuperar l'entesa entre els dos grans partits en la lluita contra el terrorisme. Zapatero, però, manté la seva aposta fins que recupera tota la seva raó de ser el 22 de març del 2006. ETA declara una "treva permanent" que dóna ales a l'esperança. El president espanyol, però, reitera en aquest punt que s'és al "principi del final d'un procés que serà llarg, dur i difícil".