Un ciutadà de Wisconsin demana el vot pel candidat demòcrata
Un ciutadà de Wisconsin demana el vot pel candidat demòcrata

Wisconsin, el mirall de l'Amèrica de Trump per entendre les eleccions de mig mandat

Xesco ReverterActualitzat

Hem viatjat fins a Wisconsin per dos motius: perquè va ser un dels estats demòcrates que Donald Trump va guanyar per sorpresa (per només 22.000 vots) i perquè la seva pròpia història recent és reveladora d'evolució de la primera potència. I les dues coses ens serveixen per donar pistes de per on van les eleccions legislatives del 6 de novembre que poden marcar la segona meitat de la presidència de Trump.

Aquest estat de la zona dels grans llacs --amb una població i un PIB semblants als de Catalunya, però amb un territori cinc vegades més gran-- era el gran bastió de l'Amèrica progressista. D'aquí van sortir idees socialdemòcrates com subsidis socials, la negociació col·lectiva o la necessitat de tenir un govern fort que Franklin Delano Roosevelt acabaria adoptant pel seu New Deal. Durant un segle, a la capital, Madison, s'anaven alternant en el poder republicans i demòcrates, però més o menys tots respectaven aquesta herència i entre ells hi havia un clima de col·laboració i respecte. Resultat: Wisconsin era un dels estats amb més igualtat i cohesió política i social.

Què va passar a Wisconsin el 2010?

Tot això, però, va volar pels aires el 2010, quan el jove republicà ultraliberal Scott Walker va guanyar les eleccions a governador. Ell i els seus poderosos donants conservadors estaven decidits a rebentar aquell laboratori progressista i substituir-lo per un d'ultraconservador. I tal dit tal fet. Amb un any, va engegar una guerra contra els sindicats prodemòcrates que sempre havien tingut molt de pes i a qui ell va convertir en l'enemic del poble. Va desregularitzar, privatitzar, imposar l'austeritat i sobretot va castigar el sector públic, a qui prèviament havia presentat com una elit que en temps de crisi vivia amb tota mena de privilegis a expenses dels contribuents. Això va polaritzar moltíssim la societat que es va anar fracturant però també va agafar els demòcrates amb el peu canviat per culpa del desgast d'una recessió que va fer estralls als nuclis industrials de l'estat.

I el 2016 va arribar Trump

Sobre aquest panorama, va arribar Trump el 2016 i després de tres dècades, un republicà va tornar a guanyar Wisconsin en unes presidencials. El mateix va passar a estats de l'Oest Mitjà com Michigan, Ohio o Pennsilvanià. Aquí, Trump va conquistar els republicans tradicionals més una part dels treballadors blancs desencantats tot i que ens hem trobat que molts d'aquests li van donar més suport per no votar Hillary que no pas perquè tinguessin una passió pel magnat populista. I molt important, Trump també va guanyar perquè molts electors no van anar a votar. Només als districtes afroamericans de Milwaukee, la ciutat més important, van votar 24.000 persones menys que amb Obama el 2012. I com dèiem, Trump va guanyar per 22.000 vots. Molta d'aquesta gent, ens diuen, ara aniran a votar, com també ho faran les dones, joves i la resta de minories i ho faran, majoritàriament, per donar suport a candidats demòcrates.

Balanç de l'experiment ultraliberal de Wisconsin

Tornant a Wisconsin, Walker ha governat vuit anys i ara mateix va per darrere en els sondejos davant d'un inspector d'escola poc carismàtic que és l'esperança demòcrata. Balanç de la gestió de Walker? El vam poder comprovar a Janesville, una ciutat de 60.000 habitants on, el 2010, General Motors va tancar una gran fàbrica de cotxes de què vivia bona part dels habitants. Avui, l'economia creix a molt bon ritme, arriben noves empreses i té un atur per sota el 3%. La creu: hi ha més desigualtat i molta gent ens ha dit que els salaris són encara massa baixos o no creixen tant com el cost de la vida.

 

Notícia relacionada: somnis trencats pel boom del "fracking" a l'Amèrica de Trump

 

I també, molt important tant a Janesville com a Wisconsin en l'era Walker hi ha hagut baixades d'impostos, els sindicats que ja no hi pinten res (l'afiliació sindical ha caigut fins al 6%, com ara a Alabama), els serveis públics estan en decadència, hi ha una economia ultraliberalitzada, s'han fet descarades lleis electorals per afavorir el vot conservador, s'ha promogut una desregulació que ha permès l'entrada d'empreses contaminants en espais protegits i, per acabar, l'opinió pública porta anys molt polaritzada. Si us hi fixeu bé i guardant les distàncies, l'experiment de Walker a Wisconsin és una mica l'experiment de Trump per a la resta dels EUA.

Recuperaran els demòcrates el seu bastió de Wisconin?

Com dèiem, els republicans segurament perdran el governador, no aconseguiran l'escó en joc pel Senat de Washington i poden quedar-se sense majoria al Senat estatal. Tot i això, mantindran la majoria a la cambra baixa estatal (l'assemblea) i segurament, dels 7 diputats que Wisconsin envia a la Cambra de Representants, seguiran mantenint els 4 actuals; senyal que perden terreny però no dramàticament. Ens ha sorprès, però, que la figura de Trump no apareix ni en els mítings ni en els anuncis del cap dels dos partits que prefereixen parlar de temes més locals, ja sigui de la bonança econòmica (els republicans) o de les dificultats del dia a dia i la sanitat (els demòcrates).

Dos apunts més significatius

Encara un parell de comentaris per entendre les fortaleses i les debilitats de Trump. Vam fer un reportatge sobre els evangèlics blancs, aquests 50 milions de creients conservadors que voten en bloc pels republicans. En van reunir uns quants en una església i tots van coincidir: no ens agrada a vegades el tarannà poc "cristià" del president però està complint les promeses (jutges conservadors al Tribunal Suprem, legislació antiavortament...). Per tant, pensen seguir votant pel seu partit que sap que té unes bases molt fidels a prova de bombes.

Però en canvi, l'unilateralisme i proteccionisme del president els pot fer perdre escons a zones rurals, on la guerra comercial amb la Xina, la UE, Mèxic i el Canadà està fent estralls. Ja siguin agricultors de soja o grangers de porc, tots estan patint molt perquè les exportacions s'han aturat i els preus estan per terra; els seus negocis corren perill.

En Kelly Vincent, a Iowa, ens ho deia ben clar: "He votat sovint per candidats republicans però ara no ho faré i tampoc crec que voti pel president el 2020". El món rural era un graner de vots tradicional pel partit de Reagan o Bush però, almenys aquest any, no ho serà tant i això pot tenir un impacte en una desena d'escons que ballen en la cambra de representants, i que poden acabar donant la majoria als demòcrates.

Que passarà als EUA el 7 de novembre?

Perquè a nivell federal, les enquestes pronostiquen que els demòcrates recuperaran, després de 8 anys, la Cambra de Representants però continuaran sent l'oposició al Senat. És a dir, hauran frenat el president però tampoc en sec. A partir d'aquí, i mirant com està el clima polític, és fàcil intuir un bloqueig constant de qualsevol mesura que proposi Trump. I encara més: és la Cambra qui, per majoria absoluta, pot obrir el procés d'"impeachment" contra un president i, en funció del que digui l'informe del fiscal especial de la trama russa, ens podríem trobar en aquesta situació explosiva.

Les eleccions de la polarització

Però tot això, de moment, són futuribles. El que és segur és que allà on anem també ens topem amb aquesta paraula: "polarització". Tothom veu que els nivells de tensió política són alarmants, que la fractura entre les dues amèriques és cada vegada més forta, que gairebé no es parlen, que no es comuniquen i que, de forma creixent, es veuen com una amenaça. Tots són conscients que això és perillós i indesitjable, però aparentment ningú sap com frenar-ho.

 

 

Arran de la matança a la sinagoga o de l'onada de cartes bomba contra demòcrates, molts es pregunten si el 2018 no es comença a assemblar al 1968, quan la violència política i els assassinats de Luther King i Robert Kennedy van deixar el país commocionat i desorientat.

Llavors, un candidat de llei i ordre, Richard Nixon, va saber calmar els nord-americans i guanyar les eleccions. Avui, el teòric candidat de la llei i ordre ja és a la Casa Blanca i, amb els seus comentaris diaris, no ajuda precisament a baixar la temperatura.

 

Notícia relacionada: Una generació perduda a Virgínia de l'Oest per l'addicció als opiacis

 

El futur turbulent de la primera potència

Trump, que va sorprendre tothom amb el seu instint electoral, podria fer una campanya reivindicant l'economia com el gran èxit del seu mandat però en canvi ha preferit passar a l'atac i centrar-ho tot en els suposats enemics del poble: els immigrants i les "fake news".

Passi el que passi el dia 7, no fa pinta que la polarització s'hagi de refredar. Perquè si Trump revalida la majoria a les dues cambres, se sentirà, amb raó, reivindicat i legitimat i donarà gas a fons en la seva revolució populista i en els atacs contra els "enemics".

 

 

Si perd, cosa que no li agrada gens, molts creuen que es pot convertir amb un tigre acorralat, encara més bel·ligerant, agressiu i lluitant per la seva pròpia supervivència davant d'uns demòcrates preparant l'"impeachment" o l'assalt del 2020.

Cap dels escenaris, doncs, és prometedor per a l'estabilitat de la primera potència mundial.

ARXIVAT A:
Estats UnitsTrump
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut