Una denúncia per odi diària: la majoria són per LGTBI-fòbia, racisme i xenofòbia
Es desplomen les incidències per odi amb motivació política
La represa de l'activitat social postpandèmia ha anat acompanyada d'un increment d'agressions contra persones gais, lesbianes, trans, racialitzades o migrades. Les dades dels Mossos d'Esquadra certifiquen que la immensa majoria de les denúncies són per LGTBI-fòbia o per l'origen ètnic i nacional de les víctimes.
L'orientació política ha caigut com a motiu de denúncia, després de l'explosió que va experimentar entre el 2017 i el 2019, segons les dades del Ministeri de l'Interior.
El 2021, l'any amb més denúncies
En una dècada "s'han triplicat els delictes d'odi denunciats", va explicar el conseller d'Interior a la Comissió d'Igualtat i Feminismes del Parlament. Les dades d'aquest any encara són incompletes, però aquest 2021 ja és l'any amb més denúncies per delictes d'homofòbia a Catalunya. Joan Ignasi Elena va avançar, a finals de juliol, que ja s'havien denunciat 230 delictes, que afectaven 308 persones.
Un 40% van ser per LGTBI-fòbia i un 30% per raons d'origen ètnic i racial. Respecte a l'any passat, els Mossos han fet públiques les dades completes del 2020 fa pocs dies. Van rebre 383 denúncies per delictes d'odi, més d'una al dia. L'LGTBI-fòbia, l'ètnia, origen nacional o racial representen conjuntament- dos terços del total.
La pandèmia no va frenar la intolerància
Contra el que es podia pensar, tot i el confinament, no van caure les incidències. "L'LGTBI-fobia se'n va anar de la porta de les discoteques, on s'agredia el 2019, a les escales de veïns" segons el president de l'Observatori contra l'Homofòbia, Eugeni Rodríguez. "Estàvem més hores a casa, ens vèiem més, i ens agredien al costat de casa nostra."
Aixecades ja les restriccions, les dades no deixen d'augmentar. El comptador de l'Observatori ja suma més de 24 incidències des de l'1 de gener. Les xifres no sempre coincideixen exactament amb les dels Mossos perquè la policia només comptabilitza denúncies presentades i a l'OCH recullen casos que les víctimes no sempre acaben explicant a comissaria.
En moltes ocasions, ni tan sols s'adrecen a entitats d'atenció a la víctima. És la famosa infradenúncia. La immensa majoria dels crims per odi queden ocults.
El 90% dels delictes d'odi no es denuncien
El gran problema dels delictes d'odi són els crims que queden ocults perquè no es denuncien. És l'anomenada "infradenúncia" que ha quantificat l'Agència Europea de Drets Fonamentals (FRA). Un estudi de la FRA apunta als prejudicis i les barreres administratives com els principals obstacles per personar-se a comissaria o a Fiscalia. De fet, comporta temps, haver de reviure els fets cada vegada que s'explica (l'anomenada revictimització) i exposar parts molt sensibles de la pròpia intimitat, com l'orientació sexual.
"No és fàcil perquè no totes les persones viuen fora de l'armari", explica Rodríguez. Aquest és només un dels nombrosos motius per no denunciar, com també ho és la vergonya (13%) o no saber on anar (14%), segons l'Enquesta sobre Delictes d'Odi del Ministeri de l'Interior. Ara bé, la policia és el principal motiu de la infradenúncia. Els enquestats addueixen les següents raons: pensen que la policia no et prendrà seriosament (35%), desconfiança en la policia (25%), creure que la policia no ho entendrà (23%) o experiència prèvia negativa amb la policia (16%). Els enquestats, en ocasions indiquen més d'un motiu darrere la reticència a acudir a les autoritats.
Es desplomen les denúncies de delictes d'odi amb motivació política
Darrere l'LGTBI-fòbia i el racisme o xenofòbia, el tercer motiu de delicte d'odi és l'orientació política. Les denúncies als Mossos s'han desplomat més de la meitat (-58,9%), segons el Balanç de seguretat i activitat policial del 2020. Les dades a tot Espanya també recullen aquesta davallada espectacular, després de l'increment imparable que van experimentar en els moments de més tensió política pel procés.
Denunciar es va convertir en "una moda" i vam passar del "res és odi" al "tot és odi'", segons la penalista Laia Serra. Considera que es va voler estigmatitzar l'independentisme amb una actuació "absolutament irresponsable" per part del Ministeri de l'Interior. Recorda que al web del Ministeri hi ha una pestanya que anima a denunciar.
El procés va disparar les incidències d'odi per motivacions polítiques
Tant les memòries dels darrers anys de la Fiscalia com les dades del Ministeri de l'Interior certifiquen un boom d'incidències per delictes d'odi per motius ideològics des del 2017. Segons el que explica la Fiscalia de Girona a la Memòria del 2020: "Els esdeveniments ocorreguts a Catalunya durant els últims anys han suposat un increment d'activitats de discriminació contra persones per les seves idees contràries a l'independentisme, per defensar la nacionalitat i identitat espanyola, o fins i tot la pertinença a un determinat col·lectiu, com formar part del Cos Nacional de Policia o de la Guàrdia Civil".
La paradoxa és que les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat no poden ser considerats col·lectius vulnerables, segons la sentència del Tribunal Suprem en el cas Altsasu. Per tant, no se'ls pot aplicar l'agreujant d'odi que preveu l'article 22.4 del Codi Penal.
Hi ha molta confusió entorn al concepte de delicte d'odi, segons l'advocada Carmen Santiago, que ha guanyat alguns casos als tribunals defensant la dignitat de les dones gitanes.
La mateixa Fiscalia General de l'Estat va haver de fer una circular per unificar el criteri de totes les fiscalies, i va limitar a una quinzena els col·lectius vulnerables. Va establir numerus clausus. Santiago és clara: "Els incidents a Catalunya pel procés, com ara denegar la prestació de serveis, no són delictes d'odi". Per això no han prosperat les causes. "Estem banalitzant el concepte i així és més difícil obtenir sentències pels col·lectius realment vulnerables".
"El discurs d'odi s'ha utilitzat com un comodí per perseguir discursos contra el poder" (Joan Barata, doctor en Dret)
Tanmateix, les xifres són eloqüents: les incidències d'odi per motivació ideològica van augmentar un 72% el 2017. Van superar així racisme, xenofòbia i orientació sexual. El 2018, la ideologia era la principal causa de queixa. Gairebé 600 incidències a tot Espanya, amb la taxa més alta, a Catalunya. El 2020 els motius ideològics es van desplomar.
L'article 510 del Codi Penal i el discurs de l'odi "s'han utilitzat com un calaix de sastre, com un comodí, per perseguir penalment tots aquells discursos que al poder o a un determinat col·lectiu, li resulten desagradables o ofensius", en opinió de Joan Barata, doctor en Dret, especialitzat en llibertat d'expressió.
Carmen Santiago afirma que tanta denúncia el que fa és "molt d'enrenou" però que al final moltes s'acaben arxivant i això té un efecte contraproduent. Un exemple és el de Felip Segura, que recull el documental del Sense Ficció "Odi. Del sentiment al delicte".
Després de quatre anys de judicis per un tuit criticant la Guàrdia Civil, encara està pendent que el seu cas el resolgui el Tribunal Suprem, el mateix que va condemnar els líders del procés. El seu advocat, Carles Perdiguero, denuncia que és "un calvari judicial, amb un judici paral·lel, on sembla que estiguem gairebé condemnats. I no és així". Per contra, Jorge Piedrafita, advocat Associació Espanyola de Guàrdies Civils, que ha denunciat el tuit de Segura i també els mestres de l'IES El Palau de Sant Andreu de la Barca nega rotundament que s'estigui perseguint l'independentisme. Assegura que només defensen els guàrdies civils i les seves famílies.
Els més vulnerables també són els més invisibles
Amb tot, Carmen Santiago, que és també la presidenta de la Federació d'Associacions de Dones Gitanes Kamira, denuncia la invisibilitat de l'antigitanisme. És l'últim concepte que ha incorporat el Ministeri a les seves estadístiques, tot just fa un parell d'anys, malgrat ser la població gitana una de les més discriminades o la que més- de l'Estat. Com l'odi a les persones pobres l'aporofòbia- amb prou feines surten a les estadístiques oficials.
